Tipus de Transport i el Canvi Climàtic.

Les eleccions quotidianes sobre com ens desplacem, anar a la feina, viatjar per oci, transportar mercaderies; no són mai neutres.

De fet, tenen un impacte directe i de profunditat sobre el canvi climàtic. El transport és avui un dels principals responsables de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i les tendències actuals indiquen que, si no canviem de rumb, el problema anirà a més.

Estudis, com els de l’investigador Robin Smit, mostren amb claredat que no n’hi ha prou amb substituir motors de combustió per vehicles elèctrics. Tot i que l’electrificació és necessària, és lenta i insuficient per si sola. El veritable potencial de reducció d’emissions rau en una decisió més estructural i aquestt és el de canviar el mode de transport.

Les dades són contundents. El ferrocarril elèctric i el transport marítim són, amb diferència, les opcions amb menor intensitat d’emissions. En comparació, el transport aeri és el gran perdedor climàtic ja que, pot emetre entre 96 i 265 vegades més CO₂ per unitat transportada que el ferrocarril elèctric. Canviar viatges personals de la carretera al tren o al vaixell pot reduir emissions entre un 75% i un 95%. En el cas de les mercaderies, la reducció pot arribar fins al 99%.

A Catalunya, aquestes conclusions són especialment rellevants. Tenim una alta dependència del vehicle privat, una forta pressió turística basada en vols de curta distància i una logística de mercaderies encara massa centrada en el camió. Alhora, disposem d’actius com és una xarxa ferroviària que pot millorar-se i electrificar-se més, ports amb gran capacitat logística i una densitat urbana que facilita el transport col·lectiu. La pregunta no és si podem canviar, sinó si volem fer-ho amb la velocitat que el clima exigeix.

Les polítiques públiques hi tenen un paper central. Passa per invertir en ferrocarril, prioritzar el transport col·lectiu, desincentivar els vols curts quan hi ha alternatives ferroviàries i fer visibles els costos climàtics reals de cada opció de mobilitat. Però també hi ha una dimensió social ja què, cada decisió individual suma o resta en el balanç global.

Quan parlem d’emissions del transport, sovint ens fixem només en el que surt pel tub d’escapament. Però aquesta visió és incompleta. Per entendre realment l’impacte ambiental d’un vehicle, cal analitzar tot el seu cicle de vida, des de l’extracció de materials fins al seu reciclatge final. Aquí és on entra en joc l’anàlisi del cicle de vida (Life Cycle Assessment, LCA).

L’LCA permet quantificar les emissions associades a la fabricació del vehicle, la producció del combustible o de l’electricitat, l’ús quotidià i el final de vida. Aquesta mirada global evita “traslladar el problema” d’una fase a una altra o d’un territori a un altre. Per exemple, un vehicle elèctric no emet CO₂ mentre circula, però la seva petjada climàtica depèn del mix elèctric i de la fabricació de la bateria.

Els estudis més recents han incorporat enfocaments probabilístics (pLCA), que tenen en compte la incertesa i la variabilitat de les dades mitjançant simulacions de Monte Carlo. Aquest mètode no dona una única xifra, sinó un rang de resultats possibles amb la seva probabilitat associada. Això és especialment útil per a la presa de decisions polítiques, perquè mostra no només el valor mitjà, sinó també els riscos i les incerteses.

L’experiència australiana, amb un parc de vehicles especialment ineficient i molt dependent dels combustibles fòssils, ofereix lliçons valuoses per a Catalunya. Ens recorda que l’electrificació del vehicle privat és positiva, però que no pot substituir una transformació més profunda del sistema de mobilitat. Si no reduïm el nombre de vehicles, si no canviem cap al tren, el transport marítim i la mobilitat activa, l’impacte climàtic continuarà sent massa elevat.

Per tant, la ciència ens diu que no n’hi ha prou amb canviar de motor; cal canviar de mentalitat. A Catalunya, apostar pel ferrocarril, reduir els vols innecessaris i repensar la logística no és només una qüestió ambiental, sinó també de salut, equitat i qualitat de vida. El futur climàtic no depèn només de grans acords internacionals, sinó també, i molt, de com decidim moure’ns cada dia.

Ramon Gallart