El tancament de Natron Energy, una prometedora empresa emergent de bateries de sodi amb seu a Santa Clara, Califòrnia, va genrar preocupació dins del sector de les energies netes.
Natron destacava per la seva aposta pionera en l’ús del Blau de Prússia, un pigment conegut per la seva aplicació en pintures, com a material per als dos elèctrodes de les seves bateries. Aquesta estructura química permetia un intercanvi d’ions més ràpid i costos més baixos, fet que feia els seus productes ideals per a aplicacions estacionàries com l’emmagatzematge d’energia a gran escala o els sistemes de suport elèctric en centres de dades. Amb inversors com Chevron i United Airlines, Natron semblava destinada a consolidar-se com una de les primeres empreses nord-americanes capaces de competir amb el domini asiàtic en aquest camp.
Tanmateix, escalar la producció d’una tecnologia amb baixa densitat energètica va resultar car. Fabricar bateries de baixa densitat energètica requereix més línies de producció per assolir la mateixa capacitat, fet que encareix tant la inversió inicial com els costos operatius. Malgrat haver rebut 19,8 milions de dòlars del programa ARPA-E del Departament d’Energia dels EUA per reconvertir una planta de Michigan, Natron no va poder sostenir el ritme del seu creixement i va tancar les seves portes tant allà com a Califòrnia.
La companyia podria haver estat massa avançada en el temps, oferint solucions per a un mercat; el dels centres de dades, que encara no estava prou madur per adoptar massivament aquesta tecnologia. El seu tancament, juntament amb el de Bedrock Materials mesos abans, reflecteix la volatilitat d’un sector on les innovacions sovint avancen més ràpid que la seva rendibilització comercial.
Mentrestant, la Xina consolida el seu lideratge. Amb més del 75 % de la producció mundial de bateries, el gegant asiàtic ja treballa en bateries de sodi-ion de segona generació, com les del seu fabricant CATL, que ha llançat recentment la marca Naxtra per a vehicles elèctrics. L’avantatge de la Xina rau en la seva capacitat de fabricar a gran escala i en una mà d’obra altament especialitzada, mentre que Occident continua centrant-se més en la innovació que en la industrialització.
Tot i els obstacles, la confiança en el futur del sodi-ion persisteix. Empreses com Mana Battery i Acculon Energy treballen en noves químiques basades en òxids metàl·lics laminats, amb millores potencials en rendiment i cost. Aquestes startups adopten un enfocament pragmàtic: col·laborar amb fabricants existents per accelerar la comercialització sense haver d’assumir despeses desorbitades d’infraestructura, una estratègia inspirada en el model xinès.
Així doncs, el cas de Natron no simbolitza un fracàs tecnològic, sinó les dificultats d’un mercat emergent que encara busca la seva estabilitat industrial. L’evolució de les bateries de sodi-ion continua viva, impulsada per la necessitat global d’alternatives més sostenibles, segures i assequibles. Si alguna lliçó deixa aquesta història, és que la carrera cap al futur de l’emmagatzematge d’energia no es guanyarà només als laboratoris, sinó també a les fàbriques.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada