La Viabilitat dels Cotxes Solars: Un Futur Prometedor?

Per entendre el potencial de l’energia solar en els vehicles, només cal recordar què passa quan deixem un cotxe al sol, especialment durant l'estiu: l’interior s’escalfa fins a temperatures extremes. Això evidencia que els cotxes són capaços d’absorbir grans quantitats d’energia solar. De fet, ja estigui aparcat o circulant, un cotxe passa una gran part del temps exposat al sol. Així doncs, per què no s’ha aprofitat més aquesta energia?

Durant un trajecte, l’energia solar captada podria contribuir a reduir la dependència de les infraestructures de recàrrega elèctrica. Algunes marques han començat a explorar aquest camp. Toyota, per exemple, va provar d’incorporar un sostre solar al model  PRIUS Prime, però la proposta no va tenir l’impacte esperat

Amb la tecnologia actual, els cotxes alimentats exclusivament per energia solar encara no són una realista. Tanmateix, la integració de cel·les solars en vehicles elèctrics (VE) com a sistema d’assistència podria ser una solució factible i beneficiosa. Aquesta tecnologia permetria alleugerir la pressió sobre la xarxa elèctrica, especialment en un context en què els VE guanyen presència al mercat.

Si els vehicles amb assistència solar fossin àmpliament adoptats, podríem observar canvis importants en les necessitats de recàrrega. Per exemple, en comptes de carregar un cotxe una vegada per setmana, potser només caldria fer-ho cada dues setmanes. Això significaria que la mateixa infraestructura podria donar servei al doble de vehicles, fent-la més eficient i sostenible.

Un dels principals reptes d’aquesta tecnologia és el pes dels vehicles. Les cel·les fotovoltaiques utilitzades en aquests cotxes són similars a les que es fan servir en panells solars residencials. Tanmateix, l’espai limitat als sostres dels cotxes exigeix cel·les d’alta eficiència per maximitzar la captació d’energia. Paral·lelament, caldria treballar per reduir el pes dels vehicles, ja que moure 1.500 kg per transportar una persona de 80 kg és altament ineficient. Els cotxes solars de carreres, per exemple, tenen un pes aproximat de només 150 kg, una fracció del pes dels cotxes convencionals.

Un altre aspecte clau és el disseny de les cel·les solars. Actualment, aquestes solen ser planes per captar la màxima llum solar, però els sostres dels cotxes no són plans, ja que el disseny aerodinàmic és fonamental per millorar l’eficiència del vehicle. Per tant, serà imprescindible adaptar les cel·les solars a les formes corbes i complexes dels sostres dels vehicles.

També cal tenir en compte factors ambientals com l’ombra d’edificis alts o d’arbres en entorns urbans, que podrien reduir l’eficiència de les cel·les solars. En aquest sentit, un estudi publicat a la revista Progress in Photovoltaicss analitza com aquests elements afecten la captació d’energia solar en zones urbanes, proporcionant pistes sobre com optimitzar la tecnologia.

Actualment, empreses com l’alemanya Sono Motors treballen en el desenvolupament de vehicles elèctrics solars i aposten per oferir aquesta tecnologia a altres fabricants. Això suggereix que l’energia solar podria arribar al mercat automobilístic com una opció opcional per complementar l’eficiència dels VE.

En resum, tot i que encara hi ha reptes importants a superar, l’assistència solar en vehicles elèctrics és un pas cap a un futur més sostenible. La combinació d’avenços tecnològics en materials lleugers, cel·les solars més eficients i dissenys adaptats podria fer que aquesta opció esdevingui una realitat a curt o mitjà termini.

Ramon Gallart

Què és la intel·ligència?

Des de fa temps, hi ha un gran debat entre psicòlegs, neurocientífics i experts en intel·ligència artificial sobre què significa realment la intel·ligència.

El diccionari defineix la intel·ligència com la capacitat d'aprendre, raonar, comprendre i realitzar altres activitats mentals similars; és a dir, l'habilitat per comprendre veritats, relacions, fets, significats i més.

Tot i aquesta definició, queda implícit que la intel·ligència no es limita només a un conjunt de coneixements tècnics o especialitzats. Per exemple, una persona que sigui capaç d'entendre la mecànica quàntica pot ser altament competent en aquest àmbit, però aquest coneixement específic no té una aplicació immediata per a la majoria de la societat, que potser no té cap mena de coneixement previ sobre el tema. Així, la intel·ligència no es mesura només per la profunditat d'un coneixement en una àrea concreta, sinó per la capacitat de comprendre i aplicar informació en una varietat de contextos.

Llavors, una persona realment intel·ligent és aquella que té una comprensió àmplia de diversos temes i disciplines, que pot integrar coneixements i adaptar-se a diferents situacions. La intel·ligència no només es manifesta en l'aprenentatge de fets o teories, sinó també en la capacitat de pensar críticament, de resoldre problemes de manera creativa i de comunicar-se de manera efectiva amb altres individus de diversos àmbits de coneixement. Així, la verdadera intel·ligència implica una combinació d'habilitats cognitives, socials i emocionals que permeten una adaptació flexible i efectiva a un món cada vegada més complex i interconnectat.

Què passa amb la creativitat? Les persones creatives pensen d'una manera única, diferent a la majoria. Per exemple, on molts veuen un problema sense solució, una persona creativa ho veu com una oportunitat de creixement i innovació. La creativitat els permet mirar el món des de noves perspectives, cosa que els permet identificar solucions que d'altres quedarien invisibles. Però, què va fer que aquestes persones fossin tan excepcionals? Quins van ser els coeficients intel·lectuals de figures com Marie, Curie, Einstein, Tesla o Newton? La veritat és que no es pot saber-ho amb certesa, ja que no existien proves d'estudi del coeficient intel·lectual (IQ) quan van néixer. Tot i així, el que està clar és que els grans genis de la història no només van dominar el seu camp específic, sinó que eren polímates, és a dir, persones amb un gran coneixement en diverses disciplines.

Molts d'aquests grans pensadors van portar vides solitàries, potser a causa de la intensitat amb què es dedicaven a les seves passions. Els seus incomparables talents, sovint, venien acompanyats d’un alt cost emocional, ja que molts d'ells van patir problemes relacionats amb l'aïllament social i els trastorns emocionals. És habitual que, en el camí de la creativitat, hi hagi grans alts i baixos emocionals, però el que uneix a tots aquests genis és una profunda curiositat pel món. Aquesta curiositat insaciable els porta a buscar constantment nous coneixements i a explorar noves possibilitats, sense por de sortir de la zona de confort. I és precisament aquesta curiositat el que els permet descobrir noves formes de veure les coses i generar idees innovadores.

La seva creativitat els impulsa a pensar fora del convencional, a veure la vida des d'un angle diferent i a proposar solucions noves i inusuals. És per això que, enfront de problemes aparentment sense solució, la seva ment els porta a idear alternatives i a afrontar-los d’una manera totalment nova. Aquest enfocament és el que acaba convertint-los en avantatge respecte a altres, ja que la seva capacitat per innovar els permet avançar i transformar el món. Els genis són també persones amb una gran determinació, disposades a dedicar-se en cos i ànima a les seves passions. Estan preparats per treballar incansablement fins a assolir els seus objectius, demostrant una força de voluntat inquebrantable.

En definitiva, la intel·ligència és un element essencial per a l'èxit de les persones creatives. La seva capacitat per comprendre conceptes complexos, connectar idees aparentment disjuntes i fer deduccions lògiques, els permet aportar grans innovacions al seu camp. Però, més enllà d'això, el que els fa realment únics és la seva visió capaç de veure més enllà del que els altres poden percebre. Aquesta habilitat per identificar connexions entre conceptes separats i establir ponts entre disciplines és la que els permet trobar solucions noves a problemes antics, donant lloc a canvis radicals en la societat i el coneixement.

Ramon Gallart.

Panells Antisolars: Una Revolució per a la Transició Energètica.

És evident que les tecnologies renovables són essencials per impulsar la transició energètica cap a un model més sostenible.

No obstant això, presenten certes limitacions inherents, com la seva dependència de les condicions naturals. En el cas de la fotovoltaica, la capacitat de generació d'electricitat depèn directament de la intensitat i les hores de llum solar disponibles. Per aquest motiu, esdevé clau desenvolupar solucions que permetin produir energia elèctrica en condicions de baixa o nul·la radiació solar..

No hi ha dubte que l'aprofitament de les fonts renovables aporta beneficis significatius per al medi ambient, com ara la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i una menor dependència de combustibles fòssils. Això fa imprescindible continuar innovant i aplicant avenços tecnològics que ens permetin superar les limitacions actuals i establir un sistema energètic més robust i sostenible.

Una d'aquestes innovacions és el desenvolupament dels anomenats panells antisolars, uns dispositius capaços de generar electricitat sense necessitat d'absorbir la llum del sol. Aquesta tecnologia representa un avenç significatiu en l'ampliació de les hores de generació d'energia en sistemes basats en la fotovoltaica convencional.

A la Universitat Davis de Califòrnia, s'ha desenvolupat una tecnologia pionera que optimitza el sistema de refrigeració per radiació dels panells. La idea es basa en aprofitar la calor acumulada durant el dia i transformar-la, durant la nit, en llum infraroja que pot ser convertida en energia elèctrica. Aquest procés és possible gràcies a l'intercanvi tèrmic entre dos cossos amb temperatures diferents: la Terra, que actua com a cos calent, i l'Espai, que actua com a cos fred. A mesura que la calor flueix cap a l'exterior, aquest procés genera electricitat mitjançant mecanismes termoelèctrics.

Els resultats inicials d'aquesta tecnologia són prometedors. Mitjançant projectes pilot, s'ha aconseguit generar fins a 50 watts d'energia per metre quadrat durant la nit, una xifra que representa aproximadament el 25% de l'energia que pot produir un panell solar convencional durant el dia. Aquesta capacitat obre la porta a un sistema energètic més equilibrat, amb una producció contínua que aprofita tant les hores de llum solar com les de foscor.

Actualment, els panells solars tradicionals es fabriquen principalment amb silici, un material altament eficient per capturar la llum visible. No obstant això, la recerca es dirigeix ara cap a l'ús d'altres materials o aliatges, com el mercuri i altres components termoelèctrics, que podrien maximitzar l'eficiència dels panells antisolars durant les hores nocturnes.

En definitiva, el desenvolupament dels panells antisolars no només complementa la generació diürna de les tecnologies fotovoltaiques tradicionals, sinó que també introdueix una nova manera de concebre la producció d'energia neta, contínua i sostenible. Si aquesta tecnologia aconsegueix madurar i demostrar la seva viabilitat econòmica en els propers anys, podria suposar una veritable revolució en el sector energètic, acostant-nos encara més a l'objectiu d'un futur sense emissions de carboni.

Ramon Gallart.