Els avions i el CO2.

L'aviació comercial s'ha convertit en una pedra angular de l'economia i la societat. Permet transportar ràpidament mercaderies i persones arreu del món, facilita més d'un terç del valor de tot el comerç mundial i dóna suport a 87,7 milions de llocs de treball a tot el món. No obstant això, els avions que veiem volar pel cel, també porten un important equipatge mediambiental.

Només canviar les rutes que es volen podria ser la clau per reduir dràsticament l'impacte climàtic.

Els avions moderns cremen querosè per generar la propulsió necessària per superar l'arrossegament i produir sustentació. El querosè és un combustible fòssil amb una excel·lent densitat energètica, que proporciona molta energia per quilogram cremat. Però quan es crema, s'alliberen productes químics nocius: principalment diòxid de carboni (CO₂), òxids de nitrogen (NOₓ), vapor d'aigua i partícules (petites partícules de sutge, brutícia i líquids).

L'aviació és àmpliament coneguda per la seva petjada de carboni, ja que la indústria contribueix amb un 2,5% a la càrrega global de CO₂. Tot i que alguns poden argumentar que això és poc en comparació amb altres sectors, el carboni és responsable d'un terç de l'impacte climàtic total de l'aviació. Les emissions que no són CO₂ (principalment NOₓ i rastres de gel fets de vapor d'aigua d'avions) representen els dos terços restants.

Tenint en compte totes les emissions dels avions, volar és responsable d'aproximadament el 5% del canvi climàtic induït per l'home. Atès que el 89% de la població no ha volat mai, la demanda de passatgers es duplica cada 20 anys i es preveu que aquesta xifra es dispararà tot i que també altres sectors es descarbonitzen molt més ràpidament, 

A aquestes altituds, el NOₓ  del avions, reacciona amb els productes químics de l'atmosfera per produir ozó i destruir metà, dos gasos d'efecte hivernacle molt potents. Aquest ozó induït per l'aviació no s'ha de confondre amb la capa d'ozó natural, que es troba molt més amunt i protegeix la Terra dels raigs UV nocius. Malauradament, les emissions de NOₓ de les aeronaus provoquen més escalfament a causa de la producció d'ozó que no pas el refredament a causa de la reducció del metà. Això condueix a un efecte d'escalfament net que representa el 16% de l'impacte climàtic total de l'aviació.

A més, quan les temperatures baixen per sota dels -40 ℃ i l'aire és humit de l'escapament fa que el vapor d'aigua de l'avió es condensi  i es congeli. Això forma un núvol de gel conegut com estela. Les estels poden estar fetes de gel, però escalfen el clima ja que atrapen la calor emes per la superfície de la Terra. Tot i que només duren unes poques hores, les estels són responsables del 51% de l'escalfament climàtic de la indústria de l'aviació. Això significa que escalfen el planeta més que totes les emissions de carboni de les aeronaus que s'han acumulat des dels albors del vol motoritzat.

A diferència del carboni, les emissions que no són de CO₂ causen escalfament a través de les interaccions amb l'aire circumdant. El seu impacte climàtic canvia en funció de les condicions atmosfèriques en el moment i el lloc on s'allibera.

Dues prometedores opcions a curt termini són:

L'encaminament òptim per al clima: Implica reorientar les aeronaus per evitar regions de l'atmosfera que són especialment sensibles al clima, per exemple, on l'aire especialment humit fa que es formin esteles de llarga durada i perjudicials. Les investigacions mostren que per a un petit augment de la distància del vol (normalment no més de l'1-2% del viatge), l'impacte climàtic net d'un vol es pot reduir al voltant d'un 20%.

Els operadors de vol també poden reduir l'impacte dels seus avions volant en formació, amb un avió volant entre 1 i 2 km darrere de l'altre. L'avió seguidor "navega" per l'estela de l'avió principal, la qual cosa comporta una reducció del 5% tant de CO₂ com d'altres emissions nocives.

Però volar en formació també pot reduir l'escalfament del CO₂. Quan les toveres d'escapament de les aeronaus se superposen, les emissions que hi ha dins s'acumulen. Quan el NOₓ arriba a una certa concentració, la taxa de producció d'ozó disminueix i l'efecte d'escalfament s'alenteix.

I quan es formen esteles, creixen absorbint el vapor d'aigua que l'envolta. En el vol de formació, les esteles de l'avió competeixen pel vapor d'aigua, fent-les més petites. Sumant les tres reduccions, el vol en formació podria reduir l'impacte climàtic fins a un 24% .

La indústria de l'aviació s'ha fixat en abordar les emissions de carboni. Tanmateix, els plans actuals perquè la indústria arribi a net zero l'any 2050 es basen en un ambiciós augment de 3.000 a 4.000 vegades en la producció de combustible d'aviació sostenible (SAF), la complexa compensació de carboni i la introducció d'avions d'hidrogen i elèctrics. Tot això podria trigar diverses dècades a marcar la diferència, per la qual cosa és cabdal que mentrestant, la indústria redueixi la seva petjada mediambiental.

L'encaminament òptim per al clima i el vol en formació són dos exemples clau de com es podria fer que el canvi es produeixi més ràpidament, en comparació amb un enfocament purament centrat en el carboni. Però actualment no hi ha cap incentiu polític o financer per canviar de rumb. És hora que els governs i la indústria de l'aviació comencin a escoltar la ciència i es prenguin seriosament les emissions de CO₂ dels avions.

Font: The Conversation