La revolució digital de la xarxa elèctrica a Europa: com la UE impulsa el futur amb dades i inversions intel·ligents.
El sistema energètic europeu està en una plena transformació la qual, no te precedents. A mesura que augmenta la demanda d’energia neta, segura i assequible, la xarxa elèctrica, que és una complexa infraestructura que connecta productors i consumidors, està evolucinant per ocupar el centre de l’estratègia energètica europea.
Si be és certs que antigament les infraestrcutures electriques eren considerades una qüestió tècnica secundària, avui la xarxa esdevé clau gràcies a nous marcs polítics i iniciatives com el Pla d’Acció per a la Digitalització del Sistema Energètic (DESAP) i el Pla d’Acció de la Xarxa de la UE.
El DESAP, impulsat per la Comissió Europea, estableix les bases per a un sistema energètic digital, interoperable i cibersegur. Defineix cinc prioritats principals:
1.- Enfortir la ciberseguretat,
2.- Facilitar l’intercanvi fluid de dades,
3.- Assolir la neutralitat climàtica en el sector TIC,
4.- Empoderar els ciutadans amb eines i coneixements digitals i,
5.- Fomentar inversions estratègiques.
Els DSOs són essencials en tots aquests àmbits. Com a responsables tant de les dades personals provinents dels comptadors intel·ligents com de dades sensibles d’infraestructures crítiques, els DSOs han d’equilibrar la protecció de la privacitat, la seguretat i la transparència.
L’any 2023 va marcar l’inici del que molts anomenen ja el “momentum de les xarxes”. Una sèrie de fòrums d’alt nivell organitzats per la UE, com “El futur de les nostres xarxes”, i l’enfoc sense precedents del Consell sota la presidència belga, van posar les xarxes al centre del debat polític. Tot això va acabar amb la publicació del Pla d’Acció de la Xarxa de la UE el novembre de 2023, un punt d’inflexió que reconeixia les xarxes no només com a infraestructura crítica, sinó com a element clau per a la transició energètica europea.
El pla estableix 14 accions concretes a implementar en 18 mesos per fer front a 7 reptes estructurals.
Més enllà de les grans estratègies, la Comissió Europea també treballa en regulacions pràctiques que facilitin la digitalització mitjançant marcs normatius sobre l’accés a dades i la interoperabilitat.
Altres regulacions en desenvolupament abordaran dades per al canvi de proveïdor i la resposta a la demanda, garantint que la xarxa del futur sigui més intel·ligent i més adaptada als usuaris i al mercat.
Aquest impuls cap a la digitalització s’alinea amb polítiques digitals més àmplies de la UE, com l’Estratègia de Dades i la Llei de Serveis Digitals, que volen promoure un ecosistema de dades més obert però segur. Els DSOs estan en una posició única per gestionar aquest equilibri: guardians de la informació i, alhora, facilitadors d’un futur energètic descentralitzat i basat en renovables.
El seu rol abasta des de la gestió de hubs de dades i comptadors intel·ligents fins al suport a aplicacions d’intel·ligència artificial que optimitzen el funcionament de la xarxa i la seva flexibilitat.
Mirant al futur, les xarxes any rere any guanyen més protagonisme gràcies al les definicions i les noves prioritats estratègiques de la UE que han de permetre equilibrar la competitivitat industrial amb els objectius climàtics. Ja sigui sota el paraigua del Green Deal o de l’Industrial Deal, sense unes infraestructures de xarxa digitals, resilients i amb un finançament adequat, la transició energètica no serà factible.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada