Ramon

Ramon
Ramon Gallart

dimecres, 17 de juliol del 2024

Punts de recàrrega per VE publics o privats?

La ràpida adopció dels vehicles elèctrics (VE) pot contribuir significativament a l'assoliment dels objectius de descarbonització. No obstant això, és crucial abordar les qüestions relatives als impactes que la instal·lació de la infraestructura de càrrega tindrà tant en els sistemes de transport com en els de distribució d'energia. 

El nombre de punts de càrrega públics ha crescut fins al punt que comença a ser factible tenir un vehicle elèctric i carregar-lo exclusivament amb carregadors públics. Però, quins avantatges i inconvenients hi ha entre escollir la càrrega residencial o la pública? Com s'ha de gestionar la infraestructura de la xarxa, l'operació i l'equitat del consumidor?

Pel que fa a la infraestructura elèctrica, es calcula que més del 85% de la càrrega dels vehicles elèctrics es fa a casa. De fet, encara hi ha casos en què no és factible tenir un vehicle elèctric sense accés a un punt de recàrrega privat, fins i tot tenint en compte el recent augment de la disponibilitat dels punts de recàrrega públics. Els consumidors tenen diferents opcions pel que fa a la instal·lació del carregador, que varien des de la càrrega des d'una presa estàndard fins a la instal·lació d'un carregador trifàsic o monofàsicc.

El nombre de punts de càrrega públics ha crescut fins al punt que comença a ser factible tenir un vehicle elèctric i carregar-lo exclusivament amb carregadors públics. Però, quins avantatges i inconvenients hi ha entre escollir la càrrega residencial o la pública? Com s'ha de gestionar la infraestructura de la xarxa, l'operació i l'equitat del consumidor?

Pel que fa a la infraestructura elèctrica, es calcula que més del 85% de la càrrega dels vehicles elèctrics es fa a casa. De fet, encara hi ha casos en què no és factible tenir un vehicle elèctric sense accés a un punt de recàrrega privat, fins i tot tenint en compte el recent augment de la disponibilitat dels punts de recàrrega públics. Els consumidors tenen diferents opcions pel que fa a la instal·lació del carregador, que varien des de la càrrega des d'una presa estàndard fins a la instal·lació d'un carregador trifàsic o monofàsic.

Aquestes càrregues són grans en comparació amb els electrodomèstics d'una llar. Tanmateix, les càrregues del VE són més problemàtiques si coincideixen durant les hores de més consum a la llar. Els edificis residencials estan connectats a xarxes de distribució de baixa tensió que incorren en pèrdues relativament elevades, el que significa que poden ser necessàries ampliacions de la xarxa, que solen ser costoses per al sistema de distribució. D'altra banda, els carregadors públics de potències elevades es connecten normalment mitjançant un centre de transformació que alimenta un transformador des de la mitja tensió. A més, el nombre de carregadors necessaris és significativament menor en comparació amb el paradigma dels punts de recàrrega privats, tot i que la col·locació intel·ligent d'aquests carregadors és una àrea que encara necessita molta recerca.

En canvi, els carregadors públics tenen molt poca flexibilitat. Amb els carregadors ràpids (50-250 kW), els consumidors solen esperar que el seu vehicle es carregui ràpidament i es veurien molt molestos per una càrrega retardada. Alguns carregadors públics amb una potència més baixa (sovint anomenats carregadors de destinació perquè es col·loquen en ubicacions on els consumidors poden passar una hora o més) tenen certa flexibilitat. No obstant això, en aquests casos, els consumidors solen pagar pel temps que passen al carregador (en lloc de per kWh) i retardar la càrrega pot provocar cua: altres consumidors arriben i troben els carregadors no disponibles. A més, la potència més alta d'aquests carregadors pot fer que el funcionament sigui més difícil, ja que aquests carregadors augmenten la volatilitat de la demanda: un nombre reduït de carregadors ràpids coincidint poden provocar canvis sobtats d'1 MW en la càrrega.

Pel que fa a l'equitat del consumidor, cal esmentar que la possibilitat de carregar un vehicle a casa és un privilegi. Això afecta de manera desproporcionada els llogaters, que sovint no disposen d'aparcament privat. La càrrega residencial és més barata si es gestiona bé, especialment si es disposa de tarifes especials per a aquells que tenen carregadors de vehicles elèctrics. A més, els costos requerits per actualitzar la xarxa de distribució sovint es socialitzen en un augment dels preus de l'electricitat que aplica a tots els consumidors.

Els carregadors públics representen una inversió molt més justa ja que tots els propietaris de vehicles elèctrics hi poden accedir. Tanmateix, cal tenir cura de col·locar els carregadors prioritzant aquelles comunitats que no tenen accés a la càrrega privada.

Des de la perspectiva de l'operador de xarxa, la càrrega de vehicles a les llars presenta alhora un repte i una oportunitat. Tot i que la demanda de càrrega coincideix en gran mesura amb la demanda punta, normalment els vehicles romanen aparcats a casa durant molt més temps del necessari per carregar-los. Això significa que, si s'incentiva adequadament, la demanda de càrrega de vehicles es podria traslladar al període nocturn (on la demanda és baixa actualment).

Actualment, la major part de la càrrega és residencial. Aquest model permet als consumidors accedir a un carregador dedicat i té avantatges importants pel que fa al funcionament de la xarxa, ja que les càrregues individuals són més petites i es pot aprofitar la flexibilitat de la demanda. Tanmateix, l'accés a aquesta modalitat de càrrega és desigual i les xarxes de distribució poden requerir actualitzacions costoses. La recàrrega pública, en canvi, fa un ús més eficient de la infraestructura i ofereix opcions de càrrega a aquells que no poden carregar a casa. Una combinació d'ambdós modes de càrrega pot equilibrar els avantatges de la càrrega residencial flexible amb la volatilitat dels carregadors públics ràpids. No obstant això, les inversions s'haurien de centrar en augmentar l'accés i l'assequibilitat dels punts de recàrrega públics per evitar agreujar les desigualtats..


Ramon Gallart