La Cursa Energètica de la Intel·ligència Artificial

La reforma dels EUA per accelerar la connexió dels centres de dades anticipa nous reptes per a Europa i Espanya

L'explosió de la intel·ligència artificial està provocant una demanda sense precedents de centres de dades arreu del món. Als Estats Units, aquesta situació ha obligat la Federal Energy Regulatory Commission (FERC), l'organisme regulador del sistema elèctric, a impulsar una reforma destinada a accelerar la connexió d'aquestes instal·lacions a la xarxa sense que el cost recaigui sobre els consumidors domèstics. Tot i tractar-se d'una decisió nord-americana, les seves conseqüències podrien tenir un impacte sobre Europa i Espanya, que també competeixen per atraure inversions del centres de dades.

La principal novetat de la reforma al EUA, és que els operadors de la xarxa elèctrica hauran de demostrar que poden connectar grans consumidors d'electricitat, com els centres de dades, en terminis més reduïts. En cas contrari, hauran de modificar els seus procediments. Paral·lelament, la FERC exigeix una major transparència sobre qui assumeix el cost de les noves infraestructures elèctriques, evitant que aquestes inversions acabin repercutint en la factura de la resta dels usuaris.

El problema no és només dels Estats Units. Els grans centres de dades dedicats a la intel·ligència artificial poden consumir desenes o fins i tot centenars de megawatts, una demanda equiparable a la d'una ciutat com l'Hsopitalet de Llobregat que per exemple al 2022 la potencia continua mitjana vaser de 130- 160 MW (https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Energia/Consum-d-energia-el-ctrica-per-municipis-i-sectors/8idm-becu?). Aquesta necessitat obliga a construir noves línies d'alta tensió, reforçar subestacions i, en molts casos, incrementar la capacitat de generació elèctrica. Els terminis d'execució d'aquestes infraestructures poden superar els cinc anys, mentre que les empreses tecnològiques exigeixen disposar d'energia en molt menys temps.

Europa encara una situació similar. Segons l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), el consum elèctric mundial dels centres de dades podria més que duplicar-se abans del 2030, impulsat principalment per la intel·ligència artificial. La mateixa IEA adverteix que els centres de dades es convertiran en un dels principals motors del creixement de la demanda elèctrica durant aquesta dècada. Però, la majoria dels centres de dades amb IA, es connectaran a les xarxes de transport i en algun cas subtransport.

La resposta nord-americana podria accelerar la competència internacional per captar inversions. Si els Estats Units aconsegueixen reduir significativament els terminis de connexió, grans companyies com Microsoft, Google, Amazon, Meta o Oracle podrien prioritzar nous projectes en territori nord-americà davant d'altres regions on els processos administratius continuen sent més lents.

Per a Europa, això representa un doble repte. D'una banda, cal mantenir l'atractiu per a les inversions digitals; de l'altra, s'ha d'assegurar que aquesta expansió no comprometi els objectius climàtics ni provoqui increments del preu de l'electricitat.

La Comissió Europea ja treballa en aquesta direcció amb iniciatives destinades a modernitzar les xarxes elèctriques, incrementar la flexibilitat del sistema i facilitar la integració de noves fonts renovables. També promou que els centres de dades millorin la seva eficiència energètica i reutilitzin la calor residual generada pels servidors.

Espanya es troba en una posició especialment interessant dins d'aquest context. El país disposa d'una elevada disponibilitat d'energia renovable, especialment solar i eòlica, una xarxa de fibra òptica molt desenvolupada i una situació geogràfica estratègica que el converteix en una porta d'entrada de cables submarins entre Europa, Àfrica i Amèrica. Aquest conjunt de factors està atraient importants inversions en infraestructures digitals.

Madrid s'ha consolidat com el principal pol de centres de dades del sud d'Europa, mentre que Barcelona, Aragó, Castella-la Manxa i altres comunitats autònomes també estan captant nous projectes. Tanmateix, aquesta expansió ja comença a generar tensions sobre la disponibilitat de sòl industrial, la capacitat de la xarxa elèctrica i els recursos hídrics necessaris per als sistemes de refrigeració.

Un dels aspectes a tenir en compte de la reforma nord-americana és el principi que els grans consumidors assumeixin els costos derivats de les seves necessitats específiques de connexió. Aquesta manera podria influir en futurs debats regulatoris europeus, especialment davant la preocupació que la digitalització acabi repercutint en les factures dels consumidors.

La FERC també aposta per una gestió més intel·ligent de la xarxa elèctrica mitjançant tecnologies que optimitzen l'ús de les línies de transport existents i promou centres de dades capaços d'adaptar parcialment el seu consum a les necessitats del sistema elèctric. Aquest model encaixa amb les estratègies europees de flexibilitat energètica i xarxes intel·ligents, considerades essencials per integrar una major proporció d'energies renovables.

A llarg termini, el debat anirà més enllà dels centres de dades. La progressiva electrificació de la indústria, el vehicle elèctric i la climatització dels edificis s'epera que incrementi la demanda d'electricitat durant les pròximes dècades. Les decisions adoptades avui sobre la planificació de les xarxes determinaran la capacitat de les economies occidentals per mantenir el seu lideratge tecnològic.

En aquest escenari, Europa haurà d'accelerar les inversions en infraestructures elèctriques sense perdre de vista la protecció dels consumidors ni els objectius de descarbonització. Per a Espanya, l'oportunitat és considerable, però també exigeix una planificació rigorosa que permeti compatibilitzar el creixement dels centres de dades amb la seguretat del subministrament elèctric i la sostenibilitat ambiental. 

Ramon Gallart

Quan la Innovació Il·lumina el Futur

Sabies que Nikola Tesla va sobreviure nou vegades a la mort abans de convertir-se en un dels enginyers més importants de la història?

Imagina que neixes enmig d'una gran tempesta. Els llamps il·luminen el cel i el tro ressona amb força mentre vens al món. La llevadora ho interpreta com un mal presagi, però la teva mare somriu i respon que aquell infant serà un fill de la llum. Aquesta és una de les històries que envolten el naixement de Nikola Tesla, un dels inventors més brillants de tots els temps. Segons explica el poema Poetry for Engineers: Nine Lives of Nikola Tesla, de Danica Radovanović, la seva mare deia que el seu fill tenia nou vides, perquè en nombroses ocasions va escapar de la mort. Potser és una metàfora, però també una manera de recordar que els grans avenços són fruit de la perseverança, la capacitat d'aprendre dels fracassos i la voluntat de continuar avançant.

Des de ben petit, Tesla mostrava una curiositat extraordinària pels fenòmens naturals. Una nit d'hivern, mentre acariciava el seu gat, va observar com el seu pelatge produïa petites espurnes d'electricitat estàtica. Aquell instant va despertar en ell una fascinació per una força invisible que acabaria transformant el món.

La seva vida va estar marcada per malalties, accidents i dificultats personals. El poema les representa com les seves "nou vides", una metàfora dels nombrosos obstacles que va superar abans d'assolir els seus grans èxits. Aquesta trajectòria ens recorda que la innovació rarament és un camí fàcil i això vol dir que requereix esforç, resiliència i la capacitat de convertir cada dificultat en una oportunitat per continuar aprenent.

Quan finalment va poder dedicar-se plenament a l'enginyeria, Tesla va desenvolupar el sistema de corrent altern, una tecnologia que va revolucionar la distribució de l'electricitat. Gràcies als seus motors, transformadors i sistemes de transport d'energia, avui és possible alimentar ciutats, indústries, hospitals i habitatges de manera eficient. Sense aquesta aportació, el desenvolupament industrial i tecnològic del segle XX hauria estat molt diferent.

Però la història de Tesla també ens ensenya una altra lliçó molt valuosa per al món empresarial actual. Encara que sovint es recorda com un geni solitari, cap gran innovació arriba a la societat sense el treball conjunt de moltes persones. Les seves idees van necessitar enginyers, tècnics, operaris, inversors, fabricants i empreses capaces de transformar els seus prototips en productes i infraestructures útils per a milions de persones.

Avui dia, les empreses d'enginyeria i tecnologia treballen exactament d'aquesta manera. Els grans projectes són possibles gràcies a equips multidisciplinaris en què cada professional aporta coneixements diferents: enginyers elèctrics, mecànics, informàtics, especialistes en materials, responsables de qualitat, producció i manteniment. La suma d'aquests talents és la que converteix una bona idea en una solució real.

La trajectòria de Tesla també posa de manifest la importància de crear entorns empresarials que afavoreixin la creativitat. Moltes de les seves idees eren tan avançades que no sempre van ser compreses ni recolzades pels inversors de la seva època. Les empreses que volen liderar la innovació han d'aprendre d'aquesta experiència: cal apostar per la investigació, donar temps perquè les idees madurin i fomentar una cultura on experimentar i equivocar-se formi part del procés d'innovació.

Quan un equip comparteix una visió comuna, és capaç d'afrontar reptes complexos i generar solucions que transformen la societat. Això és el que va passar amb l'electrificació basada en el corrent altern, que va impulsar el desenvolupament industrial, les comunicacions, el transport i, en definitiva, la qualitat de vida de milions de persones.

La història de Nikola Tesla és, per tant, molt més que la biografia d'un inventor excepcional. És un exemple de com la combinació de talent individual, treball en equip, perseverança i confiança en la innovació pot generar un impacte durador sobre la societat. Les empreses tecnològiques d'avui continuen construint el futur sobre aquests mateixos valors.

Potser per això la llegenda diu que Tesla tenia nou vides. Cada una simbolitza un repte superat, una nova oportunitat per aprendre i un pas més cap a una innovació que encara avui continua il·luminant el nostre món.

Ramon Gallart

Alliberar Xarxa Sense Ofegar la Inversió.

L'enduriment dels permisos d'accés pot ajudar a reduir l'acaparament de capacitat, però la tranfomració energètica exigeix una regulació estable, intel·ligent i orientada a accelerar els projectes que aporten valor real.

La decisió del Govern d'endurir les condicions per mantenir els permisos d'accés i connexió a la xarxa elèctrica segons la publicació de El Econmista.es va més enllà que un canvi administratiu. Al meu entendre, és el símptoma d'un problema estructural que fa anys que arrosseguem i aquest és que, la xarxa elèctrica ha deixat de ser només una infraestructura i s'ha convertit en un actiu estratègic. 

Quan això passa, la regulació ha de trobar un equilibri molt delicat entre evitar l'especulació i no frenar la inversió.

Des de fa més de trenta anys treballo en el sector energètic, i en els darrer anys, impulsant projectes d'innovació, digitalització de xarxes intel·ligents i nous models de gestió de la demanda. Aquesta experiència m'ha ensenyat que els colls d'ampolla no acostumen a resoldre's únicament amb més regulació. Es resolen millor amb més informació, més transparència i una millor gestió dels recursos disponibles.

És evident que existia un problema. Milers de megawatts romanien reservats durant anys sense que molts projectes avancessin. La conseqüència és què les indústries, centres de dades, instal·lacions d'emmagatzematge o projectes d'hidrogen amb capacitat financera i tècnica suficient, sobre el paper, no podien connectar-se perquè la capacitat està ocupada. El primer intent del Govern per incentivar l'alliberament d'aquests punts només ha aconseguit recuperar uns 2,2 GW, una xifra molt inferior a les necessitats actuals. Aquesta realitat explica l'enduriment normatiu.

Ara bé, també crec que convé preguntar-nos si estem atacant la causa o només els símptomes.

Transformar un control anual en un control trimestral incrementa la disciplina financera dels promotors i dificulta que es mantinguin permisos mitjançant petits impagaments acumulats. Des d'una perspectiva reguladora és una decisió coherent. Però el risc és evident donat què, un retard administratiu, un problema puntual de tresoreria o una incidència burocràtica poden acabar condemnant projectes plenament viables que aportaven valor al sistema.

La transformació energètica necessita velocitat, però també necessita estabilitat reguladora. Els inversors no només analitzen la rendibilitat dels seus projectes; també valoren la predictibilitat de les regles del joc. Quan aquestes regles es modifiquen repetidament, augmenta la percepció de risc i el cost del capital també ho fa.

En els darrers anys he defensat reiteradament que el gran repte ja no és generar més electricitat, sinó gestionar-la millor. La flexibilitat, la digitalització de les xarxes i una gestió intel·ligent de la demanda són els pilars del nou sistema elèctric. Els centres de dades, la indústria electrificada, el vehicle elèctric o els nous processos industrials poden ser grans consumidors, però també poden convertir-se en actius de flexibilitat si disposen dels incentius adequats.

Precisament per això considero que la capacitat d'accés no hauria de gestionar-se exclusivament mitjançant mecanismes sancionadors. Caldria evolucionar cap a models més dinàmics, en què la capacitat reservada pugui ser compartida temporalment, reutilitzada o redistribuïda en funció del grau real de maduresa dels projectes. Les tecnologies digitals ja permeten aquest tipus de gestió molt més eficient de la xarxa.

Europa avança cap a un sistema energètic descentralitzat, digitalitzat i cada vegada més flexible. En aquest context, les xarxes de distribució deixaran de ser simples canals de transport per convertir-se en plataformes de gestió energètica. Si no adaptem també la regulació a aquesta nova realitat, correm el risc de continuar resolent problemes del segle XXI amb eines pensades per al segle XX.

El nou Reial decret probablement aconseguirà alliberar més capacitat que l'anterior. No obstant això, l'èxit no s'hauria de mesurar només pels megawatts recuperats, sinó per la velocitat amb què aquests megawatts acaben transformant-se en fàbriques operatives, centres de dades funcionant, sistemes d'emmagatzematge connectats o nous serveis energètics per als ciutadans.

La transició energètica no necessita únicament més control. Necessita una regulació intel·ligent capaç d'identificar quins projectes aporten valor real, premiar-los i facilitar-ne l'execució. Perquè, al final, el veritable objectiu no és recuperar capacitat administrativa, sinó construir una xarxa preparada per sostenir la nova economia electrificada que Europa necessita.

Ramon Gallart