Els Network Codes son la Clau per a una Xarxa Elèctrica Europea Integrada, Segura i Competitiva.

Els Network Codes són, sens dubte, una de les peces mestres per garantir el bon funcionament del mercat interior de l’electricitat a Europa.

Són molt més que simples regles tècniques: són la traducció pràctica de la visió d’una xarxa elèctrica europea integrada, segura, transparent i eficient. El Reglament 714/2009 estableix un marc legal que obliga els operadors de sistemes de transmissió (TSO) a col·laborar estretament, sota el paraigua de l’ENTSO-E, per elaborar aquests codis i assegurar la seva aplicació coordinada. Aquesta col·laboració no és una opció, sinó una necessitat derivada del caràcter interconnectat i interdependent de les xarxes nacionals. Els Network Codes són l’eina per superar els obstacles persistents al comerç transfronterer, per harmonitzar les normes tècniques i operatives i, sobretot, per crear confiança entre els participants del mercat.

Els Network Codes cobreixen aspectes tan rellevants com la seguretat i la fiabilitat de la xarxa, les normes de connexió, l’accés de tercers, l’interoperabilitat, la gestió de la congestió i la transparència de les dades. Cada àrea és vital. Sense normes comunes de seguretat i fiabilitat, els fluxos d’electricitat podrien comprometre l’estabilitat del sistema; sense regles clares de capacitat i de gestió de congestions, els intercanvis podrien veure’s distorsionats per diferències reguladores entre estats membres. La importància d’aquest marc harmonitzat es veu reforçada pel fet que la xarxa europea no és una suma d’illes elèctriques sinó una malla viva on cada flux transfronterer té impacte sobre sistemes veïns.

Un altre aspecte fonamental és la transparència. El Reglament exigeix que els TSO publiquin informació detallada sobre capacitats disponibles, fluxos previstos i reals, així com les decisions operatives que poden influir en els preus majoristes. Aquesta obligació és una garantia perquè tots els actors del mercat puguin operar amb igualtat d’oportunitats, reduint l’opacitat i prevenint comportaments abusius. La capacitat d’un generador d’accedir a la informació en temps real sobre la demanda, la disponibilitat de xarxes i la capacitat d’interconnexió és clau per a una competència real i, en última instància, per aconseguir preus més eficients per als consumidors.

Els Network Codes també tenen una dimensió estratègica: faciliten la planificació i el desenvolupament de la infraestructura a llarg termini.

El pla de desenvolupament de la xarxa a deu anys vista, elaborat per l’ENTSO-E, depèn d’aquests codis per identificar buits d’inversió i necessitats de reforç de capacitat, especialment en interconnexions transfrontereres. Aquesta visió comuna a escala continental és essencial per garantir la seguretat de subministrament, integrar cada cop més fonts d’energia renovable i avançar cap a una descarbonització efectiva.

Cal destacar igualment la flexibilitat prevista per adaptar els Network Codes als canvis tecnològics i de mercat. El Reglament preveu procediments clars per modificar i actualitzar els codis quan sigui necessari. Això assegura que les regles no quedin obsoletes davant l’evolució cap a xarxes intel·ligents, nous models de consum i generació distribuïda. En aquest sentit, la participació dels actors del mercat, consumidors i altres parts interessades, està garantida mitjançant processos de consulta oberts i transparents que doten els codis d’una legitimitat reforçada.

Els beneficis tangibles dels Network Codes es reflecteixen en la millora de l’eficiència econòmica i operativa del sistema elèctric europeu. Optimitzen l’ús de la infraestructura existent, fomenten l’aparició de nous inversors, redueixen barreres d’entrada i, mitjançant mecanismes de compensació entre operadors, garanteixen que els costos de fluxos transfronterers es reparteixin de forma justa i coherent. Aquesta harmonització tarifària evita distorsions de mercat i afavoreix l’assignació més eficient dels recursos.

Per acabar, els Network Codes són l’eix vertebrador d’un mercat europeu de l’electricitat que pretén ser competitiu, sostenible i segur. Sense aquesta base comuna, els objectius de neutralitat climàtica i transició energètica serien inassolibles, ja que el flux d’energia neta de zones amb excedents a zones deficitàries depèn de xarxes ben connectades i de regles clares que garanteixin la confiança entre tots els agents implicats. A mesura que el mix energètic europeu evoluciona, els Network Codes esdevenen un instrument viu, adaptatiu i indispensable per maximitzar els beneficis de la integració regional, la seguretat de subministrament i la protecció del consumidor final.

Ramon Gallart

La Revolució Digital de la Xarxa Elèctrica a Europa.

La revolució digital de la xarxa elèctrica a Europa: com la UE impulsa el futur amb dades i inversions intel·ligents.

El sistema energètic europeu està en una plena transformació la qual, no te precedents. A mesura que augmenta la demanda d’energia neta, segura i assequible, la xarxa elèctrica, que és una complexa infraestructura que connecta productors i consumidors, està evolucinant per ocupar el centre de l’estratègia energètica europea.

Si be és certs que antigament les infraestrcutures electriques eren considerades una qüestió tècnica secundària, avui la xarxa esdevé clau gràcies a nous marcs polítics i iniciatives com el Pla d’Acció per a la Digitalització del Sistema Energètic (DESAP) i el Pla d’Acció de la Xarxa de la UE. 

El DESAP, impulsat per la Comissió Europea, estableix les bases per a un sistema energètic digital, interoperable i cibersegur. Defineix cinc prioritats principals: 

1.- Enfortir la ciberseguretat, 

2.- Facilitar l’intercanvi fluid de dades, 

3.- Assolir la neutralitat climàtica en el sector TIC,

4.- Empoderar els ciutadans amb eines i coneixements digitals i, 

5.- Fomentar inversions estratègiques. 

Els DSOs són essencials en tots aquests àmbits. Com a responsables tant de les dades personals provinents dels comptadors intel·ligents com de dades sensibles d’infraestructures crítiques, els DSOs han d’equilibrar la protecció de la privacitat, la seguretat i la transparència. 

L’any 2023 va marcar l’inici del que molts anomenen ja el “momentum de les xarxes”. Una sèrie de fòrums d’alt nivell organitzats per la UE, com “El futur de les nostres xarxes”, i l’enfoc sense precedents del Consell sota la presidència belga, van posar les xarxes al centre del debat polític. Tot això va acabar amb la publicació del Pla d’Acció de la Xarxa de la UE el novembre de 2023, un punt d’inflexió que reconeixia les xarxes no només com a infraestructura crítica, sinó com a element clau per a la transició energètica europea. 

El pla estableix 14 accions concretes a implementar en 18 mesos per fer front a 7 reptes estructurals. 

Més enllà de les grans estratègies, la Comissió Europea també treballa en regulacions pràctiques que facilitin la digitalització mitjançant marcs normatius sobre l’accés a dades i la interoperabilitat. 

Altres regulacions en desenvolupament abordaran dades per al canvi de proveïdor i la resposta a la demanda, garantint que la xarxa del futur sigui més intel·ligent i més adaptada als usuaris i al mercat.

Aquest impuls cap a la digitalització s’alinea amb polítiques digitals més àmplies de la UE, com l’Estratègia de Dades i la Llei de Serveis Digitals, que volen promoure un ecosistema de dades més obert però segur. Els DSOs estan en una posició única per gestionar aquest equilibri: guardians de la informació i, alhora, facilitadors d’un futur energètic descentralitzat i basat en renovables. 

El seu rol abasta des de la gestió de hubs de dades i comptadors intel·ligents fins al suport a aplicacions d’intel·ligència artificial que optimitzen el funcionament de la xarxa i la seva flexibilitat.

Mirant al futur, les xarxes any rere any guanyen més protagonisme gràcies al les definicions i les noves prioritats estratègiques de la UE que han de permetre equilibrar la competitivitat industrial amb els objectius climàtics. Ja sigui sota el paraigua del Green Deal o de l’Industrial Deal, sense unes infraestructures de xarxa digitals, resilients i amb un finançament adequat, la transició energètica no serà factible. 

Ramon Gallart

La Revolució Verda de la Indústria Tèxtil.

Fa una dècada, l'enginyer britànic Alan Hudd va presenciar una escena devastarora durant un viatge de negocis a la Xina: un riu d'aigua ven vermella, conseqüència dels residus tòxics d'una fàbrica tèxtil que contaminaven el sòl i els rius.

Commogut per aquest panorama, Hudd, qui comptava amb una àmplia experiència en el desenvolupament de tecnologies innovadores, va decidir centrar els seus esforços a trobar una solució a aquest problema ambiental.

Després d'anys de recerca i desenvolupament, Hudd i el seu equip van fundar Alchemie Technology, una empresa que ha creat una tecnologia de tenyit digital revolucionària anomenada Endeavour i Novara. Aquestes màquines transformen el procés de tenyit tèxtil, substituint els banys químics tradicionals per un sistema d'injecció sense contacte, la qual cosa redueix significativament el consum d'aigua, energia i productes químics.

Un canvi radical per a un problema urgent

La indústria tradicional de tenyit tèxtil té un gran impacte ambiental. Consumeix enormes quantitats d'aigua i energia, allibera productes químics tòxics i contribueix significativament a la contaminació de l'aigua industrial. La tecnologia d'Alchemie Technology ofereix una solució innovadora i disruptiva a aquest problema urgent.

Beneficis de la tecnologia de tenyit digital d'Alchemie Technology:

Reducció dràstica del consum d'aigua: Redueix el consum d'aigua en un 95% per a cotó i polièster, la qual cosa significa que es necessiten 95 litres menys d'aigua per tenyir una tonelada de tela.

Estalvi significatiu d'energia: Redueix el consum d'energia en un 70% per a cotó i un 85% per a polièster, la qual cosa contribueix a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Disminució de l'ús de productes químics: Redueix dràsticament la quantitat de tints i productes químics necessaris pel procés de tenyit, la qual cosa minimitza la contaminació de l'aigua i del sòl.

Millora de l'eficiència i rendibilitat: Redueix els costos de producció i millora l'eficiència de la indústria tèxtil.

Creació d'un entorn de treball més net i modern: Elimina la necessitat de treballar en banys químics tradicionals, creant un entorn de treball més segur i saludable per als empleats.

Aquesta tecnologia té el potencial de transformar la indústria tèxtil cap a pràctiques sostenibles i ecològiques de manera què, podria contribuir significativament a la reducció de la contaminació de l'aigua i les emissions de carboni associades amb la indústria de la moda, i crear un futur més sostenible per al planeta.

No obstant cal resoldre reptes per aconseguir l'adopció generalitzada de la seva tecnologia, com la necessitat de persuadir a la indústria tèxtil tradicional de canviar les seves pràctiques i escalar la producció per satisfer potencial la demanda. No obstant això, no hi ha dubte que sorgeixen grans oportunitats, ja que hi ha una creixent demanda de solucions sostenibles per part dels consumidors i les marques de roba.

En definitiva, esdevé com una solució innovadora i disruptiva per al problema ambiental de la indústria tèxtil tradicional. La seva tecnologia de tenyit digital té el potencial de transformar la indústria cap a pràctiques sostenibles i contribuir a un futur més ecològic per a la indústria de la moda. 

Ramon Gallart