La idea d’obtenir energia neta i inesgotable directament de l’espai pot sonar a ciència-ficció, però és una proposta amb dècades de recorregut.
Per a Catalunya, una regió amb compromisos ambientals ferms, dependència d’energia i una aposta clara per la transició energètica, aquesta tecnologia podria suposar una revolució en la planificació a llarg termini. La capacitat d’importar energia neta de fonts orbitals obriria un nou horitzó de sobirania energètica. A més, Catalunya podria posicionar-se com a hub tecnològic i industrial per desenvolupar components clau: microelectrònica avançada, sistemes d’orientació de feixos i recepció terrestre o recerca en nous materials lleugers per a l’espai. Les sinergies amb sectors punters com l’aeronàutica, els semiconductors i la fotònica serien evidents.
També hi ha una dimensió política i estratègica: ser part activa del desenvolupament d’aquesta tecnologia podria situar Catalunya en el mapa de les noves xarxes d’energia globals. Un escenari en què l’energia no es transporti per oleoductes o cables submarins, sinó per feixos dirigits des de l’espai, obre un nou camp de relacions internacionals i d’intercanvi tecnològic. I si Catalunya participa des del principi, podria contribuir a dissenyar les regles del joc, en comptes d’adaptar-s’hi a posteriori.
Això no vol dir que calgui abocar-hi grans recursos ara mateix, però sí estar atents, invertir en coneixement i promoure col·laboracions entre centres de recerca i empreses catalanes amb institucions com l’ESA o universitats líders. El repte és majúscul, però l’oportunitat, també. Potser no serà demà, però si Catalunya aposta avui per la recerca i l’experimentació en energia solar espacial, pot recollir els fruits quan aquesta tecnologia comenci a formar part del mix energètic global. En definitiva, estar preparats per quan l’energia del futur deixi de ser ciència-ficció i passi a ser infraestructura real.
Ramon Gallart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada