Durant dècades, el transformador elèctric ha estat una peça gairebé invisible del sistema energètic.
Silenciós, robust i fiable, ha permès que l’electricitat viatgi de les centrals fins a les nostres llars, indústries i ciutats. Però avui, aquest element essencial de les xarxes elèctriques s’enfronta a un dels seus reptes més grans: una crisi global que posa en evidència el seu paper central en la transició energètica.
La demanda mundial de transformadors s’ha disparat en pocs anys. Els temps d’espera, que el 2021 rondaven les 50 setmanes, s’han duplicat fins a acostar-se als dos anys, i en el cas dels grans transformadors de potència poden arribar fins als quatre anys de fabricació. Aquesta escassetat ja té conseqüències reals: prop d’un quart dels projectes d’energies renovables arreu del món pateixen retards, s’alenteixen les millores d’infraestructures crítiques i, en alguns casos, fins i tot es paralitza la construcció de noves zones que haurien de ser electrificades.
Les causes d’aquesta crisi són múltiples i estan profundament interconnectades. D’una banda, hi ha els problemes en les cadenes de subministrament globals i l’augment del cost i la demanda de matèries primeres. La majoria dels transformadors depenen de la xapa magnètica orientada, un acer especial imprescindible també per a motors elèctrics i carregadors de vehicles elèctrics. La competència per aquest material és intensa i creixent. De l’altra, els fabricants, escarmentats per les fluctuacions del mercat en el passat, han estat prudents a l’hora d’ampliar capacitats productives. Mentrestant, l’aposta accelerada per l’electrificació, les energies renovables i la descarbonització ha superat clarament la capacitat actual del sistema de fabricació.
Tanmateix, com sovint passa en moments de crisi, també s’ha obert la porta a la innovació. Enginyers i investigadors estan explorant alternatives als dissenys tradicionals, com ara transformadors modulars basats en electrònica de potència que permeten convertir corrent altern en corrent continu de manera més flexible. Altres línies de recerca apunten cap a transformadors de nucli buit, fins i tot fabricats amb impressió 3D, que redueixen la necessitat d’acer i materials crítics. Paral·lelament, es treballa per fer els transformadors més estandarditzats, resilients i fàcils de produir, amb l’objectiu d’alleujar els colls d’ampolla de la cadena de subministrament.
El futur immediat no sembla més senzill. L’augment dels vehicles elèctrics, l’expansió de les energies renovables i el creixement exponencial dels centres de dades, impulsats per la intel·ligència artificial, faran créixer encara més la demanda d’electricitat i, amb ella, la necessitat de transformadors. Els experts adverteixen que sense una inversió decidida en nova capacitat productiva i en la modernització de les xarxes, aquest component clau podria convertir-se en un fre inesperat per a la transició energètica.
Així, el transformador, una peça tradicionalment discreta, emergeix avui com un protagonista inesperat. La seva evolució i disponibilitat poden marcar la diferència entre una transició energètica fluida o una plena d’obstacles. Invertir-hi ja no és només una qüestió tècnica, sinó una decisió estratègica per al futur energètic global..
Ramon Gallart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada