Erica (el robot) i altres persones com ella són un principal focus de la investigació robòtica, ja que la seva forma humana extravagant, podria ser clau per integrar aquestes màquines en les vides actuals.
Per exemple Erica amb el rol d'empresari, demana a un candidat a un treball:
"Vostè va esmentar habilitats en la gestió de projectes. Pot, si us plau, explicar-me més?"
Ella no entén la conversa, però ha estat entrenada per detectar paraules clau i respondre-les.
Una font de controvèrsia deguda, en part, a les pors per l'ocupació humana, però, la presència de robots en la vida quotidiana és inevitable. El truc per fer-los més agradables, és fer-los semblar i actuar de forma més humana perquè siguin acceptats més fàcilment.
En les societats amb una taxa elevada d'envelliment, més tard o més d'hora, els robots coexistirian amb els humans.
Els robots de benvinguda a les famílies o en els llocs de treball impliquen el desenvolupament de màquines polivalents que són capaces d'interactuar amb humans sense ser perillosos.
Humans, però no massa humans
Com a tal, els robots han de moure's d'una manera flexible malgrat la seva mecànica rígida per poder aturar el que fan, en cas de qualsevol esdeveniment imprevist.
És per això que la gent escull sistemes modulars en forma de cossos humans que estan destinats a adaptar-se fàcilment a entorns reals construïts per a l'ésser humà.
Per exemple, Atlas, un robot humanoide fabricat per Boston Dynamics, pot funcionar amb diferents tipus de superfícies.
En un signe de temors sobre els usos potencials futurs per a aquests humanoides, Amnistia Internacional ha acusat a Atlas, finançat per una agència del Departament de Defensa dels Estats Units, de ser un "robot assassí" fet per a futures guerres.
Un altre exemple d'humanoides presentat a Madrid és Talos, un robot realitzat per l'empresa espanyola Pal Robotics que demostra la seva estabilitat fent equilibir en un tauler.
Si bé pot ser que no sigui l'única forma utilitzada per a persones que entren en contacte amb els éssers humans, és més fàcil que la gent accepti els robots quan tinguin cares humanes perquè la gent pot preveure com aquestos es mouen i reaccionaran. Això és reconfortant, però també té els seus límits.
La "vall misteriosa" de Masahiro Mori, investigadora japonesa, és una teòria que va desenvolupar en la dècada de 1970, afirma que es reaccionarà positivament amb als robots, si tenen característiques físiques familiars però molestarà, si comencen a semblar-se massa als humans.
No es pot fer cap rostre humà perfecte i aquesta imperfecció provoca una sensació de "rebuig" entre els humans. Com a tal, es va optar per modelar el seu robot Mini Maggie en un petit animal de dibuixos animats.
Comprendre els éssers humans
Al Japó, robots com l'Erica ja són utilitzats com a recepcionistes. Però per a un dels seus creadors, Hiroshi Ishiguro, professor de la Universitat d'Osaka, els humanoides són, sobretot, "una eina molt important per entendre els humans".
Els investigadors han de pensar molt sobre la forma humana i sobre com els humans interactuen per desenvolupar robots que els semblin.
Es comprenen els humans mitjançant l'ús de robots, la importància, per exemple, d'observar els ulls. Es creu que els humanoides són els millors per millorar les interaccions entre robots i humans.
El cervell humà, té moltes funcions per reconèixer els humans. La interfície natural per als humans és l'ésser humà.
Font: Clara Wright
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada