Per mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 °C, tal com estableix l’Acord de París, la humanitat hauria d’assolir la neutralitat en carboni entre el 2050 i el 2070 i, a partir d’aquí, aconseguir un balanç negatiu d’emissions. Això vol dir eliminar més CO₂ del que emetem.
Aquesta advertència ja la va fer el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 2018.
Hi ha dubtes sobre si aquest objectiu es complirà donat que, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) van assolir nous rècords el 2022. Els esforços dels països i els seus compromisos per al 2030 ja no són del tot suficients. A més, la tendència a l'alça sembla haver continuat el 2023. Això serà encara més difícil tenint en compte que el 80 % del subministrament d'energia primària del món encara depèn dels combustibles fòssils.
Davant d'aquest repte, la compensació de les emissions de GEH pot ser una solució. Tanmateix, tot i que la compensació pot ser eficaç i és una eina necessària per limitar l'escalfament global, els crítics ho veuen com una manera per a algunes persones d'evitar les reduccions de gasos d'efecte hivernacle i de fer un greenwashing.
La compensació de carboni permet que un emissor d'emissions de GEH que vulgui reduir el seu balanç d'emissions pagui a un tercer les fonts d'emissions o captar CO2 ja present a l'atmosfera.
La compensació es va concebre originalment com un "mecanisme flexible" al Protocol de Kyoto negociat el 1997 per les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Això va engrescar participar-hi els països en desenvolupament que no estaven subjectes a objectius de reducció d'emissions. L'únic que havien de fer era dur a terme projectes amb menys emissions intensives que l'escenari de referència. Aleshores podrien oferir "crèdits" als països que intenten assolir aquests objectius a canvi d'una remuneració, generant així un "desenvolupament net".
Hi ha dos tipus de projectes que donen lloc a crèdits compensats. El primer evita l'alliberament de GEH a l'atmosfera en comparació amb un escenari de referència (la pràctica actual). L'altre produeix les anomenades emissions negatives, és a dir, eliminen CO2 de l'atmosfera. Aquests inclouen l'eliminació i l'emmagatzematge de CO2 en embassaments o productes biològics (per exemple, plantacions d'arbres), geològics, oceànics (per exemple, fertilització oceànica).
Els països, les grans corporacions i les ciutats que han assumit compromisos de neutralitat de carboni inclouen ara aquest tipus de compensació en la seva planificació amb diferents mitjans i amb diferents nivells d'èxit.
Evidentment, la reducció de les emissions continua sent la prioritat. Per fer-ho, cal fer inventaris d'emissions per detectar “punts calents” per poder aplicar mesures efectives per reduir o fins i tot eliminar les fonts d'emissions.
Fins ara, el trebals per reduir les emissions s'han centrat principalment a reduir la intensitat de carboni de l'energia o dels materials (per exemple, substituint fonts d'energia d'altes emissions com el carbó per fonts de menor emissió o renovables).
Reduir les emissions a nivell mundial és difícil de fer en un context de creixement demogràfic. El desacoblament —trencar el vincle entre la prosperitat econòmica i el consum de recursos i d'energia— està lluny. Si no es pot aconseguir, l'única solució serà reduir la producció de béns i serveis que emeten massa.
Però, per exemple, caldria qüestionar una innovació que aporti beneficis tangibles pel que fa a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) perquè produeix noves emissions de gasos d'efecte hivernacle? Encara s'hauran de produir aliments, habitatge i serveis essencials per garantir que la població humana, que no s'espera que s'estabilitzi durant almenys una generació, visqui amb dignitat i assoleixi els ODS l'any 2030 i més enllà.
Es van avançar a la Conferència de les Parts (cimera COP28) sobre el canvi climàtic, que va tenir lloc el desembre de 2023 a Dubai. Es preveu que els combustibles fòssils s'eliminin gradualment. Però encara es preveu que a
La majoria dels escenaris proposats per l'IPCC i altres organismes inclouen mecanismes de compensació d'emissions per aconseguir la neutralitat de carboni l'any 2050. No obstant això, el principi de compensació cobreix diversos mètodes i tipus de projectes, i no sempre són fàcils de'aplicar.
Diversos crítics afirmen que l'ús de crèdits de compensació és una manera d'evitar prendre mesures per reduir les emissions, i que l'afirmació de neutralitat de carboni o "zero net" és només una forma de greenwashing.
Des del 2001, els mercats reguladors del carboni han crescut per poder utilitzar aquest mecanisme com a palanca econòmica, però això té inconvenients. Aquests mercats han ensumat les ofertes i han produït una gran quantitat de crèdits la fiabilitat dels quals s'ha posat en dubte, de vegades amb raó.
Un estudi realitzat conjuntament per l'Institut Federal Suís de Tecnologia (ETH) a Zuric i la Universitat de Cambridge va analitzar l'eficàcia de més de 2.000 projectes dissenyats per generar crèdits compensadors. Va demostrar que en realitat només van aconseguir el 12% de les reduccions anunciades d'emissions de GEH, principalment perquè els escenaris de referència són inadequats.
És el cas, per exemple, quan una organització posa en marxa un projecte de conservació forestal afirmant que el bosc hauria estat explotat o cremat, quan aquest escenari no estava previst ni era inevitable. Molts projectes estan inundant el mercat amb aquest tipus de crèdit de carboni (incloent-hi a parts del món on el mercat està ben regulat, com Califòrnia), tot i que, en el millor dels casos, conserven un estoc de carboni existent i, finalment, no eliminen GEH de l'atmosfera.
Per evitar que el principi de compensació s'utilitzi com a greenwashing, és fonamental controlar la qualitat dels crèdits de carboni emesos al mercat. Correspon als compensadors garantir la qualitat dels crèdits que utilitzen en la seva estratègia de neutralitat de carboni.
Microsoft és una de les empreses més exigents en aquest sentit i ha realitzat una anàlisi en profunditat dels crèdits que podria adquirir per eliminar les emissions residuals. La selecció va ser severa i va excloure diverses categories de crèdits que ja estaven al mercat.
Per tant, la compensació de carboni és necessària per assolir els objectius climàtics. Tanmateix, la selecció de crèdits o compensacions de carboni de qualitat requereix més rigor per part dels diferents mercats per evitar el parany del greenwashing.
Un bon començament seria escollir organitzacions transparents amb un registre públic de compensacions assignades, projectes que compleixin els estàndards internacionals i estiguin subjectes a verificació per tercers.
Ramon Gallart.
