Transportar Energia Electrica des de l'Espai.

La idea d’obtenir energia neta i inesgotable directament de l’espai pot sonar a ciència-ficció, però és una proposta amb dècades de recorregut.

Les centrals solars espacials, que capturen la llum solar en òrbita i la transmeten a la Terra en forma de microones, han estat una aspiració recurrent des de molt abans que existissin programes espacials. Tot i els grans reptes tècnics i econòmics, les proves com les de la missió SSPD-1 del Caltech van donar noves esperances i, alhora, van demostrar les limitacions de la tecnologia. Ara bé, quins beneficis reals podria tenir aquesta tecnologia emergent per a Catalunya?

L’energia solar espacial ofereix la promesa d'una constant disponibilitat, ja que un panell solar en òrbita pot rebre llum gairebé les 24 hores del dia, a diferència de la solar terrestre que depèn del cicle dia-nit i les condicions meteorològiques. Això permetria una font d’energia contínua, previsible i sense emissions. A curt termini, els costos i la complexitat són aclaparadors —els informes recents encarregats per la NASA i l'Agència Espacial Europea ho reconeixen— però l’experiment del Caltech ha fet un pas important en demostrar que la transmissió sense fils d’energia a través de matrius de microones és factible, encara que en una fase molt preliminar.

Per a Catalunya, una regió amb compromisos ambientals ferms, dependència d’energia i una aposta clara per la transició energètica, aquesta tecnologia podria suposar una revolució en la planificació a llarg termini. La capacitat d’importar energia neta de fonts orbitals obriria un nou horitzó de sobirania energètica. A més, Catalunya podria posicionar-se com a hub tecnològic i industrial per desenvolupar components clau: microelectrònica avançada, sistemes d’orientació de feixos i recepció terrestre o recerca en nous materials lleugers per a l’espai. Les sinergies amb sectors punters com l’aeronàutica, els semiconductors i la fotònica serien evidents.

També hi ha una dimensió política i estratègica: ser part activa del desenvolupament d’aquesta tecnologia podria situar Catalunya en el mapa de les noves xarxes d’energia globals. Un escenari en què l’energia no es transporti per oleoductes o cables submarins, sinó per feixos dirigits des de l’espai, obre un nou camp de relacions internacionals i d’intercanvi tecnològic. I si Catalunya participa des del principi, podria contribuir a dissenyar les regles del joc, en comptes d’adaptar-s’hi a posteriori.

Això no vol dir que calgui abocar-hi grans recursos ara mateix, però sí estar atents, invertir en coneixement i promoure col·laboracions entre centres de recerca i empreses catalanes amb institucions com l’ESA o universitats líders. El repte és majúscul, però l’oportunitat, també. Potser no serà demà, però si Catalunya aposta avui per la recerca i l’experimentació en energia solar espacial, pot recollir els fruits quan aquesta tecnologia comenci a formar part del mix energètic global. En definitiva, estar preparats per quan l’energia del futur deixi de ser ciència-ficció i passi a ser infraestructura real. 

Ramon Gallart.