L'Energia com a Decisió de Negoci, no com una Factura

Fa unes setmanes, Carlos Ballesteros Barrado, director general de l'Asociación Nacional de Empresas de Servicios Energéticos (ANESE), signava a El Economista un article amb un títol que és, en si mateix, una tesi: ¿Puede una empresa ser competitiva si no sabe gestionar su energía?. 

La resposta que apunta ,la qual comparteixo, és que no. I convé aturar-s'hi, perquè darrere d'aquesta pregunta hi ha un canvi de paradigma que moltes empreses possiblement encara no han acabat d'interioritzar.

De fet,  l'energia es tracta com una línia més del compte de resultats és a dir, una despesa fixa, gairebé inevitable, que es negociava un cop l'any amb la comercialitzadora i s'oblidava fins a la factura següent. CEs del meu punt de vista, Ballesteros ho descriu amb precisió quan afirma que "durant anys, parlar d'energia en una empresa era parlar d'una factura. El seu mèrit és assenyalar que aquesta mirada s'ha quedat curta. Avui l'energia afecta directament els costos, els marges, la capacitat d'inversió i a la posició competitiva d'una empresa dins del seu mercat. En un context europeu de preus volàtils, pressió regulatòria que va agumentant i exigències de descarbonització, l'empresa que entén la seva energia pren millors decisions que la que només la paga. La diferència ja no es mesura en cèntims per kWh, sinó en agilitat, resiliència i marge.

Coincideixo amb el diagnòstic de Ballesteros, i voldria aportar que tot i que, l'article descriu molt bé què cal fer, el veritable coll d'ampolla no és la intenció, sinó la traducció d'aquesta intenció a l'operativa diària de l'empresa. Ell mateix ho reconeix quan alerta del risc d'una "nova escletxa empresarial" entre qui converteix l'eficiència en avantatge competitiu i qui la percep només com una obligació normativa. Aquesta esceltxa, en la meva experiència, no s'obre per manca de tecnologia ni de voluntat, sinó per manca de dades accionables i de governança interna. Moltes pimes no coneixen quant consumeixen per unitat produïda, per torn, per línia o per client. I el que no es mesura, no es gestiona. Per tant, no és al model, sinó  la temptació de quedar-se en el discurs sense baixar-lo a processos concrets.

El punt que crec que mereix més èmfasi és que l'energia no és un departament, sinó una variable transversal que travessa tots els processos d'una empresa. En la gestió i la direcció, l'energia hauria de ser un indicador de gestió i no una despesa administrativa: ja que, el cost energètic per unitat de producte, l'exposició a la volatilitat del mercat o l'estalvi verificat via CAE són dades que haurien d'estar  al comitè de direcció com ho estan  les vendes, etc...

Com pregunta encertadament Ballesteros, si amb eficiència podem reduir costos i generar estalvis, per què aquests estalvis no formen part de l'estratègia empresarial? En la producció és on l'impacte és més tangible ja que, conèixer el consum de cada línia, cada màquina i cada torn permet detectar ineficiències invisibles com podrien ser els equips que consumeixen en buit, pics de demanda mal planificats que disparen el terme de potència, o processos que es podrien reprogramar cap a franges horàries més barates. La flexibilitat de la demanda, que l'article esmenta com un dels reptes immediats, és exactament això i no és altre cosa que, convertir el procés productiu en un actiu que respon al preu de l'energia en lloc de patir-lo. En la logística i l'aprovisionament, la electrificació de la demadna motivada per la descarbonització de la cadena de subministrament ja no és voluntària per a moltes empreses europees, sinó una condició per accedir a determinats clients, licitacions i finançament; gestionar bé l'energia és, cada cop més, gestionar bé l'accés al mercat. I en les finances, l'eficiència deixa de ser un cost enfonsat per convertir-se en una font de retorn.

Ballesteros tanca el seu article amb una idea que m'agrada i és saber quant li costarà descarbonitzar la seva activitat, sinó quant li costarà no fer-ho. Hi afegeixo una segona pregunta,  una empresa que no sap on va cada kWh que consumeix, sap realment com produeix? Perquè el consum energètic és, en el fons, un mirall dels seus processos. Optimitzar l'energia obliga a entendre millor la producció, a ordenar les dades i a professionalitzar la gestió. L'eficiència energètica, ben entesa, no és només una via d'estalvi sinó, és una eina de diagnòstic empresarial. La transició energètica, com bé recorda ANESE, necessita passar de la intenció a la implementació. Per a les empreses europees i molt especialment per a les pimes, aquest pas no és una càrrega normativa. És, probablement, la millor oportunitat de la dècada per revisar de dalt a baix com prenen decisions, com produeixen i com competeixen.

Ramon Gallart