La resiliència es defineix com "un mitjà per resistir i recuperar-se ràpidament donada una interrupció". La "xarxa elèctrica del futur" ha de ser resilient, per tant, també ho han de ser les subestacions elèctriques per poder operar de forma segura i fiable, independentment dels entorns on estiguin localitzades. Els esforços de millora de les xarxes elèctriques, han de permetre millorar la fiabilitat de les subestacions i també, millorar de manera inherent una determinada resposta d'emergència perquè així, sigui possible millorar les estratègies de restabliment del servei elèctric relacionades amb les avaries produïes per causes naturals o humanes que podrien malmetre les subestacions elèctriques.
Els incidents elèctrics per fenomens naturals, com poden ser una meteorologia severa, són la principal causa de falles del servei. Hi ha una sèrie d'avaries naturals que poden causar danys amb un alt impacte en una subestació elèctrica, incloent les tempestes, els terratrèmols, les inundacions, etc. La gravetat i l'impacte de les avaries provocades per les fortes tempestes amb forts vents, provoquen que els DSO analitzin les estratègies del disseny de les subestacions per limitar els potencials danys de tals esdeveniments.
Pel que fa als atacs físics causats per l'home, com podria ser l'activitat delictiva dirigida a les subestacions elèctriques, poden ser incidents amb un alt impacte que provoquen importants danys i també, tenen efectes duradors en el temps. Com a resultat dels recents atacs criminals realitzats en les subestacions crítiques, molts DSO han començat a estudiar estratègies en el disseny per mitigar aquests efectes relacionats a potencial activitats criminals dirigides a les subestacions, juntament amb la limitació del possible dany de les subestacions, a causa dels incidents provocats pers causes naturals.
Històricament, els dissenys de la subestació s'han basat en pràctiques d'enginyeria estandarditzades de tecnologia tradicional d'aïllament al aire. Tenint en compte els reptes associats a les amenaces que suposen els incidents físics per les causes nauturals i humanes amb un alt impacte, molts DSO utilitzen tecnologies amb aparellatge amb aïllament gas, com una solució més resistent per així enfortir la infraestructura de la subestació.
La clau per dissenyar una subestació veritablement resistent, passa per avaluar metòdicament el que podria passar i identificar les vulnerabilitats dins de la subestació que cal abordar. Tot i que els requisits del NERC estan enfocats a fer front a un atac físic, les subestacions fallen també per altres motius. La majoria dels DSO s'aproximen a fer una avaluació i una planificació posterior des d'una perspectiva més holística que inclou l'atac físic, els desastres naturals o simplement les falles relacionats amb l'obsolescència de l'equipament.
La prevenció més efectiva de danys més catastròfics a les subestacions es pot aconseguir utilitzant aparells d'aïllament en gas (GIS) com a part del disseny de les subestacions crítiques per a la xarxa elèctrica i vulnerables a les principals amenaces.
La tecnologia GIS, proporciona al DSO un disseny de subestació pre-dissenyat que permet emprar mètodes de construcció de subestacions, que redueixen l'impacte de les amenaces físiques causades per l'home i milloren la resiliència.
Dissenyar una subestació que sigui realment immune a la majoria de les amenaces físiques causades per l'home és un repte. Els dissenys GIS són un mètode eficaç per protegir una subestació i els seus equips elèctrics associats per danys greus d'un atac físic maliciós o/i humà.
La utilització de dissenys d'aïllament de gas és un mètode eficaç per protegir una subestació i els seus equips elèctrics. Al mateix temps, és una estratègia rendible que dóna lloc a una major major fiabilitat, a causa de la reducció de l'àrea de subestació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada