Eficiència energètica.

Durant molts anys, amb prou feines s'ha augmentat l'eficiència de l'ús energètic. 

Dels 20 països desenvolupats, Portugal és l'únic que ha registrat aquest augment durant els 15 anys fins al 2020. (Els dos anys més recents s'exclouen perquè els impactes de la COVID distorsionen aquestes dades).

La resta de països, inclosos els membres de la Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i el Japó, van reduir el seu consum d'energia, alguns en més d'un 20%. La disminució dels Estats Units va ser del 12%.

L'energia que s'utilitza per donar suport a l'activitat econòmica i subministrar serveis essencials als consumidors segueix sent una font important d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Això fa que sigui oportú  una e estratègia nacional d'eficiència energètica.

S'entén com a eficiència energètic al rendiment tècnic d'equips que consumeixen energia. En aquest context, la millora del rendiment significa un consum d'energia reduït per aconseguir un determinat rendiment, com ara la distància recorreguda per un vehicle o el manteniment de la temperatura freda en una nevera.

En el context de transició energètica te sentit  integrar àmpliament la gestió de la demanda energètica, és a dir, eficiencia energètica, el desplaçament de les corbes de consum conjuntament amb el canvi de comportament.

Per diferents raons això esdevé com una intel·ligent caniv de llenguatge què:

1.- Utilitza un terme que probablement el públic entén millor.

2.- S'allunya d'un enfocament exclusiu en els senyals de preus i l'eficiència del mercat, i cap a les tecnologies i l'enginyeria. 

3.- Incloure el canvi de la càrrega facilitarà que l'estratègia esdevingui un component important de la política global de reducció d'emissions. Per exemple, el canvi de càrrega significa que les persones amb energia solar al seu sostre, canvien part del seu ús d'electricitat de la nit al dia o,  substituir un aparell de calefacció de gas per una alternativa basada en bomba de calor elèctrica, que és molt més eficient. Ambdós enfocaments, si s'utilitzen adequadament, poden reduir les emissions i els costos energètics, sense necessàriament reduir la quantitat d'energia utilitzada.

Les activitats incloses en el rendiment energètic (eficiència energètica, canvi de la càrrega i canvi de comportament) podrien reduir el cost de comprar l'energia necessària per oferir una gran gamma de béns i serveis. Uns costos energètics més baixos signifiquen costos operatius més baixos per a les empreses i organitzacions sense ànim de lucre i uns costos de vida més baixos.

Això no s'ha de veure com una disminució de la importància de reduir el consum d'energia augmentant l'eficiència energètica. Com s'ha comentant des dels defensors de polítiques i programes d'eficiència energètica, la millora de l'eficiència energètica dels habitatges augmenta el confort i la salut, així com redueix els costos. 

Les cadenes de subministrament i el recursos humans, són aspectes que han guanyat protagonisme en el discurs polític més ampli durant els darrers dos anys. Alguns observadors els veuen com els obstacles potencials més grans per a una transició exitosa del sistema energètic cap a un futur de baixes emissions.

Cal una acció integral per compensar el rendiment  de les últimes dècades e manera què, caldrà transformar el consum i l'eficiència en tot el ventall d'activitats que depenen de l'energia.

Ramon Gallart