Aus i xarxes elèctriques.

Sistema en Temps Real per Identificar Nius d'Ocells a les Torres de Transport Elèctric.

Per encarar la problemàtica dels nius d'ocells a les torres de transport i distribució elèctrica, s'ha desenvolupat un sistema en temps real capaç d'identificar aquestes estructures de manera precisa i eficient. Tot i que en un primer moment aquests nius semblen inofensius, la realitat és que poden ocasionar incidències a les xarxes elèctriques, afectant la qualitat del servei. A més, representen una amenaça per les aus, especialment per als nius de rapinyaires, cigonyes i altres espècies grans.

Reptes en la Detecció de Nius

La detecció d'aus i la gestió d'aquesta informació són un repte principalment per la mida dels nius en comparació amb la infraestructura. Sovint, els nius poden passar desapercebuts en els processos de detecció tradicionals. No obstant això, un nou algorisme ha permès identificar i detectar nius d'ocells de diferents mides amb una gran precisió.

Tecnologia Innovadora: Dron i Algorisme

El sistema innovador inclou l'ús d'un vehicle aeri no tripulat (UAV), conegut com a dron, equipat amb una càmera d'alta resolució. Aquest dron pot sobrevolar les torres elèctriques, gravar imatges i analitzar-les mitjançant un ordinador a bord que executa l'algorisme de detecció. Aquesta tecnologia permet als operadors identificar les torres amb nius en temps real, facilitant una resposta ràpida i eficient.

Fiabilitat i Avantatges

La fiabilitat d'aquest sistema és del 90,05%, cosa que el fa molt valuós per a les inspeccions de manteniment de les línies elèctriques. La precisió i rapidesa del sistema permeten reduir la necessitat d'inspeccions periòdiques costoses amb equips humans, especialment en zones de difícil accés. Això no només redueix els costos operatius sinó que també minimitza els riscos per al personal d'inspecció.

Conclusions

En resum, el desenvolupament d'aquest sistema en temps real per a la identificació de nius d'ocells a les torres de transport elèctric representa un avenç significatiu en la gestió de la infraestructura elèctrica. Mitjançant l'ús de drons i algorismes avançats, és possible detectar i gestionar els nius de manera eficient, garantint la qualitat del servei elèctric i protegint les aus. Aquest sistema no només millora la fiabilitat de les xarxes elèctriques, sinó que també contribueix a la conservació de la fauna local, demostrant una vegada més com la tecnologia pot ser una aliada poderosa en la preservació del medi ambient i la millora dels serveis públics.

Font: Ramon Gallart

Autoconsum amb fotovoltaiques i els tomàquets.

Mentre creixen les instal·lacions PV per descarbonitzar el mediambient, cal fer be la seva connexió. Sino, la transició serà injusta i costarà diners.

Quan les plaques solars fotovoltaiques (PV) generen més energia de la que es consumeix en una llar, l'excés es pot exportar a la xarxa. L'energia solar a Espanya al 2023 era del 10%

Aquesta penetració de FV a la xarxa de distribcuió està afectant al operador del mercat elèctric i les empreses de distribució. Això acabarà implicant en costos els quals cal millorar per fer que el sistema sigui més just per a tothom.

Una forma gràfica que pot ajudar a la seva entesa, es veure els panells solars com una tomaquera. Si es té una tomaquera al balcó o jardi de casa, s'hauría de poder consumir tants tomàquets com els que produeix la mata. Però vendre els tomàquets per gaunyar diners genera responsabilitats a més de les incerteses sobre l'oferta i el preu de venda. Llavors, si venem més tomàquets dels que consumim pot ser que sorgeixin problemes tècnics.

Tornan en l'àmbit dels conversors, aquests tenen configuracions que gestionen l'energia exportada quan la capacitat de la xarxa impacta en el llindars del voltatge. 

No obstant això, aquestes mesures no només redueixen la quantitat d'electricitat que flueix d'una casa a la xarxa, sinó que redueixen tota la producció del sistema de l'autoconsum amb excedents de la llar. Això requereix d'un configuracçió dels paràmetres de control en els conversors.

Això vol dir que una llar, de vegades, no pot vendre cap exedent o es poden donar situacions que el preu és  negatiu per exportar electricitat, és a dir, que cal pagar per continuar exportant a la xarxa. 

Tampoc es un cami fer que les empreses de distribució construeixin més infraestructura elèctrica per donar cabuda a aquestes  exportacions ni     que l'operador del mercat elèctric hagi de comprar més reserves per cobrir les incerteses de la producció solar.

En aquests casos, tots els clients paguen la factura, siguin propietaris de plaques solars o no. Però els que  no són propietaris, es veuen més afectats quan els costos d'aquestes mesures els hi repercuteix. Les families sense PV es veuen més perjudicades quan els preus de l'electricitat s'encareix.

L'electrificació que ha de substituir els combustibles fòssils ha d'incremetnear-se entre 3 i 5 vegades. Llavors, com caldria interaccionar amb la xarxa elèctrica les llars amb aquests recursos energètics distribuïts?

Sense dubte, els contractes han d'evolucionar des dels models  actuals els quals,  tenen molts anys cap a models que ademetin un compromís bidireccional que permeti l'equitat per a tothom.

Per tornar a l'analogia de la tomaquera, s'hauría de poder menjar tants tomaquets com es vulgui i fer melmelada o sucs. Però vendre tomàquets o la melmelada o sucs, comporta responsabilitat sanitària.

I que dir dels preus? Això depèn de la disponibilitat de camions i del valor del mercat local. Potser cal pagar més pels camions perquè tothom pugui vendre tomaquets però, probablement no seria eficient ni just.

Cal diferenciar entre créixer per un mateix i vendre amb benefici. L'analogia, evidentment, no és perfecta. Els tomaquets no són un servei essencial, els camions de tomàquets no són un monopoli regulat i l'oferta i la demanda de tomàquets no cal que s'equilibri cada segon.

No obstant això, els principis es mantenen, sobretot per a un futur on els tomaquets i els magatzems de tomàquets (bateries i vehicles elèctrics) cada dia estaran més presents.

Ningú no hauria de poder impedir utilitzar la pròpia electricitat generada. Però guanyar diners utilitzant la xarxa, probablement, comportarà responsabilitats per permetre un funcionament entre els llindars d'explotació.

Si s'estan carregant i descarregant bateries, és probable que acabi essent necesari proporcionar visibilitat de l'ús previst per ajudar l'operador a gestionar la xarxa elèctrica.

En un país amb molta energia solar, els preus de venda d'energia tampoc no sempre estan garantits. Cal pensar en aquest nou escenari social. Si no ho es fa, electrificar-ho tot serà més difícil, més car, menys just i més depenent de grans projectes que requereixin noves línies de transport les quals, són complexes i cares de construir.

La història de l'electricitat distribuïda és increïble: La potencia literalment està a les nostres mans quan es prem un interruptor. Ara hi ha l'oportunitat de fer que funcioni millor i sigui més just per a tots.

Ramo Gallart

Transició Energètica i Econòmica: Dues Cares de la Miteixa Moneda.

En el actural panorama global, la preocupació pel hashtag#canvi_climàtic i la necessitat d'una transició cap a fonts d'energia més sostenibles ha assolit nivells sense precedents.

De fet, la transició Energètica i Econòmica són dues cares de la mateixa moneda. Per això, la crida a una transició energètica s'ha tornat omnipresent en discussions polítiques, econòmiques i socials a tot el món. Per tant, si estem veritablement compromesos amb una transició energètica, també hem d'estar disposats a fer una transformació econòmica paral·lela.

L'energia, no és només un component fonamental per encarar el canvi climàtic, sinó que també juga un paper central en la reindustrialització de catalunya. La transició cap a fonts d'energia renovable i sostenible no només redueix les emissions de carboni, sinó que també poden ser impulsores per la creació de llocs de treball i la hashtag#innovació en sectors clau de l'economia.

Sense dubte, la Innovació esdevé com a motor de la transició energètica de manera què, un dels principals reptes que cal gestionar és la necessitat de desenvolupar i adoptar noves tecnologies. Els objectius climàtics per al 2030 exigeixen solucions que encara no existeixen al mercat actual. 

Aquí és on la les empreses requereixen invertir en investigació i desenvolupament per impulsar la creació de tecnologies més eficients i sostenibles.

No obstant, el finançament públic per si sol no serà suficient per dur a terme aquesta transformació. És necessari un enfocament col·laboratiu que involucri tant actors públics com privats. La cooperació amb organitzacions financeres privades és essencial per mobilitzar els recursos necessaris i dur a terme accions massives en la transició energètica i econòmica.

El canvi climàtic, malgrat elsrepte que suposa, també presenta oportunitats per a tots els actors del sector energètic. 

La transició cap a fonts d'energia més netes i sostenibles no és només una responsabilitat ambiental, sinó també una oportunitat per a la innovació, el creixement econòmic i la creació d'ocupació.

Ramon Gallart