La imminent aprovació de la figura de l’agregador de demanda per part del Govern espanyol, tal com ha avançat El Español, marca un punt d’inflexió en el funcionament del sistema elèctric.
No es tracta només de l’aparició d’un nou nínxol de mercat, sinó d’una eina amb capacitat real per reordenar les regles del joc en un sector que, durant dècades, ha estat estructurat al voltant d’un model centralitzat i clarament orientat a l’oferta.
En un sistema energètic cada cop més renovable, digital i descentralitzat, la flexibilitat deixa de ser un element accessori per convertir-se en una necessitat estructural. La integració massiva de fonts variables com la solar o l’eòlica exigeix mecanismes capaços d’equilibrar el sistema en temps real, i aquí és on l’agregador de demanda esdevér una palanca de transformació. Per primera vegada, el consum elèctric deixa de ser un factor passiu i invisible per convertir-se en un recurs gestionable, amb valor econòmic i operatiu per al conjunt del sistema.
Aquesta realitat implica un canvi profund en la relació entre el sector elèctric i els seus clients. En el cas dels clients industrials, l’agregació de demanda permet monetitzar la flexibilitat dels seus processos productius mitjançant la participació en serveis d’ajust, capacitat o balanç, sense comprometre l’activitat principal.
Això transforma la relació tradicional amb comercialitzadores i altres agents del sistema, que passa de ser purament transaccional a una relació estratègica, basada en la generació conjunta de valor.
Els clients comercials i terciaris també poden beneficiar-se d’aquesta evolució. La gestió intel·ligent de la climatització, del fred comercial o de la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics permet convertir consums fins ara rígids en actius flexibles. En aquest segment, l’agregador actua com a facilitador, simplificant la complexitat tecnològica i reguladora i traduint-la en estalvi i nous ingressos per al client final.
En l’àmbit residencial, tot i que el repte és més gran, el potencial és igualment significatiu. L’agregació de milers de llars amb autoconsum, bateries domèstiques o vehicles elèctrics permet activar una flexibilitat distribuïda avui infrautilitzada. Aquí és especialment evident l’oportunitat per a nous actius de flexibilitat com les bateries Behind the Meter (BtM) o el Vehicle-to-Grid (V2G), que poden convertir elements quotidians en recursos valuosos per al sistema. L’agregador pot ser el mecanisme que faci viable econòmicament aquests actius, connectant-los amb mercats que avui són inaccessibles per a l’usuari final.
Tanmateix, l’impacte real d’aquests actius en els mercats de balanç o de capacitat no és automàtic. Cal determinar amb cura com coordinar aquests mercats centralitzats amb els mercats locals de flexibilitat, especialment a nivell de xarxa de distribució. Sense aquesta coordinació, existeix el risc que només alguns actors concentrin el valor, mentre que una part important de la societat en quedi exclosa. La flexibilitat distribuïda només complirà la seva promesa si es dissenyen mecanismes que permetin la participació efectiva de petits consumidors, comunitats energètiques i actors locals.
En aquest context, el negoci de la flexibilitat no pot ser entès com un element marginal o experimental. Ha d’estar integrat de manera clara en els plans estratègics dels actors que vulguin formar part del nou model energètic. Això inclou les comercialitzadores integrades, els distribuïdors, les comercialitzadores independents i els nous entrants. La flexibilitat pot accelerar una nova manera de generar valor per als clients, basada no només en el preu de l’energia, sinó en serveis avançats, optimització del consum i participació activa en el sistema.
Aquí és on apareix una de les transformacions més rellevants i, possiblement més incòmodes, per al sector: els agregadors poden acabar sent els actors que canibalitzin el model tradicional dels comercialitzadors.
No perquè substitueixin la venda d’energia, sinó perquè desplacen el centre de la proposta de valor. El kWh deixa de ser el producte principal i passa a ser una matèria primera indiferenciada. El que realment importa són els serveis com, la qualitat del subministrament, la disponibilitat quan cal, la capacitat d’interacció amb el sistema, la resposta en temps real i, en última instància, el confort que percep el client.
En aquest nou escenari, parlar només de preus o tarifes és insuficient. Els clients començaran a valorar propostes basades en nivells de servei, garanties de rendiment i experiència d’usuari. Els agregadors, per la seva naturalesa digital i operativa, estan especialment ben posicionats per liderar aquest canvi, cosa que obligarà els comercialitzadors a evolucionar, integrar capacitats d’agregació o redefinir completament la seva proposta de valor.
Per a les comercialitzadores integrades, aquesta evolució pot ser una oportunitat de diferenciació i fidelització si s’aborda amb visió oberta. Per a les comercialitzadores i agregadors independents, representa una via clara per competir en qualitat, especialització i innovació. Pel que fa als distribuïdors, la flexibilitat pot convertir-se en un instrument clau per gestionar millor la xarxa, reduir congestions i retardar inversions, sempre dins d’un marc regulador clar i coherent.
Més enllà del mercat, l’agregació de demanda pot contribuir a reduir inversions innecessàries en infraestructura, millorar la seguretat del subministrament i disminuir el cost global del sistema elèctric. Però aquests beneficis només es materialitzaran si la regulació garanteix una coordinació efectiva entre nivells locals i nacionals i si es dissenya un model inclusiu que permeti que tota la societat tingui l’oportunitat de formar part d’aquest nou ecosistema de flexibilitat.
En definitiva, l’agregador de demanda no és una solució màgica, però sí una peça fonamental del nou model elèctric. Pot ser el catalitzador que transformi el sector, que activi nous actius com les bateries BtM i el V2G, i que faci evolucionar el mercat del kWh cap a un ecosistema de serveis energètics basats en qualitat, disponibilitat, interacció i confort. L’estiu vinent marcarà l’inici de la prova de foc: el sector elèctric espanyol té davant seu l’oportunitat i, la responsabilitat de fer aquesta transformació de manera justa, eficient i compartida.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada