Llei d'Ampère.

De vegades, pot passar desapercebut que no hauríem pogut inventar motors elèctrics, equips de telecomunicacions i molt més sense la relació fonamental entre l'electricitat i el magnetisme.

L'electromagnetisme clàssic, o electrodinàmica clàssica, va ser explicat per primera vegada a la dècada de 1820 per André-Marie Ampère, un físic i matemàtic francès. A través d'una sèrie d'experiments, Ampère va descobrir que es genera un camp magnètic quan la càrrega flueix a través de dos cables paral·lels, separant-los o unint-los. També va identificar la important distinció entre corrent i voltatge. La unitat de corrent elèctric es coneix com a ampere en honor del fundador de l'electrodinàmica

Ampère era professor de matemàtiques al Collège de París (França). Va desenvolupar una fórmula per mesurar la força magnètica entre dos corrents elèctrics, que va ser fonamental per als desenvolupaments de l'electricitat i el magnetisme del segle XIX.

Curiosament, l'educació d'Ampère provenia dels llibres de la biblioteca de la seva família, ja que el seu pare creia que els nens petits no havien d'anar a l'escola. Quan tenia 12 anys, es va dedicar a ensenyar matemàtiques i, amb només 18 anys, ja dominava tot el camp conegut, segons s'exposa al Museu Ampère de Poleymieux-au-Mont-d'Or, França.

Va començar la seva carrera l'any 1799 com a professor de matemàtiques i ciències a Lió, França. Es va traslladar a París el 1804 per convertir-se en tutor a l'École Polytechnique. Al llarg de les dues dècades següents, a més de la tutorització a la Politècnica, també va impartir cursos d'astronomia, filosofia i matemàtiques a la Universitat de París. Va deixar la universitat el 1824 per convertir-se en catedràtic de física experimental al Collège de France, també a París, on va experimentar per primera vegada amb la naturalesa de les forces elèctriques i magnètiques..

A principis de la dècada de 1820, el matemàtic François Arago, va fer saber a Ampère els experiments d'electromagnetisme que estaven realitzant amb el físic danès Hans Christian Ørsted qui va estudiar la interacció entre un corrent i una agulla magnetitzada, Ørsted va descobrir que l'agulla es desviava per un corrent elèctric.

IInspirat per aquestes troballes, Ampère va explorar encara més la relació entre electricitat i magnetisme. Va construir un aparell amb un cable de 20 metres de llarg que transportava un corrent elèctric. En el seu primer experiment, va moure una brúixola més a prop del cable i va descobrir que l'agulla traçava una sèrie de bucles circulars concèntrics en el pla perpendicular al cable.

En experiments posteriors, va substituir el cable de 20 metres per un de més curt. Va investigar la força exercida sobre el cable i va demostrar que dos cables paral·lels que transporten corrents elèctrics s'atrauen o es repel·leixen, depenent de si els corrents flueixen en la mateixa direcció o en sentit contrari. Aquest descobriment va establir les bases del que es coneix com a electrodinàmica.

Utilitzant els resultats del seu experiment, va formular una equació per calcular la força magnètica per unitat de longitud entre dos conductors paral·lels.

El principi de la Llei d'Ampère estableix que l'acció mútua de dues longituds de fil conductor de corrent és proporcional a les seves longituds i a les intensitats que circulen per ells. La llei d'Ampère s'utilitza per determinar el camp magnètic generat per un corrent elèctric, i té aplicacions en electroimants, motors, generadors i transformadors.

El 1827 Ampère va publicar les seves conclusions al Memoir on the Mathematical Theory of Electrodynamic Phenomena, Uniquely Deduced From Experience. Va ser la primera vegada que s'escrivia sobre electrodinàmica .

Ramon Gallart