Les preses hidroelèctriques són una de les fonts més importants d’energia renovable al món.
Aprofiten la força de l’aigua per generar electricitat de manera eficient i sense emissions de carboni. Tanmateix, aquestes infraestructures també tenen efectes ambientals rellevants, especialment sobre els ecosistemes fluvials i, en particular, sobre els peixos que necessiten desplaçar-se pel riu per completar el seu cicle vital.
Una de les maneres per afavorir el pas dels peixos és ajustar el nivell de desbordament de la resclosa, és a dir, la quantitat d’aigua que es deixa fluir per sobre de la resclosa. A simple vista, pot semblar que com més aigua es deixi passar, més fàcil serà per als peixos superar l’obstacle. Però la realitat és molt més complexa.
Un estudi de la Pacific Northwest National Laboratory (PNNL) va aprofundir en aquesta qüestió i va demostrar que el volum d’aigua desbordada no sempre és el factor més decisiu perquè els peixos aconsegueixin travessar una presa. El comportament dels peixos, la seva capacitat de natació i l’hora del dia són variables igual o més influents. Per exemple, a la primavera, quan molts peixos inicien la seva migració, poden tenir una capacitat de natació reduïda o ser menys actius, especialment de nit, durant períodes d’aigües altes o amb temperatures baixes. En aquestes condicions, un nivell alt de desbordament pot ser més útil. En canvi, en altres moments, l’excés d’aigua podria no tenir l’efecte esperat.
Això és fonamental per a la gestió de les rescloses: no es tracta només de deixar passar més aigua, sinó de saber quan fer-ho i en quines condicions, equilibrant així les necessitats ambientals amb la demanda energètica.
Per entendre millor com travessen els peixos les rescloses, calen diferents mètodes de seguiment. Un dels més coneguts és el marcatge amb etiquetes PIT (Passive Integrated Transponder), que permet detectar el pas dels peixos per punts específics de la presa. Tot i que aquest sistema és fiable, té limitacions: no ofereix informació completa sobre les altres rutes possibles que poden seguir els peixos.
Per això, s’estan utilitzant tècniques més avançades, com la telemetria acústica tridimensional, que permet monitoritzar el moviment dels peixos dins l’aigua amb gran precisió. Això proporciona dades sobre les rutes, el comportament, la supervivència i la interacció amb l’estructura de la presa, essencials per comprendre quin paper tenen les condicions hidràuliques, com el desbordament, en la seva capacitat per superar l’obstacle.
Els resultats d’aquest tipus d’investigació són claus per als responsables de la presa de decisions en el sector energètic i ambiental. Saber quan i com el desbordament afavoreix (o no) el pas dels peixos pot ajudar a planificar millor les operacions de les rescloses, assegurant un servei elèctric fiable i, alhora, protegint la biodiversitat dels rius.
Aquestaproposta basada en dades i observacions reals, obre la porta a una gestió més intel·ligent i adaptativa de les infraestructures hidroelèctriques. En lloc de mesures genèriques, es poden aplicar estratègies específiques en moments concrets, amb un menor impacte ambiental i un millor rendiment energètic.
En definitiva, les rescloses no han de ser necessàriament barreres infranquejables per als peixos. Amb el suport de la ciència i la tecnologia, és possible conciliar la producció d’energia neta amb la conservació dels ecosistemes aquàtics. Però per fer-ho cal seguir investigant, comprendre millor la dinàmica fluvial i actuar de manera informada. És només a través d’aquest coneixement que podrem garantir un futur sostenible tant per a les persones com per als rius i la vida que hi habita.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada