Benvinguts en aquest blog dedicat a la tecnologia basat en artícles propis, adaptacions i resums de publicacions procedents de centres de recerca i universitats, amb la finalitat de compartir el progrés tecnològic per a tots els lectors.
Ramon
Ramon Gallart
diumenge, 21 d’abril del 2024
Dia de la Creativitat
dimecres, 17 d’abril del 2024
Tres errors del TCP IP.
Vint Cerf, va ser el co-creador de l'arquitectura d'Internet TCP-IP que engunay tota la sociatat en gaudeix. En una entrevista va receoneixer alguns dels error d'aquest protocol.
Vint Cerf i Bob Kahn havien estat treballant junts per resoldre com connectar ordinadors militars sense utlitzar xarxes sense fils .
Llavors, ja hi havia l'ARPANET i la seva manera de gestionar les comunicacions, ja estava ben establerta. Però calia ampliar-lo per gestionar diverses xarxes, la fiabilitat de les quals no estava resolta.
Els dos havien estat intercanviant idees, revisant el treball d'altres que estaven intentant resoldre problemes similars. D'aquí van sorgir els esqumes amb els components principals i les interfícies clau a on ja es podia veure el concepte cloud, representat amb tres xarxes de commutació de paquets diferents (l'ARPANET, la ràdio de paquets i el satèl·lit de paquets) amb caixes que representaven els ordinadors connectats a aquestes xarxes. Això després es van coneixer com els ordinadors host el qual, estarein executant aplicacions que necessitaven intercanviars-e mitjançant la xarxa.
Però com les xarxes eren estàtiques, volia dir que aquestes xarxes no es podien intrecanviar de manera que, va sorgir un altre conjunt d'ordinadors, passarel·les, per saber a quina xarxa pertanyien aquests ordinadors. Per tant el problema estava delimitat i això vol dir que es podia cercar una solució.
Cerf va descriure que els protocols de comunicació que ell i Kahn van inventar eran comparables com un sistema postal d'enviament de cartes de manera que, la postal té un missatge i una adreça per a la destinació prevista. L'adreça del sobre és la del destinatàri a la xarxa local o la d'una passarel·la que condueix a la següent xarxa al llarg de la ruta fins a la destinació final.
Quan arriba un missatge a la següent passarel·la, la passarel·la obre el sobre i comprova l'adreça de la postal. Si el missatge està destinat a una destinació dins de la xarxa pròpia de la passarel·la, s'entrega; si no, va en un sobre adreçat a la següent passarel·la en ruta cap a la xarxa destí on el procés es repeteix. Així, bàsicament, és com funciona Internet avui.
Des de llavors s'ha estat perfeccionant, ampliant i evangelitzant Internet. És per això, que les seves contribucions en la cocreació de l'arquitectura d'Internet i el seu lideratge en el seu creixement fins ara li va permetre veure tres errors que avui no faria:
1.- Creure que 32 bits eren suficients per a les adreces d'Internet: A l'any 1973, la gent hauria pensat que adreces de longitud 64 o 128 bits era massa abiciós per realitzar un experiment que no hi havia certessa del seu èxit. Possiblement, no hagés tingut credibilitat les adreces de 128 bits
2.- La seguretat: Abans de l'arribada de la criptografia amb clau pública, la distribució de claus era un procés manual molt desordenat. Va ser per això que no es va introduir a Internet. Quan es va implementar l'algoritme RSA, podria supossar un frè el desenvolupament del TCP-IP fet que va provocar no apostar per aplicar criptografia.
3.- Implicacions reals de la World Wide Web: Llavors, no s'esperava l'allau de continguts que va arribar a Internet un cop es va posar a disposició la web. Com a conseqüència d'aquella allau de continguts, van ser necessaris inventar motors de cerca per trobar coses. En definitiva, no es va predir que els motors de cerca fossin necessaris.
Font: Tekla S. Perry is based in Palo Alto, Calif., she's been covering the people, companies, and technology that make Silicon Valley a special place for more than 40 years. She holds a bachelor's degree in journalism from Michigan State University.
diumenge, 14 d’abril del 2024
Super xarxes elèctriques i les supercarreteres.
Des de fa temps, els superconductors són una promesa per les xarxes elèctriques i xarxes avançades de transport.
Tanmateix, les amenaces dels alts costos han estat un frè per aquests projectes. Un nou estudi argumenta que una manera de fer-los realitat és combinar-los en un sistema unificat, que pugui ajudar tant els cotxes com els camions a circular més ràpidament i transportar l'electricitat sense pèrdues.
Avui dia, tots els conductors elèctrics presenten una resitencia que, fins a cert punt, afecta al flux dels electrons que es tradueix en pèrdua d'energia. En canvi, els superconductors condueixen l'electricitat amb una resistència que tendeix a ser zero. Això vol dir que aquestes infraestructures eléctriques poden esdevenir molt més eficients. La manera en que els superconductors poden gestionar grans quantitats de corrent elèctric també significa que poden generar potents camps magnètics per fer possbile una major velocitat per als trens maglev.
No obstant, els elevats costos relacionats amb la superconductivitat han limitat les aplicaciones més cotidianes tant de trens maglev de llarga distància com per cables elèctrics superconductors de transport i distribució d'energia. Un nou estudi argumenta que una manera de reduir aquests costos d'aquestes dues aplicacions és unir-les en un sol sistema.
A més, aquest combinat sistema emmagatzemaria i transportaria hidrogen líquid. Les piles de combustible poden convertir l'energia química emmagatzemada en combustibles com l'hidrogen en electricitat, normalment amb un rendiment més eficient i sostenible que el motor de combustió interna d'un cotxe. L'hidrogen líquid també ajudaria a refredar els superconductors d'aquest sistema, reduint la necessitat de canonades dedicades.
En base a les característieues de l'energia neta, els superconductors, el hidrogen, etc. disposen d'un gran potencial però, cadascuna d'elles és cara. Si es poden realitzar múltiples funcions en un sol sistema combinant totes les tecnologies juntes, pot tenir un impacte que es tradueixi en un menor cos.
Els trens maglev solen flotar en una guia d'imants permanents d'alt cost, amb superconductors incorporats a les bases de cada tren. El nou concepte capgira aquest disseny, incorporant superconductors a la infraestructura de les actuals carreteres afegint imants als vehicles. Això evita una maquinària complexa per refredar els superconductors de cada vehicle. En canvi, l'hidrogen líquid ajudaria a refredar els superconductors del sistema. El nitrogen líquid, que és relativament barat, i una zona de buit ajudarien a aïllar tèrmicament l'hidrogen líquid.
En aquest disseny, els vehicles amb equipament magnètic (camions, trens i fins i tot vehicles privats) entrarien a la guia del superconductor per levitar i moure's a velocitats de 500 a 800 km/h per arribar als seus destins, o fins i tot 1.000 km/h quan el sistema estigui. construït dins d'un tub. Després de sortir de la guia, els vehicles podien continuar els seus desplaçaments amb motors de combustió interna convencionals o elèctrics.
S'ha construit un model per demostrar que es possible levitar un imant per sobre d'una guia superconductora. Per això, es va utilitzar nitrogen líquid per refredar el model però, els models futurs utilitzaran hidrogen líquid.
Aquest nou disseny podria ajudar a moure persones, càrrega i combustible d'una manera eficient energèticament.
Actualement s'està treballant per construir un demostrador com a següent pas per mostrar la viabilitat del concepte.
Resum de Ramon Gallart de l'articles: A multifunctional highway system incorporating superconductor levitated vehicles and liquefied hydrogen featured