Portar l'Electricitat als Pobles més Petits pot no Reduir la Pobresa

Actualment, prop de 800 milions de persones arreu del món encara viuen sense accés a l’electricitat.

Aquesta manca d’un servei tan bàsic condiciona profundament el dia a dia de milions de famílies, limitant les oportunitats educatives, l’accés a serveis de salut, el desenvolupament d’activitats productives i, en definitiva, les possibilitats de millorar les seves condicions de vida. Per aquest motiu, durant dècades s’ha assumit que proporcionar electricitat a aquestes poblacions és una peça clau per impulsar el creixement econòmic i reduir la pobresa.

Aquesta idea ha estat adoptada també per la comunitat internacional. De fet, les Nacions Unides han situat l’expansió de la infraestructura energètica entre les seves prioritats globals, incloent l’accés universal a l’electricitat abans del 2030 com un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’electricitat no es considera només una comoditat, sinó un element fonamental per al desenvolupament humà i econòmic.

Quan s’analitzen les dades a escala nacional, aquesta relació sembla força clara. En molts països, un major accés a l’electricitat va acompanyat d’un creixement més elevat del producte interior brut (PIB). Els estats amb una infraestructura energètica més desenvolupada acostumen a registrar nivells més alts d’activitat econòmica, productivitat i renda. No obstant això, quan es baixa l’escala d’anàlisi i s’observa què passa a nivell local, especialment en pobles i comunitats rurals, el panorama esdevé molt més complex.

Diversos estudis han mostrat que electrificar pobles petits no sempre genera els beneficis econòmics que sovint es donen per descomptats. En molts casos, l’arribada de l’electricitat no es tradueix en una reducció significativa de la pobresa ni en una millora clara de la qualitat de vida. Aquest resultat aparentment contradictori ha despertat un gran interès entre economistes i responsables de polítiques públiques

Un estudi que va ser publicat al Journal of Political Economy  aporta una explicació clau a aquesta qüestió: la mida del poble és un factor determinant per entendre l’impacte real de l’electrificació. Segons aquesta investigació, els beneficis econòmics de l’accés a l’electricitat no es distribueixen de manera uniforme, sinó que depenen fortament del nombre d’habitants. Els pobles amb una població relativament gran, generalment superior a les 2.000 persones, tendeixen a experimentar millores econòmiques substancials després de ser electrificats. En canvi, als pobles molt petits, amb uns 300 habitants o menys, els efectes positius són pràcticament inexistents.

L’estudi analitza l’ús de l’electricitat a les llars abans i després de l’electrificació en milers de pobles, i els resultats són sorprenents. En els pobles més grans, la despesa familiar —un indicador clau dels ingressos disponibles— es va arribar a duplicar. A més, es va observar un augment significatiu del nombre de microempreses i de l’ocupació fora del sector agrícola, dos senyals clars d’un procés de diversificació econòmica i de creixement sostingut. En aquests entorns, l’electricitat va actuar com un catalitzador del desenvolupament, permetent la creació de nous negocis, l’allargament de les hores productives i l’accés a noves tecnologies.

En canvi, la realitat als pobles més petits va ser molt diferent. En comunitats d’uns 300 habitants, gairebé no es va detectar cap impacte econòmic positiu després de l’arribada de l’electricitat. La despesa familiar fins i tot va disminuir lleugerament, i no es va produir un augment rellevant ni de les microempreses ni de l’ocupació. En aquests casos, l’electricitat per si sola no va ser suficient per generar noves oportunitats econòmiques.

Els pobles de mida mitjana, amb poblacions al voltant de les 1.000 persones, van mostrar resultats intermedis. Es van observar alguns guanys modestos en la despesa familiar, cosa que suggereix un petit increment dels ingressos, però aquests canvis no van ser prou importants com per provocar una reducció significativa de la pobresa o una transformació profunda de l’economia local.

En conjunt, aquests resultats indiquen que, tot i que l’accés a l’electricitat és una condició necessària per al desenvolupament, no sempre és suficient per si sola. Especialment en comunitats petites, cal complementar la inversió en infraestructures energètiques amb altres polítiques —com l’accés al crèdit, la formació, les infraestructures de transport o el suport a l’emprenedoria— perquè l’electricitat es pugui traduir en oportunitats reals de creixement i millora del benestar.

Ramon Gallart