La idea de trens impulsats per hidrogen, coneguda com a hydrail, ha passat de ser un somni llunyà a convertir-se en una opció real dins del canvi cap a energies més netes en el transport ferroviari.
Tot va començar amb H. Stan Thompson, que després de jubilar-se el 1996 va decidir enfocar-se a promoure l'ús de l'hidrogen com a combustible més net per als trens, motivat per la seva preocupació pel dany ambiental que causen els combustibles fòssils.
El 2004, Thompson va proposar reutilitzar una línia de tren que ja no es feia servir a Charlotte com un exemple pràctic d'aquesta idea. En lloc de fer una costosa inversió per electrificar la línia, va oferir una solució utilitzant trens d'hidrogen, que eliminaven les emissions contaminants del dièsel i no requerien instal·lar infraestructures elèctriques cares. Així va néixer la Iniciativa Hydrail de Mooresville i es va popularitzar el terme hydrail, que ara descriu aquesta nova tecnologia al sector ferroviari.
En els anys següents, Thompson va organitzar les Conferències Internacionals sobre Hydrail, espais on investigadors, empreses i governs van poder intercanviar idees. Aquestes reunions van ajudar a accelerar el desenvolupament tecnològic i van facilitar col·laboracions importants. Un moment clau va arribar el 2014, quan empreses com Hydrogenics i Alstom van treballar juntes per crear el Coradia iLint, el primer tren d'hidrogen en servei, que va començar a funcionar a Alemanya el 2018.
Des de la banda tecnològica, aquests trens usen piles de combustible que transformen l'hidrogen en electricitat i només emeten vapor d'aigua. Estudis recents indiquen que aquesta tecnologia té avantatges importants: redueix la necessitat d'infraestructura ferroviària, permet proveir ràpidament, té bon rendiment energètic i, quan es fa servir hidrogen verd, ajuda a baixar molt les emissions en tot el seu cicle.
Avui dia, l'hydrail avança ràpid a tot el món. A Amèrica del Nord, empreses com CSX i Canadian Pacific–Kansas City desenvolupen locomotores d'hidrogen i converteixen trens dièsel existents. A Europa, diversos països estan liderant el seu ús tant per a passatgers com per a càrrega, sumant-ho als seus plans per reduir emissions en el transport.
Però encara hi ha reptes importants per expandir aquesta tecnologia a gran escala. Cal produir hidrogen de manera més sostenible, millorar l'emmagatzematge i distribució i crear estacions de proveïment adequades. A més, l'aspecte econòmic continua sent un repte: baixar costos depèn d'augmentar la demanda, però perquè s'utilitzi més els preus han de ser més baixos.
Tot i que aquestes dificultats existeixen, l'avenç dels trens d'hidrogen mostra una tendència clara cap a solucions energètiques més variades en el transport ferroviari. L'hydrail és especialment útil en línies que no estan electrificades i on posar catenàries no és rendible.
La història de Thompson mostra com una idea duna persona pot impulsar canvis grans en una indústria complexa. Avui dia, els trens d'hidrogen són més que una opció tecnològica de fet, són part estratègica del camí cap a sistemes de mobilitat més sostenibles, eficients i resistents.
Resum: Ramon Gallart
Font:https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2666352X24000104
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada