El pla del Japó per desplegar deu milions de robots anticipa una transformació del mercat laboral: menys tasques rutinàries, més automatització i nous perfils professionals que també marcaran el futur del sector elèctric a Espanya i Catalunya.
Fa un dies llegina l noticai de El Economista sobre, la decisió del govern japonès per impulsar el pla Noetra amb l'objectiu de desplegar deu milions de robots equipats amb intel·ligència artificial abans de l'any 2040 no és una excentricitat tecnològica ni un exercici de màrqueting polític. És una resposta estratègica a un problema estructural què no és altre que la d'una població cada vegada més envellida, una manca creixent de mà d'obra i la necessitat de preservar la competitivitat industrial davant dels Estats Units i la Xina. El projecte, liderat per un consorci format per empreses com SoftBank, Sony, NEC i Honda, pretén crear un model d'intel·ligència artificial sobirà capaç d'alimentar una nova generació de robots destinats a la indústria, la logística, la sanitat, la restauració i l'atenció a les persones dependents.
Des del meu punt de vista, és evident què cada robot representarà un nou consumidor d'electricitat. Però aquesta és només la punta de l'iceberg. El veritable canvi serà que milions de robots funcionaran de manera contínua, carregaran bateries, processaran dades en temps real, es comunicaran amb centres de dades i interactuaran amb infraestructures digitals permanents.
Això converteix l'electricitat en la matèria primera imprescindible de l'economia del segle XXI.
Durant dècades, el consum elèctric ha estat vinculat principalment a les llars, la indústria tradicional i el transport. Ara apareix un nou consumidor no menyspreable i no és altre que la robòtica intel·ligent. Igual que avui ningú discuteix que un vehicle elèctric necessita una infraestructura de recàrrega, d'aquí a quinze anys ningú qüestionarà que milions de robots requeriran xarxes elèctriques més robustes, sistemes d'emmagatzematge, microxarxes industrials i una enorme capacitat de generació renovable.
Aquest escenari tindrà conseqüències perquè les grans economies tendeixen a copiar-se. Si el model japonès funciona, Corea del Sud accelerarà els seus plans, la Xina augmentarà encara més la seva aposta per la robòtica i Europa no tindrà altra alternativa que seguir el mateix camí per no perdre competitivitat industrial.
De fet, la cursa ja ha començat. La diferència és que el Japó ha decidit posar-hi una data i una xifra concreta.
I és aquí on Espanya hauria de començar a preocupar-se. El debat energètic espanyol continua excessivament centrat en el preu de la factura o en la confrontació política entre renovables i energia nuclear, mentre el veritable desafiament és preparar una xarxa capaç d'alimentar una economia profundament electrificada. No només hi haurà més cotxes elèctrics, sinó també fàbriques automatitzades, centres logístics robotitzats, intel·ligència artificial distribuïda, centres de dades i sistemes autònoms treballant les vint-i-quatre hores.
L'impacte sobre el sistema elèctric espanyol serà considerable. Possiblement, la demanda augmentarà de manera sostinguda després d'anys d'estancament. Les hores vall adquiriran un valor molt superior perquè serà quan es programaran moltes recàrregues i processos industrials automatitzats. També augmentarà la necessitat d'emmagatzematge mitjançant bateries i centrals hidroelèctriques reversibles per estabilitzar una xarxa dominada per l'energia solar i eòlica.
Però no oblidem el repte que li ve a la distribució. Les xarxes de baixa i mitjana tensió, especialment als polígons industrials, necessitaran noves inversions. No serà suficient generar més electricitat ja què, caldrà transportar-la amb qualitat, flexibilitat i intel·ligència. i aquí es pdoria catalitzar que les distribuïdores deixin de ser simples operadores de cables per convertir-se en gestores d'un sistema molt més complex, amb milions de dispositius connectats consumint i, alhora, aportant informació en temps real.
Catalunya presenta una situació especialment interessant. És un territori amb molta concentració industrial a l'Estat, amb sectors com l'automoció, la química, la farmacèutica, l'alimentació i la logística, precisament aquells que més ràpid adoptaran robots intel·ligents. Això significa que Catalunya podria ser una de les primeres comunitats a experimentar un fort increment de la demanda elèctrica industrial.
Crec que la transformació serà especialment visible a l'àrea metropolitana de Barcelona, al Vallès, al Baix Llobregat, al Camp de Tarragona i al corredor logístic que uneix el port de Barcelona amb Saragossa. En aquests espais, la combinació de robots, intel·ligència artificial, automatització i centres de dades incrementarà notablement les necessitats energètiques.
Aquesta realitat també representa una gran oportunitat. Catalunya disposa d'universitats, centres tecnològics i empreses capaces de desenvolupar programari, sensors, sistemes de control i components electrònics associats a aquesta nova economia. Si s'acompanya d'una planificació energètica adequada, podria convertir-se en un dels principals pols europeus de robòtica industrial.
Tanmateix, també hi ha riscos. Catalunya continua arrossegant un important dèficit en infraestructures de transport i distribució elèctric i una implantació de renovables inferior al que exigeix la seva activitat econòmica. Si la demanda industrial creix molt més ràpid que les inversions en xarxa i en generació, el territori podria perdre atractiu per a noves inversions davant altres regions més preparades.
El pla japonès també envia un missatge als operadors elèctrics. Les empreses del sector ja no poden planificar únicament pensant en l'electrificació del transport. La robòtica serà probablement un dels principals motors del consum elèctric durant les pròximes dues dècades. Això obliga a accelerar les inversions en digitalització de les xarxes, flexibilitat, emmagatzematge i capacitat de resposta davant demandes molt més variables.
Per acabar dir que, la notícia no parla només de robots. Parla d'electricitat. Parla d'indústria. Parla de sobirania tecnològica. I parla d'un canvi de paradigma que transformarà el mercat energètic mundial. El Japó ha entès que la competitivitat del futur dependrà tant dels algoritmes com dels quilowatts disponibles. Espanya i Catalunya encara són a temps d'aprofitar aquesta revolució, però només si abandonen la mirada a curt termini i entenen que la infraestructura elèctrica deixarà de ser un simple servei públic per convertir-se en el principal factor de competitivitat econòmica del país. Qui disposi d'una xarxa robusta, flexible i abundant en energia neta atraurà la nova indústria robotitzada. Qui no la tingui, simplement observarà com aquesta nova revolució industrial es desenvolupa en altres llocs.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada