Ramon

Ramon
Ramon Gallart

diumenge, 28 de gener del 2024

Transmetre dades via radio d'ultra baix consum.

Un nou mètode de comunicació, en principi, d'ultra baixa potència sembla estar al llindaar de les lleis de la física. És possible transmetre informació sense fils simplement obrint i tancant un interruptor que connecta una resistència a una antena el que implica que no caldria enviar energia a l'antena?

Aquest sistema, combinat amb tècniques per  rebre energia via radio, podria donar lloc a tot tipus de dispositius que transmeten dades, inclosos petits sensors i dispositius mèdics implantats, sense necessitat de bateries o altres fonts d'alimentació. Això, inclou els sensors per a  l'agricultura intel·ligent,  aparells electrònics implantats al cos que implicaria que no s'hagés de fer mai cap canvi de bateries, millors  targetes de crèdit sense contacte  i potser fins i tot noves maneres de comunicar-se amb els satèl·lits.

A part de l'energia necessària per activar l'interruptor, no es necessitaria cap altra energia per transmetre informació és a dir, l'interruptor és un transistor, un interruptor controlat elèctricament sense peces mòbils que consumeix una minúscula quantitat d'energia.

En la forma més senzilla de la ràdio ordinària, un interruptor connecta i desconnecta una font potent de senyal elèctric, potser un oscil·lador que genera una ona sinusoïdal que fluctua 2.000 milions de vegades per segon i, aquesta osclació la lliura a una antena per aconseguir fer la transmissió. Quan la font del senyal està connectada, l'antena genera una ona de ràdio que es pot codifciar dins del sistema binari com un "1" i quan no, podria ser codificat com un "0". 

El que es va demostrar és que no cal una font alimentada de senyal. En canvi, el soroll tèrmic aleatori present en tots els materials elèctricament conductors a causa de la calor que provoca el moviment  dels electrons, pot ser substituit com el senyal que circula per l'antena. 

Llavors, com es pot explciar que no viola la  segona llei de la termodinàmica que és la principal llei de la física que explica perquè  no són possibles les màquines de moviment perpetu les quals, són màquines teòriques que poden funcionar indefinidament sense necessitat d'energia de cap font externa.

Una de les maneres en què es pot afirmar la segona llei és que la calor només flueix espontàniament des d'objectes més calents a objectes més freds. Els senyals sense fil d'aquests transmissor transporten calor. Si hi hagués un flux espontani de senyal del transmissor al receptor en absència de diferència de temperatura entre ambdós, seria possible recollir aquest flux per obtenir una energia lliure que en violaria la segona llei. 

Vídeo

La resolució d'aquesta aparent paradoxa és que el receptor d'aqueest nou sistema està alimentat i actua com una nevera. Els electrons que transporten el senyal del costat de recepció es mantenen freds per un amplificador alimentat, de manera similar a com un refrigerador manté fred el seu interior bombejant calor contínuament. El transmissor gairebé no consumeix energia, però el receptor consumeix una potència substancial, fins a 2 watts. Això és similar als receptors d'altres sistemes de comunicacions d'ultra baixa potència. Gairebé tot el consum d'energia es produeix en una estació base que no té restriccions en l'ús d'energia.

Molts investigadors d'arreu del món han estat explorant mètodes de comunicació passius relacionats, els quals, són coneguts com  a retrodispersió. Un transmissor de dades de retrodispersió sembla molt semblant a aquest nou concepte de transmissor de dades. La diferència és que en un sistema de comunicació de retrodispersió, a més del transmissor de dades i el receptor de dades, hi ha un tercer component que genera una ona de ràdio. La commutació realitzada pel transmissor de dades té l'efecte de reflectir aquesta ona de ràdio, que després és captada pel receptor. 

Un  dispositiu de retrodispersió  té la mateixa eficiència energètica que aquest nou sistema, però la configuració de la retrodispersió és molt més complexa, ja que   es necessita un component generador de senyal. Tanmateix, aquest nou sistema té una velocitat i un rang de dades més baixos que els sistems ràdio de retrodispersió o la ràdio convencional.

Per millorar la velociat, encara cal més recerca i ser provat en altres aplicacions com ara dispositius implantats ja que, un avantatge d'aquest nou mètode és que no cal exposar el pacient a un fort senyal de ràdio extern, que pot provocar l'escalfament dels teixits. També es creu que es podrien permetre altres noves formes de comunicació en les quals es puguin modular altres fonts de senyals naturals, com ara el soroll tèrmic del teixit biològic o altres components electrònics. 

Font: Zerina Kapetanovic,  professora adjunta interina d'enginyeria elèctrica de la Universitat de Stanford.

diumenge, 21 de gener del 2024

Llibres que van predir el futur.

Quan el financer nord-americà JP Morgan va contractar Thomas Edison, per electrificar la seva llar a Nova York, el seu pare Junius Morgan li va advertir que la llum elèctrica només seria quelcom passatger.

El 1903, a Horace Rackham, l'advocat personal del fabricant d'automòbils Henry Ford, se li va dir que els cotxes mai substituirien els carruatges tirats per cavalls. I en el seu llibre de 1961 The Wonderland of Tomorrow, Brendan Matthews va dir que, aviat, la tecnologia ens permetria acabar amb l'envelliment i el mal temps.

Predir el futur amb qualsevol grau de precisió és difícil, però no és impossible. L'escriptor txec Karel Čapek en el 1920 se li atribueix el terme "robots".  

La literatura clàssica anticipava una varietat d'invents moderns. Frankenstein de Mary Shelley, una de les primeres històries de ciència ficció reals, va  esboçar el desenvolupament de la bioelectrònica, els trasplantaments d'òrgans, l'enginyeria genètica i la intel·ligència artificial.

El llibre amb el major nombre de prediccions precises podria ser El París al segle XX de Jules Verne, que va ser un dels escriptors de ciència-ficció més influents de tots els temps. Aquet llibre ja s'esmeten els vehicles de gasolina, les armes de destrucció massiva, l'escalfament global i que les normes de gènere canviarien.

Algunes prediccions de la humanitat es remunten a temps molt antics. Per exemple, la historiadora Adrienne Mayor narrava el mite de Talos que era un autòmat construït per Hefest, com a exemple de com els grecs utilitzaven la seva imaginació per superar les limitacions de la seva tecnologia. 

Abans que hi hagués la ficció distòpica, un subgènere de la ciència-ficció que es coneix avui dia, hi havia la ficció utòpica. Escriptors i pensadors, des de Plató fins a Thomas Moore, es van basar en els darrers pensaments polítics, filosòfics i científics per elaborar plans per a una civilització ideal. Al segle XIX, autors com HG Wells i Jack London van començar a capgirar la fórmula mil·lenària, explorant com el desenvolupament humà podria conduir a un futur indesitjable.

Els personatges de Zamyatin insisteixen en el dret a ser imperfectes, equivocar-se i actuar per voluntat pròpia. És un sentiment commovedor, però Zamyatin no va ser el primer escriptor que ho va expressar amb paraules. 

Notes From Underground va ser escrit en resposta a l'auge dels moviments socialistes a la Rússia del segle XIX. Com a cristià, Dostoievski simpatitzava amb el desig d'acabar amb la injustícia i elevar els pobres. Al mateix temps, creia que totes les utopies, socialistes o no, estaven condemnades al fracàs perquè la gent valora la llibertat per sobre de tot. 

Dostoievski estava especialment molest amb el llibre Què s'ha de fer? que és una novel·la que tracta de problemes socials de Nikolay Chernyshevsky i dónava una clara impressió de com podrien ser les utopies socialistes i com se suposava que hauien d'actuar els revolucionaris socialistes. Desafiant les expectatives, què s'ha de fer? es va fer molt popular en el seu llançament el 1863. Avui, és un exemple  de llibre que no només va predir el futur, sinó que també li va donar forma a la seva pròpia imatge.

Font: Tim Brinkhof és un periodista neerlandès, resident a Nova York, que informa sobre art, història i literatura. Va estudiar la primera pintura neerlandesa i la literatura eslava a la Universitat de Nova York, va treballar com a assistent editorial a la revista Film Comment i ha escrit per a Esquire , Film & History , History Today i History News Network. 


Xarxa elèctrica Intel·ligent: Una necessitat.

La transformació de la xarxa elèctrica de distribució a les zones rurals és un proces igual de crític que en els entorns urbans per millorar l'accés a l'electricitat, impulsar el desenvolupament econòmic i millorar la qualitat de vida de les comunitats.


La transició energètica aborda les necessitats de la zona rural a on la variabilitat dels fluxes d'energia elèctrica impacten en la volatilitat de la tensió.

La intel·ligència s'infon a la xarxa elèctrica a través de sistemes avançats de gestió, automatització i actius amb capacitat de pressa de decissió distribuida.

L'eficiència i el monitoratge es converteixen en aliats de valor i cal apostar per nous actius tals com, la electròncia de potencia mitjançant el concepte Intelligent Distribution Power Router els quals, permeten oferir una capacitat flexible en base a la gestió de la varibiliat de la tensió i compensació de les corrents que circulen per les fases.

Aquesta solució perment que actors com els agregadors pugin disposar d'actius dinàmics que poden participar a Espanya i quan sorgeixin, en els mercats locals elèctrics.

No és només un problema de la tecnologia; és un compromís que requerix un nou mindset per fer possible la participació de la societat en una xarxa de distribució sobre la qual, és necessari invertir-hi i, molt, per electrificar els usos energètics provinent de fonts de genració renvable distriuïda.

Els gestors de la xarxa elèctrica treballen perquè el seu rol clau, permeti la neutralitat del mercat i esdevinguin facilitadors de la transició energètica a qualsevol lloc.