Investigadors Itàlians, han demostrat la viabilitat de les comunicacions quàntiques entre els satèl lits en òrbita alta de navegació mundial i una estació terrestre, amb un intercanvi al nivell de fotó individual a una distància de 20.000 km.
 |
| Font: Google |
L'experiment demostra la viabilitat de les comunicacions segures quàntiques a escala global, utilitzant el Sistema Global de Navegació per Satèl.lit (GNSS).
L'autor co-director Dr. Giuseppe Vallone és de la Universitat de Pàdua, Itàlia. Va dir: '...Les tecnologies basades en satèl·lits permeten una àmplia gamma d'aplicacions civils, científiques i militars com comunicacions, navegació i temporització, teledetecció, meteorologia, reconeixement, recerca i rescat, exploració espacial i astronomia...'
 |
| Font: Techexplorist.com |
Les comunicacions quàntiques espacials (QC) representen una prometedora manera de garantir la seguretat incondicional per als enllaços òptics entre satèl·lits i inter-satèl·lit, mitjançant l'ús de protocols d'informació quàntica com a distribució de claus quàntiques (QKD).
Els resultats de l'equip mostren el primer intercanvi d'uns pocs fotons per pols entre dos satèl·lits diferents a la constel·lació russa GLONASS i el Centre de Geodèsia Espacial de l'Agència Espacial Italiana.
L'autor del coproductor, el professor Paolo Villoresi, va dir: "...El nostre experiment va utilitzar els retro-reflectors passius muntats als satèl·lits. Mitjançant l'estimació de les pèrdues reals del canal, podem avaluar les característiques d'una càrrega quàntica dedicada i una estació terrestre receptora...'
Aquests resultats, demostren la viabilitat del control de qualitat del GNSS pel que fa a la relació del senyal / soroll i la taxa de detecció que es pot assolir. Aqeust treball, s'estén al límit de l'intercanvi d'un sol fotò de lliure espai a llarga distància. La longitud més llarga del canal anteriorment demostrada, era d'uns 7.000 km, en un experiment que va utilitzar un satèl·lit Medium-Earth-Orbit (MEO).
Encara que els satèl·lits d'alta òrbita suposen un gran desafiament tecnològic, a causa de les pèrdues derivades dels canals òptics, el professor Villoresi va explicar el raonament de l'equip per centrar-se en satèl·lits d'alt òrbita en el seu estudi.
 |
| Font: https://www.nature.com |
L'alta velocitat orbital dels satèl·lits de baixa òrbita terrestre (LEO) és molt eficaç per a la cobertura mundial, però limita els seus períodes de visibilitat des d'una única estació terrestre. Al contrari, l'ús de satèl·lits en òrbites superiors pot ampliar el temps de comunicació, arribant a poques hores en el cas del GNSS.
QC, també podria oferir solucions interessants per a la seguretat del GNSS tant per enllaços satelitals com entre satèl·lits, que podrien proporcionar protocols nous i incondicionals segurs per a l'autenticació, integritat i confidencialitat dels senyals intercanviats.
L'intercanvi d'un fotó individual amb un satèl·lit GNSS és un resultat important, tant per a les perspectives científiques com per a aplicacions. El full de ruta italià, per Space Quantum Communications, és l'últim assoliment d'aqeusta col·laboració amb la Universitat de Pàdua, que progressa des del 2003.
Font: Institut de Física
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada