Transició cap el VE.

No es pot observar diferència de la seva aparença entre un model de VE comparat amb el mateix model de combustió. Els canvis exteriors podrien passar per una actualització del model. 

Però quan s'obre el capó es pot veure que el motor de combustió interna no hi és i al seu lloc, hi ha un maleter ja que a sota s'amaga el motor elèctric i les bateries. També es pot veure la complexitat dels sistemes informàtics. 

Hi ha fabricants, que estan treballant per què els seus models i mitjançant el seu programari, puguin  identificar les estacions de recàrrega properes i indicar als conductors quan s'han de recarregar i obtenir  la precisió del càlcul de l'autonomia ja que el programari es basa en dades operatives similars i aquestes, seran intercomunicades entre altres vehicles.

No obstant, el programari, és una preocupació donat al seu risc intrínsic. Per mitigar el risc, calen estratègies amb capacitat d'actualització de programari  online tant per a la correccions d'errors com per actualitzacions de les seves funcions.

Tanmateix, l'èxit a llarg termini del VE no està garantit i és per això, que s'està treballant per convèncer a la societat que són iguals que els vehicles de combustió però, diferents.

Cap fabricant de VE, pot actuar sempre com si els vehicles elèctrics fossin simplement intercanviables per ser més ecològics. A mesura que va creixent la penetració dels vehicles elèctrics, fa que creixi un ecosistema tecnològic, polític i social molt diferent respecte els vehicles de combustió. La realitat és que són diferents, tant les tecnologies bàsiques i l'experiència necessària, les dependències de la cadena de subministrament i les polítiques són diferents. Les expectatives dels propietaris de vehicles elèctrics difereixen sobre el seu compromís i concienciació per canviar els seus estils de vida.

De fet, els reptes que planteja la transició dels vehicles de combustió cap als vehicles elèctrics, és que els primers  tenen una autonomia molt més gran i el elèctrics, són més complexos. Només l'enginyeria de sistemes és enorme, amb innombrables interdependències que requereix de noves tecnologies i també,  del canvi en el comportament humà. El risc d'equivocar-se i les conseqüències ambientals i econòmiques negatives són elevades.

 

El fabricants de vehicles de combustió, han donat forma a un ecosistema durant més d'un segle. Altrament, l'èxit està fora de l'abast de les tradicionals palanques polítiques, financeres i tecnològiques  d'abans.

Una motivació per la transformació del sector,  és que la transició dels vehicles elèctrics s'entengui com un subconjunt de la transició energètica que és lluny dels combustibles fòssils. Tot el sistema elèctric forma part de la cadena de subministrament dels vehicles elèctrics. Aquests altres enfocs posen de manifest les fortes codependències que estan implicades. En conseqüència, els fabricants d'automòbils competiran no només amb altres fabricants de vehicles elèctrics, sinó també amb nombrosos actors implicats en la transició energètica amb l'objectiu d'aconseguir els mateixos recursos i l'escascasetat de talent.

Els vehicles elèctrics representen una nova classe de sistemes ciberfísics que uneixen l'entorn físic amb la tecnologia de la informació, cosa que els permet detectar, processar, actuar i comunicar-se en temps real dins d'un gran ecosistema de transport. Si bé normalment la computació en vehicles de combustió optimitza el seu rendiment gràcies a que no te evolucions, els sistemes dels VE estan dissenyats per evolucionar a mesura que s'actualitzen per evitar la seva obsolescència.

L'èxit dels vehicles elèctrics depèn de les decisions polítiques i les tècniques. Per això, és necessari un enfocament d'enginyeria de sistemes per gestionar els diferents interessos el quals, sovint estan en conflicte.

La transició dels vehicles elèctrics forma part d'un projecte d'enginyeria de sistemes ciberfísics sense precedents a tot el planeta i això aporta beneficis. Tenint en compte la gran magnitud, interconnexió i incerteses que presenten els canvis tecnològics, polítics i socials, la transició als vehicles elèctrics serà, sens dubte, desordenada. Hi ha moltes coses que han d'anar bé, però, no tot anirà bé, però no és una raó per no avançar.

Quantes vegades s'ensopegarà i quant de temps trigarà la transició, dependrà de si el diferents reptes es reconeixen plenament i s'aborden de manera realista. 

Serà necessari un enfocament d'enginyeria de sistemes per gestionar els diferents interessos i sovint en conflicte de les nombroses parts implicades per trobar una solució viable. Les necessàries millores d'enginyeria i infraestructures  per donar suport als vehicles elèctrics, s'haurà de coordinar a nivell nacional/internacional més enllà del que puguin aconseguir les empreses per si soles.

Si els problemes més importants i difícils de resoldre s'ignoren, o si les expectatives dels vehicles elèctrics no poden atendre la demanda, no serà estrany veure reaccions contra els vehicles elèctrics, cosa que dificultarà la transició.

Fa una dècada i  fins que Tesla no va demostrar el contrari, els fabricants d'automòbils no creien que els vehicles elèctrics fossin una oportunitat viable i escalable per a la descarbonització del transport. Avui dia, l'èxit de Tesla en la producció de més de 3 milions de vehicles, ha demostrat que els vehicles elèctrics són viables tant tecnològicament com econòmicament, almenys per al nínxol de vehicles elèctrics de luxe.

El que encara no s'ha demostrat, però s'assumeix, és que els VE poden substituir ràpidament la majoria dels vehicles de combustió. Tanmateix, els reptes interrelacionats que impliquen la infraestructura d'enginyeria de vehicles elèctrics, les polítiques i l'acceptació de la societat, posaran a prova la veritat d'aquesta suposició.

No es poden preveure tots els detalls necessaris per fer que la transició cap el VE tingui èxit, tot i que hi ha més raons que creuen que s'hi arribarà però també no es sap el camí.

Ramon Gallart