Una Organització que Prospera a l'Era de les Dades.

En un món impulsat per les dades, les organitzacions que busquen l’èxit han d’anar més enllà de la simple recopilació i anàlisi d’informació.

Han de crear un entorn on tots els empleats estiguin capacitats i motivats per contribuir a la monetització de dades. Això, es conegut com la democràcia de dades i, pot transformar qualsevol empresa en un ecosistema on la innovació i la col·laboració son claus. Aquest concepte no és només aplicable a les grans corporacions tecnològiques globals, sinó que esdevé especialment rellevant per al teixit industrial català, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses que sovint es troben immerses en processos de transformació digital i adaptació als nous reptes de la Indústria 4.0.

La clau per assolir una democràcia de dades està en enderrocar les barreres entre els experts en dades i els experts en els seus dominis de negoci. Històricament, aquests dos col·lectius han treballat de forma separada, però imaginar una empresa on enginyers de producció, caps de planta o responsables de qualitat interactuen regularment amb científics de dades i analistes permet veure el potencial transformador que poden generar. En el context català, amb sectors forts com l’automoció, la química, el tèxtil o l’alimentari, aquest salt qualitatiu pot marcar la diferència. Integrar la cultura de dades en la presa de decisions a les fàbriques, cooperatives i clústers industrials pot aportar competitivitat, eficiència i adaptació davant mercats cada cop més exigents.

Per avançar cap a aquest horitzó, les empreses han de fomentar activament la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre els seus equips. Integrar experts en dades dins dels equips de producció i operacions facilita la col·laboració en temps real i genera projectes pilot concrets. Formar equips multidisciplinaris amb perfils d’enginyeria, operacions i dades permet encarar reptes com la reducció de malbaratament energètic, l’optimització de processos o la predicció de fallades en maquinària. Crear hubs i serveis compartits impulsats per centres d’excel·lència o clústers d’empreses ajuda a compartir bones pràctiques, recursos i formació especialitzada. Promoure comunitats internes, encara que les empreses siguin petites, pot generar espais on els treballadors comparteixin idees i aprenguin conjuntament. Facilitar l’assessorament i la mentoria, aprofitant programes públics o iniciatives d’innovació oberta, connecta empreses amb experts en intel·ligència artificial, internet de les coses i anàlisi de dades.

L’adopció d’una democràcia de dades no és una moda, sinó una via per reforçar la competitivitat de la indústria catalana. La combinació de coneixements impulsa noves idees i millores de producte. Les dades ofereixen evidència per actuar amb més seguretat i rapidesa, mentre que la detecció de colls d’ampolla, pèrdues i ineficiències ajuda a optimitzar recursos i avançar cap a models més sostenibles. La capacitació constant dels treballadors eleva el talent local i evita la dependència de solucions externes. En un territori on la indústria representa una part significativa del PIB i dona feina a centenars de milers de persones, apostar per la democratització de dades pot ser clau per garantir el creixement sostingut, la internacionalització i l’adaptació a la transició ecològica i digital. La democràcia de dades no és només un concepte teòric, sinó una eina pràctica per transformar el teixit industrial català en un ecosistema resilient, innovador i capaç de liderar en un món cada cop més connectat i competitiu.

Ramon Gallart.

Els Network Codes son la Clau per a una Xarxa Elèctrica Europea Integrada, Segura i Competitiva.

Els Network Codes són, sens dubte, una de les peces mestres per garantir el bon funcionament del mercat interior de l’electricitat a Europa.

Són molt més que simples regles tècniques: són la traducció pràctica de la visió d’una xarxa elèctrica europea integrada, segura, transparent i eficient. El Reglament 714/2009 estableix un marc legal que obliga els operadors de sistemes de transmissió (TSO) a col·laborar estretament, sota el paraigua de l’ENTSO-E, per elaborar aquests codis i assegurar la seva aplicació coordinada. Aquesta col·laboració no és una opció, sinó una necessitat derivada del caràcter interconnectat i interdependent de les xarxes nacionals. Els Network Codes són l’eina per superar els obstacles persistents al comerç transfronterer, per harmonitzar les normes tècniques i operatives i, sobretot, per crear confiança entre els participants del mercat.

Els Network Codes cobreixen aspectes tan rellevants com la seguretat i la fiabilitat de la xarxa, les normes de connexió, l’accés de tercers, l’interoperabilitat, la gestió de la congestió i la transparència de les dades. Cada àrea és vital. Sense normes comunes de seguretat i fiabilitat, els fluxos d’electricitat podrien comprometre l’estabilitat del sistema; sense regles clares de capacitat i de gestió de congestions, els intercanvis podrien veure’s distorsionats per diferències reguladores entre estats membres. La importància d’aquest marc harmonitzat es veu reforçada pel fet que la xarxa europea no és una suma d’illes elèctriques sinó una malla viva on cada flux transfronterer té impacte sobre sistemes veïns.

Un altre aspecte fonamental és la transparència. El Reglament exigeix que els TSO publiquin informació detallada sobre capacitats disponibles, fluxos previstos i reals, així com les decisions operatives que poden influir en els preus majoristes. Aquesta obligació és una garantia perquè tots els actors del mercat puguin operar amb igualtat d’oportunitats, reduint l’opacitat i prevenint comportaments abusius. La capacitat d’un generador d’accedir a la informació en temps real sobre la demanda, la disponibilitat de xarxes i la capacitat d’interconnexió és clau per a una competència real i, en última instància, per aconseguir preus més eficients per als consumidors.

Els Network Codes també tenen una dimensió estratègica: faciliten la planificació i el desenvolupament de la infraestructura a llarg termini.

El pla de desenvolupament de la xarxa a deu anys vista, elaborat per l’ENTSO-E, depèn d’aquests codis per identificar buits d’inversió i necessitats de reforç de capacitat, especialment en interconnexions transfrontereres. Aquesta visió comuna a escala continental és essencial per garantir la seguretat de subministrament, integrar cada cop més fonts d’energia renovable i avançar cap a una descarbonització efectiva.

Cal destacar igualment la flexibilitat prevista per adaptar els Network Codes als canvis tecnològics i de mercat. El Reglament preveu procediments clars per modificar i actualitzar els codis quan sigui necessari. Això assegura que les regles no quedin obsoletes davant l’evolució cap a xarxes intel·ligents, nous models de consum i generació distribuïda. En aquest sentit, la participació dels actors del mercat, consumidors i altres parts interessades, està garantida mitjançant processos de consulta oberts i transparents que doten els codis d’una legitimitat reforçada.

Els beneficis tangibles dels Network Codes es reflecteixen en la millora de l’eficiència econòmica i operativa del sistema elèctric europeu. Optimitzen l’ús de la infraestructura existent, fomenten l’aparició de nous inversors, redueixen barreres d’entrada i, mitjançant mecanismes de compensació entre operadors, garanteixen que els costos de fluxos transfronterers es reparteixin de forma justa i coherent. Aquesta harmonització tarifària evita distorsions de mercat i afavoreix l’assignació més eficient dels recursos.

Per acabar, els Network Codes són l’eix vertebrador d’un mercat europeu de l’electricitat que pretén ser competitiu, sostenible i segur. Sense aquesta base comuna, els objectius de neutralitat climàtica i transició energètica serien inassolibles, ja que el flux d’energia neta de zones amb excedents a zones deficitàries depèn de xarxes ben connectades i de regles clares que garanteixin la confiança entre tots els agents implicats. A mesura que el mix energètic europeu evoluciona, els Network Codes esdevenen un instrument viu, adaptatiu i indispensable per maximitzar els beneficis de la integració regional, la seguretat de subministrament i la protecció del consumidor final.

Ramon Gallart

La Revolució Digital de la Xarxa Elèctrica a Europa.

La revolució digital de la xarxa elèctrica a Europa: com la UE impulsa el futur amb dades i inversions intel·ligents.

El sistema energètic europeu està en una plena transformació la qual, no te precedents. A mesura que augmenta la demanda d’energia neta, segura i assequible, la xarxa elèctrica, que és una complexa infraestructura que connecta productors i consumidors, està evolucinant per ocupar el centre de l’estratègia energètica europea.

Si be és certs que antigament les infraestrcutures electriques eren considerades una qüestió tècnica secundària, avui la xarxa esdevé clau gràcies a nous marcs polítics i iniciatives com el Pla d’Acció per a la Digitalització del Sistema Energètic (DESAP) i el Pla d’Acció de la Xarxa de la UE. 

El DESAP, impulsat per la Comissió Europea, estableix les bases per a un sistema energètic digital, interoperable i cibersegur. Defineix cinc prioritats principals: 

1.- Enfortir la ciberseguretat, 

2.- Facilitar l’intercanvi fluid de dades, 

3.- Assolir la neutralitat climàtica en el sector TIC,

4.- Empoderar els ciutadans amb eines i coneixements digitals i, 

5.- Fomentar inversions estratègiques. 

Els DSOs són essencials en tots aquests àmbits. Com a responsables tant de les dades personals provinents dels comptadors intel·ligents com de dades sensibles d’infraestructures crítiques, els DSOs han d’equilibrar la protecció de la privacitat, la seguretat i la transparència. 

L’any 2023 va marcar l’inici del que molts anomenen ja el “momentum de les xarxes”. Una sèrie de fòrums d’alt nivell organitzats per la UE, com “El futur de les nostres xarxes”, i l’enfoc sense precedents del Consell sota la presidència belga, van posar les xarxes al centre del debat polític. Tot això va acabar amb la publicació del Pla d’Acció de la Xarxa de la UE el novembre de 2023, un punt d’inflexió que reconeixia les xarxes no només com a infraestructura crítica, sinó com a element clau per a la transició energètica europea. 

El pla estableix 14 accions concretes a implementar en 18 mesos per fer front a 7 reptes estructurals. 

Més enllà de les grans estratègies, la Comissió Europea també treballa en regulacions pràctiques que facilitin la digitalització mitjançant marcs normatius sobre l’accés a dades i la interoperabilitat. 

Altres regulacions en desenvolupament abordaran dades per al canvi de proveïdor i la resposta a la demanda, garantint que la xarxa del futur sigui més intel·ligent i més adaptada als usuaris i al mercat.

Aquest impuls cap a la digitalització s’alinea amb polítiques digitals més àmplies de la UE, com l’Estratègia de Dades i la Llei de Serveis Digitals, que volen promoure un ecosistema de dades més obert però segur. Els DSOs estan en una posició única per gestionar aquest equilibri: guardians de la informació i, alhora, facilitadors d’un futur energètic descentralitzat i basat en renovables. 

El seu rol abasta des de la gestió de hubs de dades i comptadors intel·ligents fins al suport a aplicacions d’intel·ligència artificial que optimitzen el funcionament de la xarxa i la seva flexibilitat.

Mirant al futur, les xarxes any rere any guanyen més protagonisme gràcies al les definicions i les noves prioritats estratègiques de la UE que han de permetre equilibrar la competitivitat industrial amb els objectius climàtics. Ja sigui sota el paraigua del Green Deal o de l’Industrial Deal, sense unes infraestructures de xarxa digitals, resilients i amb un finançament adequat, la transició energètica no serà factible. 

Ramon Gallart