En un atrevit pas cap a una nova era de l’energia espacial, la startup Star Catcher preten convertint en realitat una idea que durant dècades ha semblat pròpia de la ciència-ficció.
Generar energia solar a l’espai i distribuir-la entre satèl·lits. El seu plantejament, tan enginyós com pragmàtic, podria marcar un abans i un després en la manera com s’alimenten els dispositius que orbiten al voltant de la Terra.
Durant anys, el concepte d’energia solar espacial ha estat vinculat a visions colossals, amb immenses plataformes de panells solars en òrbita enviant energia a la superfície terrestre. Tot i que la idea és científicament plausible, els reptes tècnics, logístics i econòmics han impedit portar-la a gran escala. Star Catcher, però, ha decidit replantejar aquesta visió amb un enfocament més modest però molt més realista: en lloc d’intentar abastir la Terra, proposa subministrar energia directament a altres satèl·lits en òrbita baixa, convertint-se en una mena de xarxa elèctrica orbital.
Els seus satèl·lits, concebuts com a nodes de potència, actuaran com petites centrals solars que transmetran energia a aparells situats en trajectòries properes. Aquest plantejament no només simplifica enormement el sistema tècnic, sinó que també respon a una necessitat creixent. Amb la previsió que hi hagi fins a 50.000 satèl·lits operatius l’any 2030, la demanda d’energia en òrbita serà més important que mai. En aquest context, poder disposar d’una font d’energia externa que allargui la vida útil dels satèl·lits o els permeti operar a potències més altes és un avantatge que pot marcar la diferència.
Cada node de potència de Star Catcher, amb un pes aproximat de 800 kg i situat a uns 1.500 km d’altitud, pot servir diversos satèl·lits clients. En una indústria on cada gram compta i on el cost de llançament és un factor crític, externalitzar part de l’energia és una opció molt atractiva per a molts operadors.
Malgrat trobar-se en una fase inicial, la startup ja ha aconseguit un finançament de 12,25 milions de dòlars i ha despertat l’interès de diversos clients potencials. El pas decisiu arribarà a finals del 2025, quan es preveu el llançament del primer satèl·lit de demostració. Si la prova confirma la viabilitat del sistema, l’empresa té l’ambició de desplegar fins a 200 nodes de potència en el futur.
Tot i que molts experts consideren que la viabilitat tècnica del projecte és prometedora, la seva viabilitat econòmica encara desperta interrogants. Alguns especialistes hi veuen un mercat de nínxol clar, mentre que d’altres recomanen prudència, tot i reconèixer l’encert d’apostar per un projecte progressiu i escalable.
A mesura que Star Catcher avanci, podria redefinir la manera com s’alimenten els satèl·lits en un espai cada vegada més concorregut. Tant si el seu enfocament esdevé un nou estàndard com si obre la porta a projectes encara més ambiciosos, el cert és que la indústria espacial segueix amb atenció els seus moviments. En un moment en què la humanitat mira cap a la Lluna, Mart i més enllà, la idea d’una infraestructura energètica orbital ja no sembla tan llunyana, i Star Catcher podria ser un dels seus pilars fonamentals.
Ramon Gallart
Fonts:
https://www.energy.gov/space-based-solar-power
https://www.esa.int/Enabling_Support/Space_Engineering_Technology/SOLARIS/Space-Based_Solar_Power_overview
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada