Les inversions en renovables de mitjana capacitat , concretament, la fotovoltaica distribuïda, autoconsum industrial i plantes híbrides connectades a xarxes de distribució, estan transformant el sistema elèctric espanyol més ràpidament del que les infraestructures poden absorbir amb els criteris d'acces a alxaxa vigent.
La notícia publicada per Expansión el 14 de maig de 2026 posa precisament el focus sobre aquesta tensió creixent donat què, Espanya disposa d’un enorme potencial renovable, però les xarxes de distribució semblen ser el principal coll d’ampolla de la transformació energètica.
El debat ja no està en que si calen més renovables, o no. La qüestió és si les xarxes estan preparades per integrar-les sense comprometre l’estabilitat, la competitivitat industrial i la qualitat del subministrament.
El model preten migrar cap a aquell que cada vegada més energia es produeixi directament en polígons industrials, cobertes, comunitats energètiques o plantes fotovoltaiques connectades a xarxes de distribució. Aquest fenomen multiplica els punts d’injecció elèctrica i incrementa la complexitat tècnica de la gestió de la xarxa.
Segons Strategic Energy, Espanya va incorporar prop de 10 GW renovables addicionals durant 2025, consolidant un sistema cada vegada més descentralitzat. Paral·lelament, l’autoconsum continua creixent de forma sostinguda, amb un volum cada vegada més gran d’energia injectada a la xarxa de distribució. (ree.es)
Aquest model té avantatges clars: redueix pèrdues de transport, apropa la generació al consum, democratitza la producció energètica i reforça la sobirania energètica. Però també introdueix nous reptes operatius segon va publicar l'Agència Catalana de Noticies.
La saturació de la xarxa de distribució ja no és una hipòtesi futura; és una realitat documentada wegons el criteris vigents. Al setermbre del 2025, El Periódico de la Energía publciava que el 83,4% dels nusos de distribució presenten problemes de saturació o limitacions de connexió.
Aquesta situació està provocant retards en connexions industrials, denegacions de permisos, bloqueig de nous projectes renovables i dificultats per electrificar processos productius. La CNMC ha començat fins i tot a publicar mapes oficials de capacitat disponible a les xarxes de transport i distribució per aportar transparència a un problema estructural.
Llavors, el missatge és clar, la generació renovable avança més ràpid que les infraestructures que l’han de suportar.
La penetració de renovables distribuïdes també genera un repte menys visible però rellevant i és l’estabilitat del sistema. A diferència de les centrals convencionals, moltes instal·lacions fotovoltaiques treballen amb electrònica de potència i aporten menys inèrcia física a la xarxa. Això fa que el sistema sigui potencialment més sensible davant fluctuacions sobtades.
Aquest risc va adquirir una nova dimensió després de l’apagada del 28 d’abril de 2025. Segons El País, Redeia havia advertit mesos abans del risc de “desconnexions severes” associades al creixement accelerat de renovables i a la reducció de generació convencional de suport.
Cal evitar simplificacions i això vol dir que les renovables no van ser “la causa” directa del problema. Però sí que evidencien que un sistema amb gran penetració renovable necessita més digitalització, més flexibilitat, més emmagatzematge i nous mecanismes de control de tensió i freqüència.
En aquest context, les inversions en xarxes deixen de ser una qüestió purament infraestructural per convertir-se en una política industrial estratègica.
Fins fa poc, el focus inversor se centrava principalment en nova generació renovable. Ara el protagonisme es desplaça progressivament cap a les xarxes. El Govern espanyol al setembre de 2025 es plantejava mobilitzar prop de 34.000 milions d’euros en inversions en xarxes fins al 2030 per evitar el col·lapse dels punts de connexió i facilitar la descarbonització industrial. (CincoDías)
Les grans distribuïdores també acceleren plans de digitalització. Endesa ha incrementat la instal·lació de telecontrol i sensors intel·ligents en xarxes de mitjana tensió. Iberdrola, per la seva banda, ha situat les xarxes com a eix central de la seva estratègia inversora global.
La transformació tecnològica inclou smart grids, automatització, sensors en temps real, analítica predictiva i ús d’intel·ligència artificial per gestionar congestions i incidències.
Sense aquesta evolució, la integració massiva de renovables connectades a les xarxes de distribució serà tècnicament inviable.
Malgrat els anuncis, existeix un obstacle estructural: el marc regulatori espanyol ha prioritzat històricament la contenció de costos sobre la modernització de xarxes. Durant anys, la retribució regulada a les distribuïdores ha limitat els incentius per anticipar inversions. Això explica part del retard actual.
La paradoxa és evident: Espanya lidera Europa en potencial renovable, però té dificultats creixents per connectar nova demanda industrial o nous projectes d’electrificació. El sector de l’autoconsum ja reclama explícitament més inversió en xarxes, flexibilitat i emmagatzematge per evitar que el creixement del sector es freni. (solarnews.es)
Malgrat els riscos, les renovables connectades a les xarxes de distribució representen també una enorme oportunitat econòmica. Les plantes de mitjana capacitat acceleren la descarbonització industrial, redueixen dependència energètica exterior, estabilitzen costos energètics i poden atreure nova indústria electrointensiva. A més, fomenten un model energètic territorialment més equilibrat, amb impactes econòmics distribuïts més enllà dels grans centres urbans.
Però, ineludiblement cal combinar xarxes intel·ligents, emmagatzematge massiu i flexibilitat de demanda. Sense aquesta tríada, la transformació energètica toparà amb el seu propi èxit.
Espanya ha resolt en gran part el repte de generar energia renovable barata (sense incloure la seva gestionabilitat). El gran repte per la pròpera dècada serà transportar-la, gestionar-la i estabilitzar-la.
Les renovables de mitjana capacitat no són el problema; són el futur inevitable del sistema energètic europeu. Però aquest futur exigeix una modernització accelerada de les xarxes de distribució.
La tranformació energètica ja no depèn només de construir més megawatts renovables. Depèn, sobretot, de construir una xarxa elèctrica preparada per al segle XXI.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada