La China National Nuclear Corp està construint dos reactors nuclears de neutrons ràpids el primer dels quals, està previst que es connecti a la xarxa el 2023, el segon el 2026.
S'anomenen reactors reproductors perquè produeixen més combustible nuclear del que consumeixen. Segons les autoritats xineses, són reactors d'energia, dissenyats per generar 600 MW d'electricitat cadascun, la qual cosa suposa una mica més de l'1 % de la capacitat total del sector nuclear de la Xina. Però cada reactor també podria produir fins a 200 kg al any de plutoni de qualitat per a ús bèl·lic, suficient per a unes 50 ogives nuclears, la qual cosa no agrada als experts en control d'armes nuclears dels països occidentals.
Els reactors reproductors ràpids es remunten a més de mig segle, quan la comunitat nuclear mundial pensava que no hi hauria prou combustible d'urani disponible per a la indústria de l'energia nuclear. L'urani natural es compon només d'un 0,7 % d'urani 235 (U-235), que pot suportar les reaccions de fissió necessàries per generar energia. La resta, és l'U-238, que no pot suportar una reacció en cadena. Però quan es bombardeja amb neutrons, l'U-238 es transforma fàcilment en un isòtop que si pot: és el plutoni-239.
Els reactors reproductors utilitzen plutoni com a combustible fissible al seu nucli, que està envoltat per una manta rica en U-238. Els neutrons ràpids, és a dir, els que tenen 1 megaelectró-volt (MeV) o més d'energia cinètica, divideixen els àtoms de plutoni, alliberant neutrons secundaris que són capturats per l'U-238 i converteixen part d'aquest U-238 en plutoni. El sodi líquid s'utilitza com a refrigerant perquè no frena els neutrons tant com ho fa l'aigua. El plutoni de qualitat per a armes, es pot separar químicament de la manta.
Si bé molts països van explorar la possibilitat d'utilitzar reactors reproductors ràpids des del principi, només un dels reactors reproductors construïts a França, Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units ha sobreviscut al segle XXI abans que, també es clausurés. El Japó també va desenvolupar un reactor de reproducció ràpida, però, el 2016 es va decidir desactivar-lo.
No és així a la Xina, l'Índia i Rússia. L'Índia té un prototip de reactor reproductor en construcció. Rússia ha construït dos reactors reproductors ràpids, que avui dia, encara funcionen . Però, Rússia ha decidit no construir-ne un altre fins a la dècada del 2030, perquè són més cars que els reactors convencionals refrigerats per aigua.
Els nous reactors reproductors a la Xina, són projectes de demostració i són el segon pas d'un programa de tres, per desenvolupar reactors reproductors ràpids per reduir la dependència del país del carbó. El primer pas va ser un reactor de reproducció ràpida experimental de 20 MW a prop de Pequín, que es va iniciar l'any 2000 però que va trigar molts anys a completar-se i connectar-se a la xarxa. No està decidit, si continuar amb el tercer pas de la construcció d'un reactor reproductor comercial de 1 GW.
La Xina ja té entre 3 i 5 Tm de plutoni per a ogives. I, estan construint 250 sitges més. Així que probablement els caldrà més plutoni. Una manera de fer-ho seria crear una infraestructura civil de doble ús, i aquest programa, és perfecte per a això.
Una altre preocupació, és que la Xina va deixar de publicar voluntàriament les seves existències civils de plutoni a l'Agència Internacional d'Energia Atòmica el 2018. Altres nacions amb existències de plutoni, com el Japó, França i els Estats Units, treballen amb la comunitat internacional per publicar les seves existències de plutoni, donant seguretat que el material no s'està fent per un mal ús.
Això, preocupa, donada l'expansió de l'arsenal nuclear de la Xina i la modernització de les seves armes nuclears . Però, hi ha maneres més senzilles de produir plutoni de qualitat per a armes.
La producció directa de plutoni podria produir molt més combustible cada any. Com que la Xina ja és un estat nuclear, si realment es volgués construir el seu arsenal d'armes nuclears, hauria estat millor dedicar un reactor de reproducció ràpida de plutoni per a aquest propòsit, no construir un reactor amb finalitats civils.
Però, per molt que tinguin la intenció de fer-ho, els constructors d'armes xinesos el manca molt camñi comparat amb les 88 Tm de plutoni que te el EUA.
Font: Prachi Patel és un periodista independent amb seu a Pittsburgh. Escriu sobre energia, biotecnologia, ciència dels materials, nanotecnologia i informàtica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada