La resiliència és un tema important que està creixent amb rellevància, tant en sentit tradicional (és a dir, estar preparat per 'sobreviure' a incidències a les xarxes provocades per tempestes), i també en termes de la capacitat dels DSO en el sentit d'estar preparats per al futur del DSO. Investigar en el sector per obtenir més resiliència de les infraestructures dels DSO, implica una constant i una continua recerca que acabarà prenent forma al llarg del temps.
Per sintetitzar diversos conceptes de resiliència en el context d'un mercat elèctric en evolució, es podria categoritzar la resiliència en base a les següents tres etapes:
Gestionar la resiliència: Es centra en el pla fundacional d'una empresa per enfortir el seu sistema de distribució abans que es produeixin problemes.
Manteniment de la resiliència: Com la capacitat d'un DSO per mantenir el sistema de distribució en estat operatiu.
Modernització de la resiliència: Implementació estratègica d'un DSO per la modernització de la xarxa per ser més flexible i adaptable a la futura integració de la tecnologia de la xarxa i als mercats.
Per al primer punt, hi ha diversos passos que es poden fer de forma proactiva per enfortir la capacitat de base d'un DSO, centrant-se en la planificació i el disseny del sistema de distribució, incloent, la millora de les normes del disseny i la construcció, soterrar tot el que sigui possible de les xarxes per la distribució elèctrica.
Tot i que soterrar el sistema de distribució hauria de reduir la freqüència d'interrupcions del servei, quan aquestes es produeixen, afecten els trams subterrànis d'un sistema, els temps de restauració solen augmentar, a causa de la complexitat del sistema i la dificultat d'accedir als equips o cables afectats. No obstant això, el principal motiu pel qual el soterrament no és una opció prioritària , és perquè te un cost més alt. Però amb una planificació selectiva, una manera de determinar els segments de xarxa a actualitzar, podrien ser:
Circuits amb pitjor secció i rendiment,
En base la densitat de clients connectats,
Mantenir la Resiliència es centra en la capacitat del DSO per mantenir el sistema de distribució elèctric en estat operatiu, i el manteniment s'ha convertit en una activitat central que afecta significativament tant la fiabilitat de la qualitat del servei que se li lliura al client, com a les estratègies d'inversió, per això el tipis de manteniment es poden clasificar de la següent fomra:
Manteniment correctiu
Manteniment preventiu
Manteniment basat en la condició (CBM)
Manteniment centrat en la fiabilitat (RCM)
Manteniment orientat al rendiment (PFM)
Per a aquest últim, el Manteniment orientat al rendiment (PFM), és una filosofia de manteniment que afecta a tot l'espectre el qual, abasta àmpliament diverses facetes del manteniment, incloent aspectes tècnics, financers, comercials, clients i regulatoris. PFM no requereix la substitució d'una estratègia de manteniment existent (per exemple, RCM, CBM) i es pot aplicar de forma completa (per exemple, amb l'anàlisi d'enfocament de manteniment en profunditat) o implementada de manera especialitzada (per exemple, la correcció d'un problema d'un manteniment específic). Aquest enfocament holístic es porta a terme per superar algunes de les deficiències existents en els enfocaments de manteniment, com ara, el cost sense considerar el valor i els problemes de l'equip a curt termini enfront de la planificació corporativa a llarg termini, per citar alguns.
Modernizing Resiliency se centra en la implementació estratègica d'un DSO de la modernització de la xarxa per ser més flexible i adaptable a la futura integració de la tecnologia i als mercats empresarials. Es pot considerar una progressió cap a un futur més complet i holístic amb una visió de la resiliència a través de tres etapes:
Tecnologia operativa (OT)
Tecnologia de la informació (IT) i OT
Convergència del mercat energètic
Per la segona, la convergència IT / OT es comença a adoptar una forma que, alhora, ajuda a enfortir les vulnerabilitats tant de la perspectiva operativa com de la gestió de dades per crear una xarxa més robusta i integrada. Un resultat natural d'aquesta convergència és el desplegament de sistemes de xarxa que funcionen per controlar o agregar altres sistemes de xarxa actuals. Alguns exemples de xarxes amb agregació de sistemes, inclouen sistemes avançats de gestió de la distribució (ADMS), sistemes distribuïts de gestió de recursos energètics (DERMS) i sistemes de gestió de resposta a la demanda (DRM).
Aquest marc pretén servir com un recurs útil per als professionals de les xarxes que busquen assistència estratègica basada en una llista de comprovació i una alternativa que s'alineï simultàniament amb els esforços de modernització de la xarxa que esta evolucionant. Aquesta progressió basada en el temps permet que els DSO avaluïn els passos que poden adoptar per avançar al llarg d'aquesta via de resiliència.
Font: IEEE SmartGrid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada