La indústira naval treballa per minvar les seves emissions de carboni. Gairebé tota la flota de vaixells del món encara funciona amb combustible fòssil i hi ha un 25% dels nous vaixells que estan sota comanda els quals funcionaran amb alternatives una mica més baixes en carboni com el gas natural liquat, el metanol o la propulsió híbrida.
El transport marítim consumeix més de 300 milions de tones de combustibles fòssils cada any, produint el 3 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Actualment, aquesta indústria està explorant l'amoníac, les bateries i l'hidrogen, entre altres opcions per moure els vaixells. D'aqui sorgeix una creixent la pressió per utilitzar una tecnologia d'emissions zero com és la propulsió nuclear.
Avui dia, uns 200 reactors nuclears ja funcionen en 160 vaixells, la majoria vaixells i submarins militars. Els vaixells de propulsió nuclear poden passar anys sense repostar. No necessiten grans dipòsits de combustible, la qual cosa obre més espai per a la càrrega i els passatgers. I els reactors també estan millorant: els petits reactors modulars (SMR) de quarta generació haurien de ser més segurs i senzills d'operar que els reactors convencionals. Hi ha en curs un estudi per avaluar la viabilitat de desplegar un reactor de 30 MW en vaixells.
Fins ara s'han construït quatre vaixells mercants de propulsió nuclear, tots ells projectes dirigits pel govern iniciats principalment per motius de desenvolupament i proves més que per motius purament comercials. El primer va ser el nord-americà NS Savannah, construït a finals de la dècada de 1950 amb un cost de 46,9 MUSD (uns 495 MUSD). Va estar en servei des de 1962 fins a 1972, però el seu reactor d'aigua lleugera a pressió (LWR) era massa complex i car perquè el vaixell funcionés de manera rendible. El vaixell de càrrega rus Sevmorput, posat en servei el 1988, és l'únic vaixell mercant de propulsió nuclear que encara funcionava a principis del 2024. Els altres dos vaixells, el japonès Mutsu (1970) i l'alemany Otto Hahn (1968), van ser equipats amb motors dièsel a mig camí de la seva vida útil.
L'energia nuclear s'ha aplicat amb més èxit en submarins i vaixells trencaglaç. El primer vaixell de propulsió nuclear va ser el submarí d'atac USS Nautilus, el 1954, enmig de l'apogeu de la investigació de l'energia nuclear dels anys 50. Des de llavors s'han utilitzat centenars de reactors nuclears en vaixells i submarins. Actualment, Rússia opera set trencagels d'energia nuclear.
El repte de descarbonització del transport marítim, juntament amb les noves tecnologies de reactors, estan provocant una reavaluació dels vaixells mercants nuclears.
El primer pas per fer realitat els vaixells mercants nuclears pasa per construir el tipus adequat de reactors nuclears. Per a la propulsió de vaixells, els enginyers han utilitzat reactors d'aigua a pressió perquè poden produir una major potència per a una massa determinada en comparació amb l'altre tipus de reactor d'aigua lleugera. Tanmateix, la tecnologia presenta grans reptes. Depenen de complexos sistemes de control que necessiten una tripulació operativa tècnicament entrenada i funcionen amb barres de combustible sòlid que s'han de substituir cada 18 mesos. També hi ha el risc, per petit que sigui, que el recipient a pressió exploti. Els SMR de quarta generació eviten tot això.
tot i així, encara hi han molts constructors de vaixells que segueixen sent escèptics sobre els vaixells d'energia nuclear. Hi han moltes preguntes que cal donar resposta tals com: El reactor redueix l'espai de càrrega? Com està disposat? On va la tripulació? Quins són els requisits especials de formació? Com introduir aquesta tecnologia? Com es reposta? Com es gestiona la velocitat?
S'estan desenvolupant més de 80 dissenys SMR a tot el món. No obstant això, la indústria naval és petita. La majoria de la construcció naval mundial es fa a Corea del Sud, Japó i Xina.
Tot i que hi ha partidaris de la propulsió de vaixells nuclears, no tothom està d'acord que posar reactors als vaixells és la millor manera de fer-ho. A curt termini, argumenten, té més sentit utilitzar l'energia nuclear com a font d'electricitat per produir combustibles alternatius baixos en carboni. Utilitzar electricitat nuclear per electrolitzar l'aigua de mar per produir hidrogen, i després utilitzeu aquest hidrogen com a matèria primera per fer amoníac o metanol, la petjada de carboni de la producció de combustible és efectivament zero.
Posar un reactor a bord d'un vaixell té molts factors de complicació que la producció de combustible amb energia nuclear no té.
A diferència de l'ús terrestre de l'energia nuclear, l'ús marí comporta el repte de tenir un reactor en un vaixell en moviment per que cal avaluar la tecnologia de cada reactor sobre com tolera el moviment.
Un possible problema per als futurs vaixells de propulsió nuclear serà la regulació nucleardonat que aquests vaixells travessen fronteres internacionals i per tant, s'enfrontaran a diferents regulacions als diferents ports.
Ramon Gallart
