Tarifes Elèctriques Intel·ligients.

Tarifes intel·ligents com a estratègia silenciosa de la transició energètica a Espanya.

El document Tariffs and incentives. A premier for the future, elaborat per la EU DSO ENTITY, arriba en un moment interessant per al futur del sistema elèctric i planteja una reflexió sobre com les tarifes de xarxa poden deixar de ser un mer instrument recaptatori per convertir-se en una eina estratègica de transformació del sistema energètic. La seva lectura convida a obtenir una opinió clarai aquesta és:

Si les tarifes s’utilitzen amb intel·ligència, poden accelerar la transició energètica, però si es dissenyen malament poden frenar-la, generar rebuig social i accentuar desigualtats territorials.

El text parteix d’un diagnòstic que des del meu punt de vista és oportú; l’electrificació massiva del transport, la calefacció i la indústria, juntament amb la integració de renovables distribuïdes, està tensionant les xarxes de distribució com mai abans havia passat. En aquest context, pretendre que les tarifes continuïn sent planes, poc sensibles a l’ús real de la xarxa i desconnectades dels pics de demanda és, senzillament, insostenible. L’aposta del document per tarifes més cost-reflectives, amb components de capacitat, senyals horaris (Temps d'us) i fins i tot elements locacionals, ho veig coherent amb la realitat física del sistema elèctric. És a dir, 

El que realment encareix la xarxa no són els kWh anuals, sinó els kW en els moments crítics.

Traslladat a Espanya, l’impacte potencial d’aquest enfocament és enorme. El sistema espanyol té una elevada penetració de renovables, i un creixement de l’autoconsum. Això genera noves dinàmiques com poden ser, hores centrals del dia amb excés de generació i hores punta al vespre amb forta demanda. Les tarifes amb discriminació horària ja introduïdes van en la bona direcció, però el document suggereix anar més enllà i incorporar senyals de capacitat més clars. Això podria incentivar llars, empreses i comunitats energètiques a dimensionar millor les seves instal·lacions, invertir en gestió de la demanda i evitar sobrecàrregues que avui acaben pagant tots els usuaris via inversions de xarxa.

Un altre aspecte especialment rellevant per a Espanya és el debat sobre els incentius locacionals. El marc regulador espanyol defensa tradicionalment la uniformitat territorial de les tarifes, com a mecanisme de cohesió i equitat. Tanmateix, el document obre la porta a preguntes incòmodes però necessàries. Per exemple, té sentit que connectar un gran consumidor o un centre de dades en una zona ja saturada costi el mateix que fer-ho en una àrea amb capacitat disponible? A llarg termini, ignorar aquesta realitat pot conduir a inversions ineficients i a una xarxa sobredimensionada. Això no vol dir abandonar la solidaritat territorial, però sí explorar mecanismes híbrids, com càrrecs de connexió més cost-reflectius, que enviïn senyals clars en el moment de decidir la ubicació de noves activitats intensives en electricitat.

Des d’un punt de vista social, el document també deixa entreveure un repte important: la complexitat. Tarifes méscomplexes poden ser molt eficients sobre el paper, però si els consumidors no les entenen o no tenen capacitat de reaccionar-hi, el resultat pot ser frustració i rebuig. A Espanya, on encara hi ha dèficits de cultura energètica i on la pobresa energètica és una realitat per a moltes llars, això obliga a ser especialment curosos. La digitalització, els comptadors intel·ligents i l’automatització poden ajudar, però caldrà acompanyar qualsevol reforma tarifària amb pedagogia, protecció als consumidors vulnerables i eines senzilles que permetin participar activament en la flexibilitat del sistema.

El document de la EU DSO ENTITY apunta en la direcció correcta i ofereix una visió madura pel que te a veure amb les tarifes no poden fer-ho tot, però són una peça clau del trencaclosques. Per a Espanya, adoptar aquests principis de manera gradual i adaptada pot suposar una oportunitat per reduir costos a llarg termini, integrar millor les renovables i evitar colls d’ampolla a la xarxa. El risc no és avançar cap a tarifes més intel·ligents, sinó quedar-se a mig camí, ni prou simples per ser acceptades, ni prou sofisticades per ser realment eficients. La transició energètica no només es juga en parcs solars i aerogeneradors, sinó també en rebuts elèctrics ben dissenyats.

Ramon Gallart