Desigualtat energètica.

Investigadors de la Universitat de Leeds, van combinar dades de la Unió Europea i el Banc Mundial per calcular la distribució de les petjades energètiques

Aquest estudi, demostra que les petjades energètiques creixen amb la despesa i, com a conseqüència, es distribueixen desigualment. Entre tots els països i classes d’ingressos de l’estudi, el 10% superior consumeix aproximadament 20 vegades més energia que el 10% inferior.

Font: La voz de Galicia

A més, a mesura que augmenten els ingressos, les persones gasten més dels seus diners en béns que consumeixen molta energia, com ara vacances o cotxes, fet que comporta una elevada desigualtat energètica. De fet, els investigadors han trobat que els consumidors principals del 10% més utilitzen 187 vegades més energia de combustible en vehicles respecte al 10% inferior.

Extrema desigualtat energètica en el transport

El transport presentava una de les més grans desigualtats, amb el 10% més gran dels consumidors que utilitzen més de la meitat de l’energia relacionada amb la mobilitat, la gran majoria basada en combustibles fòssils. En canvi, els combustibles residencials, com els que s’utilitzen en la cuina i la calefacció, i l’electricitat es distribueixen molt més equitativament, el 10% superior dels consumidors consumeix aproximadament un terç del total.

Els resultats exposen la diversitat de béns i serveis en termes de distribució i necessitats energètiques. Els investigadors també identifiquen les àrees clau en què s’hauria de reduir el consum.

Les categories de consum relacionades amb el transport són entre les menys igualades. Sense reduir la demanda energètica d'aquests serveis, ja sigui mitjançant taxes, promovent el transport públic i limitant l'ús de vehicles privats, o tecnologies alternatives com són els vehicles elèctrics, l'estudi proposa que si els ingressos i la riquesa milloren, el nostre consum de combustible fòssil en el transport es disminuirà.

Desigualtat energètica entre països

L’estudi posa de manifest la distribució desigual de les petjades energètiques entre països, amb un 20% de ciutadans del Regne Unit pertanyent al 5% més gran dels consumidors d’energia, juntament amb el 40% de ciutadans alemanys i el 100% de la població de Luxemburg.

Mentrestant, només el 2% de la població xinesa es troba en el 5% més gran dels consumidors d'energia i només el 0,02% de la població índia.

El 20% més pobre de la població del Regne Unit encara consumeix més de cinc vegades més energia per persona que el 84% inferior a l'Índia, és un grup d'aproximadament mil milions de persones.

Aquest resultats demostren que es pot mesurar les petjades energètiques de tot tipus de béns i serveis, a tot el món, de manera comparable. Aquest tipus de recerca és molt prometedora per modelar les implicacions distributives futures de les polítiques climàtiques i energètiques.

El creixement i l'augment del consum continuen essent objectius fonamentals de la política i l'economia actuals. La transició cap a una energia de carboni zero, es facilitarà mitjançant la reducció de la demanda, cosa que significa que els principals consumidors jugaran un paper important en la reducció del consum energètic en excés.

Els autors adverteixen que, sense reduccions del consum i intervencions polítiques importants, el 2050 les empremtes energètiques es podrien duplicar del que eren el 2011, fins i tot si l’eficiència energètica millora.

Si es consideren les categories de consum examinades, hi podria haver un augment del 31% atribuït al combustible únic del vehicle i un altre 33% a la calefacció i l’electricitat. Si el transport continua confiant en combustibles fòssils, aquest augment seria desastrós per al clima.

Tot i això, l'estudi suggereix que es pot prevenir la desigualtat persistent mitjançant una intervenció adequada. Les diferents categories requereixen diferents formes d’acció: el consum intensiu d’energia, com els avions i els vehicles i camions, que es produeix majoritàriament amb ingressos elevats, es podria regular mitjançant impostos energètics, per exemple, mentre que la petjada energètica de la calefacció i l’electricitat es pot reduir de forma massiva amb programes d’inversions públiques a escala a la restauració d’habitatges

Font: Universitat de Leeds

Cal tenir en compte seriosament la manera de canviar la distribució enormement desigual del consum d'energia global per fer-hi front. el dilema de proporcionar una vida digna a tothom a la vegada que protegeix el clima i els ecosistemes.

Font: Universitat de Leeds

Millorar la resiliència a les smartgrids.

Millorar la resiliència mitjançant les micro-xarxes sostenibles crea valor mitjançant els paradigmes de xarxes intel·ligent

Font:Microgird Knowlege

Resiliència

La resiliència del sistema elèctric s’ha convertit en un factor important quan hi han incidències de gran abast. Segons el Departament d’Energia dels Estats Units, al voltant del 58% de les falles d’energia elèctrica, són el resultat d’unes males condicions meteorològiques. D'altra banda, els ciberatacs al sistema elèctric representen una amenaça addicional per a la resiliència del sistema elèctric. Un sistema d’energia resilient ha de ser capaç d’anticipar, suportar i respondre a contingències sense precedents. Els actuals estàndards de fiabilitats del sistema elèctric, estan pensats  per suportar contingències d’alta probabilitat i baix impacte. Tanmateix, la resiliència té l'objectiu de suportar les pertorbacions  de baixa probabilitat i gran impacte. No obstant això, es considera que el sistema elèctric és una infraestructura crítica i qualsevol dany, afecta directament a l'economia d'un país, ja que depenen de l’energia elèctrica per al seu funcionament. Per exemple, una interrupció elèctrica durant una setmana en una regió podria produir grans pèrdues per a la indústria de les telecomunicacions, cosa que afectarà directament l'economia del país.

Font: Bloom Energy

Micro-xarxes sostenibles

Les micro-xarxes, són inherentment resistents a causa de la seva capacitat per operar desconnectades de la xarxa elèctrica en cas d'incidències i tornar-se a connectar quan la xarxa torna a estar disponible. Quan es genera una illa, els generadors  s’han de fer càrrec de les càrregues per continuar subministrant  elèctricitat. Històricament, els generadors de gasoil, les micro-turbines i les centrals tèrmiques, s'han utilitzat per a la generació local en els  centres on hi ha la càrrega. Tanmateix, el seu funcionament depèn de la disponibilitat de combustible als propis dipòsits. En aquests casos, una micro-xarxes sostenible amb una combinació diversa de renovables és clau per millorar la resiliència. Una micro-xarxes sostenible, podria passar per una llarga desconnexió de la xarxa.

Font Energy News

A la majoria de països, la no paritat a la xarxa elèctrica amb les renovables, encara fa que el subministrament de la xarxa sigui una opció més barata. Per tant, és imprescindible la voluntat de pagar per una generació d’alt cost (cost de resiliència) amb renovables i emmagatzematge. A més, el nivell de resiliència és subjectiu i difereix entre diversos sectors i consumidors. Un client residencial pot optar per estar sense servei elèctric, en comptes de pagar per la resiliència. Mentre que, el sector de serveis i de producció exigeix ​​un alt nivell de resiliència, ja que una interrupció pot produir una gran pèrdua. A més, l’anàlisi tradicional cost-benefici produeix un cost  net més gran per aquests projectes. Així doncs, una valoració adequada de la resiliència i l'estimació de la generació amb uns  potencials ingressos, atrauria inversions en microgrids sostenibles.

Creació de valor mitjançant paradigmes de les xarxes  intel·ligents.

Sota el funcionament normal d'una xarxa elèctrica, els generadors convencionals basats en combustibles fòssils estan inactius durant molt de temps. Per tant, no genera cap valor durant tota la seva vida, a part de proporcionar surant unes hores la funció de reserva o back-up. No obstant això, una micro-xarxes sostenible connectada a una xarxa elèctrica,  podria participar en diversos serveis i  generar ingressos mitjançant tecnologies de les xarxes intel·ligents. En primer lloc, és possible minimitzar les factures dels comercialitzadors elèctrics mitjançant una gestió eficient de la generació local. Els controladors de les  micro-xarxes, es poden programar per participar en el mercat d'energia mitjançant la distribució òptima de recursos tenint en compte el temps d'ús segons un senyal tarifari. En aquestes circumstàncies, l’emmagatzematge d’energia local, té un paper fonamental, ja que podria aportar energia durant hores punta. Una micro-xarxa sostenible amb bateries de resposta ràpida i en un règim de mercat desregulat, és possible aprofitar al màxim els beneficis participant al mercat. A més del mercat de capacitats, pot participar al mercat dels ancilliary  services. Les ofertes de liquidació al mercat dels ancilliary  services solen ser elevades a causa de la demanda immediata de recursos.

Font: Tecnaton

La demand respond,  és un altre paradigma de la xarxa intel·ligent que permet generar ingressos addicionals controlant les càrregues no crítiques quan ho requereixi el distribuïdor/comercialitzador. Tot i això, també és possible reduir el consum d'energia de la xarxa sense perdre càrregues, gràcies a la generació local. Com a bonus addicionals, els vehicles elèctrics poden augmentar encara més la resiliència sense comportar cap cost inicial. L’argument està avalat gràcies a la mobilitat per a la qual,  es compren els VE. Una gran oferta de VE,  es podrien connectar a la micro-xarxa i proporcionar electricitat  en determinades condicions. No obstant això, una estimació precisa de la distribució espacial i temporal dels VE (patró de conducció) podria afectar el cost de la resiliència.

Conclusió

Les infraestructures crítiques d’un país com les telecomunicacions, els exercits, la companyies d’aigua, gas  i els hospitals, requereixen d'un sistema d’alimentació altament resistent ja que són responsables de l’economia, el benestar social i la seguretat dels ciutadans. Amb els generadors  existents i una quantitat finita d’emmagatzematge de combustible en el dipòsits, és costòs per augmentar la resiliència. El funcionament dels generadors de gasoil i les micro-turbines per al subministrament de reserva és una proposta costosa en països com Islàndia, Noruega, Suècia, etc., on el cost del combustible és molt elevat. No obstant això, una potencial solució, seria integrar una barreja diversa de renovables i sistemes d’emmagatzematge d’energia per formar un microgrid sostenible. Mentrestant, una tècnica de control eficaç, milloraria la resiliència i permetria la transició cap a una energia sostenible. No obstant això, l’augment de la resiliència sovint comporta un cost a suportar. La pèrdua monetària evitada per una elevada resiliència compensa l’alta inversió financera. Una anàlisi cost-benefici amb una estimació adequada d'ingressos de la generació prevista  per part de la microgrid atrauria inversió. Per tant, s’hauria d’aconseguir un equilibri entre el cost i la resiliència per obtenir una solució factible.

Font: IEEE Smartgrid

Petites Centrals Nuclears.

Donada les tendències actuals cap als recursos energètics segurs, nets i renovables, un empresari de Silicon Valley recentment va presentar una iniciativa per reanimar l'entusiasme per l'energia nuclear.

L’expert expert en robòtica, Bret Kugelmass, va crear un c web que contenia models detallats, estudis d’enginyeria i una àmplia anàlisi econòmica per a la construcció de plantes nuclears a tot el món. Aquesta és la primera iniciativa d'aquest tipus i l'accés a totes les dades és gratuït.

Font: OPEN-100

Kugelmass diu que l’energia nuclear per si sola té el potencial d’aportar electricitat de baix contingut en carboni per satisfer les necessitats energètiques mundials. Però, també diu que només es pot aconseguir amb un enorme augment del nombre d’ instal·lacions nuclears .

Malgrat ser l'única font de generació d'electricitat baixa en carboni als Estats Units, amb el pas del temps, la tendència cap a la construcció de reactors cada cop més grans i complexos ha fet que l'energia nuclear sigui poc competitiva.

Els plànols publicats al seu web, afirmen que es pot construir una planta per  300 M US$  i es podria construir en dos anys a construir-se.

El projecte, anomenat OPEN100,  accelerarà el desenvolupament de l'energia nuclear, oferint al món una alternativa assequible als combustibles fòssils. El treball, és un projecte del Centre d’Impacte Energètic (EIC), un institut de recerca fundat per Kugelmass per trobar solucions per al canvi climàtic i la descarbonització global cap al 2040.

Font: OPEN-100

L’informe és la culminació de 1.500 entrevistes i visites a més de 100 instal·lacions nuclears de 15 països per part del personal investigador de l’EIC.

La iniciativa arriba més de 40 anys després que la seguretat nuclear es va introduir en la consciència nord-americana en el 1979, quan un reactor de l'illa Three Mile, a Pennsilvània, va fallar. Dos milions de persones van estar exposades a petites quantitats de radiació. La neteja va durar 14 anys i va costar un milió de dòlars aproximadament. Com a resultat, des de llavors no es va posar en servei nio acabar cap central nuclear iniciada després de 1974.

Altres preocupacions sobre la seguretat nuclear són l’emmagatzematge de residus nuclears, la proliferació nuclear, les amenaces terroristes i els riscos de càncer.

Cal recordar l'esdeveniment nuclear més temible del món, en el 2011 a la instal·lació de Fukushima Daiichi, al Japó, provocada per un terratrèmol i un tsunami. Tot i que hi va haver poques o cap víctima mortal directa relacionades amb la radiació es podria interpretar que els riscos de mort o de danys a les centrals nuclears no són diferents dels altres tipus de llocs industrials.

Mostrar al món que hi ha un futur  per a l'energia nuclear. No només es podria abordar el canvi climàtic , sinó també la pobresa energètica, l'aire net i l'aigua neta. Per a aquest propòsit, Kugelmass ha creat una spin-off  anomenada Last Energy que unirà inversors privats amb projectes nuclears mundials.

Font: OPEN-100