Europa es prepara per una transfomració energètica al mar… i Espanya ha de prendre’n part.
L’energia eòlica marina està cridada a ser una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic i la transició cap a una Europa neutra en emissions. La Unió Europea i molts dels seus governs, incloent-hi Espanya, han fixat objectius ambiciosos per generar electricitat renovable des del mar. Però això no es podrà fer només aixecant aerogeneradors a l’aigua: cal transformar de dalt a baix la manera com gestionem i connectem aquestes energies a la xarxa elèctrica. Aquí és on entra en joc la “Offshore Roadmap” del consorci europeu ENTSO-E, l’organització que coordina les operadores de xarxa elèctrica de tot Europa.
Aquesta iniciativa vol assegurar-se que les normes i regulacions que governen el sistema elèctric estiguin preparades per a una nova realitat marina. Es tracta d’un pas fonamental per evitar que el creixement accelerat de les renovables marines xoqui amb murs legals o tècnics.
Fins ara, els parcs eòlics marins s'han desenvolupat dins de les aigües d’un sol país i connectats a la seva xarxa elèctrica de manera simple, amb un únic cable. Però Europa vol anar molt més enllà: compartir aquestes infraestructures entre països, fer que una mateixa instal·lació pugui subministrar electricitat a diversos estats i operar com una autèntica xarxa transfronterera al mar. Això suposa un repte tecnològic majúscul, però també un trencaclosques normatiu.
Espanya, amb un litoral vast i un potencial enorme per a l’eòlica flotant, està en una posició privilegiada per aprofitar aquest canvi. Tot i això, cal que el nostre país participi activament en la definició de les normes que regiran aquesta nova infraestructura marina. Si no ho fem, correm el risc de quedar al marge dels grans projectes europeus i de perdre competitivitat.
La proposta d’ENTSO-E aborda sis àmbits prioritaris, tots ells claus per garantir una integració segura i eficient d’aquesta nova energia: des de com definir zones de subhasta al mar (on es vendrà l’electricitat), fins a com es repartiran els equilibris de càrrega entre països quan el vent bufi més d’un costat que d’un altre. També s’hauran d’afrontar qüestions com la necessitat de mantenir l’estabilitat de la freqüència elèctrica o com dissenyar sistemes que funcionin sense la inèrcia natural que proporcionaven les antigues centrals tèrmiques.
A més, els projectes marins híbrids –que tant connecten aerogeneradors com serveixen d’interconnexió entre països– tenen característiques pròpies. No hi ha demanda local al mig del mar, i això afecta el preu de l’electricitat i els ingressos dels promotors. Per això, les regles del joc han de tenir en compte com garantir una remuneració justa i estable per als inversors, sense distorsionar el mercat.
En aquest sentit, la implicació dels operadors de xarxa, les empreses del sector, els responsables polítics i la societat civil és imprescindible. ENTSO-E ja ha començat un procés de diàleg amb totes les parts per escoltar preocupacions i adaptar les seves propostes. Les decisions que es prenguin ara marcaran la manera com produirem i compartirem energia a Europa durant les pròximes dècades.
Per a Espanya, aquesta és una oportunitat de liderar un dels sectors energètics del futur. La combinació d’una posició geogràfica estratègica, una capacitat tècnica consolidada i un compromís ferm amb la transició energètica pot convertir-nos en referents al Mediterrani i més enllà. Però per fer-ho, cal anticipar-se, invertir, innovar… i, sobretot, estar asseguts a la taula on es decideix el futur de l’energia a Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada