Les plaques solars deixen de generar energia per les nits o cels coberts i si no hi ha prou vent, nno es pot generar amb aerogeneradors. Però, en l'empenta cap a una transició energètica neta, es depèn cada cop més de l'energia renovable, de manera que quan es donen les anterior situacions es podria donar una situació d'escassetat d'energia.
Mentrestant, quan el vent bufa amb força o el Sol brilla, sovint es malgasta l'excés d'energia solar i eòlica a causa de la manca de capacitat de la xarxa per portar-la on calgui. Per això, Europa està adoptant un enfocament diferent orientat en crear una superxarxa entre regions, països i oceans i així minvar les fluctuacions d'energia.
Una superxarxa és una xarxa de transport que abasta una gran àrea. Normalment té un abast transcontinental o multinacional. La idea és que les superxarxes podrien portar energia eòlica a zones que no tenen energia eòlica o solar de manera constant a regions que generalment són ennuvolades, o aportar equilibri d'energia a diferents llocs.
Tot i que les renovables es presenten com un pas crític cap a una energia més neta, les superxarxes també es consideren una tecnologia vital que els permetria ampliar-se. En equilibrar les variacions locals de l'energia eòlica i solar, les superxarxes poden ajudar a permetre una transició energètica mundial.
Hi ha un projecte que vol aprofitar la constància del Sol i vent del Marroc i connectar-ho al Regne Unit (Alverdiscott) per cable submarí de 3.800 km.
Segons el pla, el Marroc generaria energia a partir de plaques solars i aerogeneradors. Aleshores, l'energia fluiria sota l'aigua per cable passant per alt Espanya, Portugal i França. El projecte subministraria el 8% de l'electricitat del Regne Unit, suficient per alimentar set milions de llars.
Es pot generar tres vegades més energia per metre quadrat al Marroc del que podria fer mai al Regne Unit. Al Marroc, les estacions convertidores convertiran l'electricitat de corrent altern d'alta tensió (HVAC) en energia de corrent continu d'alta tensió (HVDC). A continuació, l'energia es lliurarà a través dels quatre cables submarins a una planta al nord de Devon, per tornar-la a convertir en electricitat d'alta tensió i alimentada al sistema de transport britànic.
Durant l'última dècada, el Marroc ha estat líder en tecnologia d'energies renovables. És a Noor on hi ha la instal·lació d'energia solar més gran del món, i ja dues cinquenes parts de la seva capacitat elèctrica, són de fonts renovables. No obstant això, en aquests moments només se'n beneficien dos milions de persones en un país de 35 milions.
No obstant això, el pla del govern de Marroc, continua pensant en exportar la seva energia a l'estranger. Actualment disposa de dos cables elèctrics que uneixen el país amb Espanya, i aquest nou cable submarí es connectarà amb el Regne Unit.
El 2013, Alemanya va anunciar la construcció d'una superxarxa que portaria la energia generada amb el vent del nord, a la indústria a les regions del sud. Uns anys abans, el país va malgastar 127 GWh d'energia eòlica, suficient per alimentar gairebé 30.000 llars durant un any, a causa de la manca de capacitat de la xarxa.
La nova superxarxa es va endarrerit vuit anys, per l'oposició local a les línies elèctriques aèries. Afortunadament, el 2021 es va arribar a un compromís per enterrar els cables, en el que serà la línia de transport subterrània més llarga del món.
A principis del desembre del 2021, l'Aliança Solar Internacional i el Regne Unit van anunciar que llançaven una iniciativa mundial de superxarxes per connectar 140 nacions amb energies renovables.
Font: Teresa Carey Freethink
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada