Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 28 de juliol del 2024

Pot ser Europa neutral en emisions de carboni?

No hi ha dubte que cal limitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle però, com cal fer-ho?



Encara que es faci un desplegament massiu d'energies renovables no és suficient si no es tracen  altres estratègies complementarien que facin possible minvar les emissions.

Un estudi que es va publicar el juny de 2023 al 1International Conference on the European Energy Market (EEM) presentava diversos escenaris necessaris per assolir l'objectiu  de zero emissions a la  Unió Europea (UE) l'any 2050.

En l'informe s'explica que la captura de carboni que es transporta a dipòsits subterranis en alta mar, podria ser una manera rendible d'aconseguir els futurs objectius de reducció d'emissions

La neutralitat de carboni és el gran repte que cal conseguir per mimitzar el canvi climàtic el qual, sembal no te volta enrere. S'enten com a net zero quan la quantitat de carboni alliberat a l'atmosfera a l'any es compensa amb la mateixa quantitat que s'elimina de l'atmosfera. Tot i que, fins ara la gran part de les reduccions de les emissions de CO2 provenen de la intensificació en el desplegametn de les energies renovables i l'electrificació, encara no hi ha prou per a alguns sectors amb més consum d'energia com:  la indústria pesant, el transport marítim i l'aviació; són molt difícils de descarbonitzar. És a dir, aquests sectors encara necessiten combustibles fòssils durant les properes dècades.

Dins de noves línies estratègiques per ajudar Europa a compensar les seves emissions, hi ha la captura de carboni donat que, les emissions de carboni es capturen directament de les fonts que ho generen i es podrai crear infraestrctura (p.e. Canonnades) per transportar-lo fins a llocs offshore, on el carboni s'injectaria a les cavitats subterrànies sota el fons marí per emmagatzemar-lo indefinidament.

Una altra opció serien els combustibles sintètics. Aquests són químicament els mateixos que els combustibles fòssils, però creats amb carboni que ja circula per l'atmosfera. En conseqüència, els combustibles sintètics no afegeixen carboni addicional a l'atmosfera, com és el cas dels combustibles fòssils extrets del sòl. Com a exxemples de combustibles sintètics s´pon el metà artificial i metanol.

L'estudi Impact of CO2 pricing on cost savings in energy communities mostra que es van explorar les diferents proporcions d'energia renovable, captura de carboni i ús de combustible sintètic a 90 regions geogràfiques d'Europa que necesiten aconseguir la neutralitat de carboni. També, considera diferents nivells de captura de carboni, que varina ente les 200 fins els 1.000 MTm de carboni capturat o eliminats de l'atmosfera cada any.

Els resultats mostren que el segrest de carboni és l'opció més rendible per aconseguir la neutralitat de carboni. Independentment de la quantitat de segrest de carboni que es produeixi, té sentit financer implementar la infraestructura.

Els resultats de l'estudi indiques que si es confia menys en la captura i s'utilitzen més tecnologies d'hidrogen verd i de combustible sintètic per aconseguir la neutralitat de carboni, els costos financers podrien ser un 10% més elevats, però també es reduirien els potencials riscos que tenen a veru amb la captura.

En definitiva, no serà ni una cosa o l'altra en exclusiva, es a dir, implicarà una combinació de tot.

Ramon Gallart