Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 27 d’octubre del 2024

Reptes de la Transició energètica a ENLIT


La fira Enlit Europe s’ha convertit en un punt de trobada clau per als líders del sector energètic, on es discuteixen els avenços i desafiaments relacionats amb la transició energètica.



Un dels temes de més rellevacia actualment és la necessitat d’invertir en la digitalització de les xarxes de distribució elèctrica europees, no només com un pas tecnològic, sinó com una inversió estratègica que aporta valor als diferents actors de l'ecosistema energètic.

Per entendre millor aquesta necessitat, imaginem que les xarxes elèctriques són com el calçat que necessitem per caminar cap al futur energètic. De la mateixa manera que un calçat inadequat pot causar problemes, des d’incomoditat fins a lesions, unes xarxes elèctriques desactualitzades o mal gestionades poden generar ineficiències, apagades o fins i tot retardar la transició cap a una energia més sostenible i accessible.

Llavors, una inversió adequada seria com calçar-se correctament per tant, invertir en la digitalització de les xarxes de distribució és com triar el calçat adequat per al viatge. 

Cal un calçat que s'ajusti a les necessitats, que sigui durador, que ofereixi comoditat i eficiència durant el recorregut. Aquí és on entren els actors clau de la indústria:

1.- Operadors de xarxes: Adoptant tecnologies digitals, com sensors, sistemes avançats de gestió de xarxes, integració de nosu actius basta en electrònica de potencia conjutament amb l'anàlisi de dades en temps real, son els que optimitzen la gestió dels fluxos d’energia, millorar la resiliència davant avaries i ser més proactius davant el creixent ús de fonts renovables. 

Això és com tenir un calçat resistent i adaptat a diferents terrenys, preparat per a qualsevol imprevist.

2.- Usuaris de la xarxa elèctrica: Mitjançant la digitalització, se'ls ofereix la possibilitat de convertir-se en prosumidors, gestionant el seu consum de manera més eficient i col·laborant en l’equilibri de la xarxa. És com triar unes sabates que ens permetin caminar amb més llibertat i flexibilitat, adaptant-nos a l’entorn.

3.- Inversors i reguladors: Per a ells, el valor resideix a assegurar que les inversions en digitalització es tradueixin en un retorn sostenible, tant en termes financers com en millores mediambientals i sobre tot en els terminis que la tecnologai avança per aportar valor a la societat. Això implica escollir el calçat que millor s’adapti a les demandes del mercat, assegurant que la xarxa pugui suportar els reptes futurs amb eficiència.

La digitalització de les xarxes de distribució elèctrica a Europa és com calçar-se adequadament per a la transició energètica. Només així podrem avançar amb seguretat i eficiència cap a un sistema elèctric més intel·ligent, resilient i sostenible, beneficiant a tots els actors involucrats en aquest viatge.


Ramon Gallart

dissabte, 19 d’octubre del 2024

Reptes energètics.

La darrera setmana vaig estar participant en diferents events per donar una enfoc de com les xarxes elèctriques i els nous actius com poden ser les bateries, son cluas per la electrificació de l'energia i això, com hauria d'impactar favorablement en el teixit industrial espanyol sense oblidar a la societat.





En base a diferents lectures que vaig fer des de diverses fonts, destaca com la dependència energètica d'Espanya planteja seriosos interrogants sobre la viabilitat de la transició cap a l'autosuficiència.

Actualment, el país continua important un 70% de la seva energia, amb una forta dependència del petroli i el gas natural. Tot i que aquesta xifra ha disminuït el 2023, la meta en el PNIEC per reduir la dependència al 50% per a 2030 sembla un repte llunyà.

Malgrat els avenços en energies renovables, com l'eòlica i la solar, el progrés continua sent insuficient. Sectors emergents, com els biocombustibles i l'hidrogen verd, avancen a un ritme lent, desaprofitant el gran potencial d'Espanya. Aquest retard és especialment preocupant si es compara amb la resta de la Unió Europea, on l'adopció de tecnologies netes,  avança més rapidament però, ho ha de fer encara més.

Per si no hi hagés prou la situació es complica tenint en compte que l'energia nuclear, que actualment representa el 20% de la generació elèctrica a Espanya, desapareixerà el 2035. Tot i que és una font energètica sense emissions de carboni, la resistència política i social cap a aquesta tecnologia deixa poques opcions a mitjà termini.

Tot això em porta a veure una desconnexió entre les ambicions polítiques i la realitat industrial del país. No només estan en joc els objectius de sostenibilitat, sinó també la competitivitat econòmica de sectors clau, com per exemple la indústria automobilística, que ja mostra símptomes d'afebliment, amb nivells de producció per sota dels registres previs a la pandèmia. Un altre aspecte es que el teixit industrial tecnologic especialitzat en el sector energètic, també mostra una retrocés en el lideratge a nivell EU.

En definitiva, Espanya ha d'accelerar i reforçar la seva estratègia energètica. Sense una acció decidida i eficaç per impulsar les energies renovables i modernitzar la indústria, el país corre el risc de quedar enrere en un escenari global que es mou ràpidament cap a un futur més sostenible.

Ramon Gallart

dijous, 17 d’octubre del 2024

Manteniment predictiu a la xarxa de distribució.

Les xarxes elèctriques són cada vegada més complexes de gestionar, especialment amb la creixent integració de fonts d'energia renovable.

En aquest context, és essencial identificar sistemes de manteniment predictiu capaços de preveure la fallada de components crítics, com els interruptors de potència. Actualment, els operadors de les xarxes de distribució tendeixen a substituir els actius quan ja han fallat o a partir d'una estimació de la seva vida útil, cosa que sovint provoca reemplaçaments innecessaris i un augment dels costos



Els sistemes de manteniment predictiu, basats en la captura de dades operatives i en l'anàlisi de la informació provinent de sensors, ofereixen una solució a aquest problema. Aquests sensors poden mesurar el flux d'electricitat, detectar sobreescalfament amb sensors tèrmics, monitoritzar la qualitat de l'aire i identificar intrusions amb càmeres. Aquesta combinació d'informació permet avaluar l'estat real dels actius i predir amb precisió el temps de vida útil restant, optimitzant la seguretat i reduint els costos.


Malgrat els avantatges, els operadors de les xarxes de distribució (DSOs) mostren poc interès a prioritzar aquestes tecnologies predictives. Tot i que estan disposats a invertir en productes intel·ligents que informin de l'estat dels actius, encara no existeix una cultura sòlida per implementar sistemes que anticipin avaries.

Tanmateix, la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en les tasques de manteniment ofereix una oportunitat clau. A mesura que les xarxes es diversifiquen i interactuen amb les energies renovables, la IA i els sistemes de manteniment predictiu es convertiran en eines fonamentals, reduint costos operatius i temps d'inactivitat, alhora que incrementen l'eficiència i fiabilitat de les xarxes.

Ramon Gallart