Un petit aerogenerador construït per estudiants i professors de la Universitat de Massachusetts va demostrar fa cinquanta anys que l’energia eòlica podia ser una alternativa real als combustibles fòssils i va posar les bases de la indústria moderna del vent.
Avui, voldria comparttir una mica d'història. Fa cinquanta anys, en un turó de la Universitat de Massachusetts Amherst, un petit grup d’estudiants i professors van començar una iniciativa que acabaria transformant el panorama energètic mundial. El projecte consistia en la construcció d’un aerogenerador experimental de només 25 kW, una potència ridícula comparada amb les turbines actuals, però suficient per demostrar que el vent podia convertir-se en una font fiable d’energia. Aquella màquina, coneguda com a Wind Furnace, no només escalfava una casa durant els freds hiverns de Nova Anglaterra, sinó que també va contribuir a encendre la revolució de l’energia eòlica moderna.
L’origen d’aquesta història també era motivada per la plena crisi energètica dels anys setanta. L’augment dels preus del petroli i la dependència energètica dels Estats Units van impulsar la recerca d’alternatives. En aquest context va destacar la figura de William Heronemus, professor d’enginyeria a la Universitat de Massachusetts i antic capità de la Marina nord-americana. Heronemus estava convençut que el vent podia proporcionar una part significativa de l’electricitat necessària per al país i defensava aquesta idea en una època en què la majoria d’experts la consideraven poc realista.
La seva visió anava molt més enllà dels projectes modestos. Ja a principis dels anys setanta proposava la instal·lació de milers d’aerogeneradors a les Grans Planes nord-americanes i imaginava enormes parcs eòlics flotants davant de la costa de Nova Anglaterra. També preveia la combinació de l’energia eòlica amb la producció d’hidrogen per emmagatzemar energia i garantir el subministrament quan no bufés el vent. Moltes d’aquestes idees semblaven futuristes, però avui formen part dels debats i projectes més avançats del sector energètic.
Heronemus també es va convertir en un dels crítics més contundents de l’energia nuclear. Basant-se en la seva experiència en submarins nuclears, argumentava que mantenir els estàndards de seguretat necessaris feia que aquesta tecnologia fos cada vegada més cara. Considerava que els riscos associats als reactors i als residus radioactius no estaven justificats quan existien recursos renovables abundants com el vent i el sol. Aquesta postura el va enfrontar amb empreses elèctriques, organismes governamentals i part de la comunitat científica, però també va contribuir a obrir un debat públic sobre les alternatives energètiques.
La demostració pràctica de les seves idees va arribar amb el Wind Furnace. L’equip responsable va construir l’aerogenerador amb recursos limitats i molta creativitat. Algunes de les peces provenien d’un eix posterior d’un camió Ford, mentre que altres components van ser fabricats artesanalment. La turbina alimentava un habitatge experimental situat al costat mateix de la instal·lació. El resultat va superar totes les expectatives: la producció de calor era tan elevada que, en alguns moments de l’hivern, calia obrir portes i finestres per evitar un excés de temperatura dins la casa.
Més enllà de l’èxit immediat, el projecte va demostrar conceptes tècnics que acabarien convertint-se en estàndards de la indústria. Entre ells destacava la capacitat de variar l’angle de les pales segons la força del vent, una tecnologia que permetia optimitzar la producció energètica i protegir la màquina en situacions extremes. Aquesta característica, avui present en la majoria dels aerogeneradors moderns, va contribuir a millorar-ne enormement l’eficiència.
El Wind Furnace també va ser una escola excepcional per a una generació d’enginyers. Molts dels estudiants que van participar en el projecte van fundar empreses, van desenvolupar noves tecnologies o van ocupar llocs destacats en centres de recerca. Alguns van impulsar les primeres granges eòliques connectades a la xarxa elèctrica, mentre que altres van contribuir al desenvolupament de la indústria a Califòrnia durant els anys vuitanta, un període conegut com la “gran febre eòlica de Califòrnia”.
Aquell creixement inicial no va estar exempt de dificultats. La disminució dels preus de l’energia convencional i la desaparició de determinats incentius van provocar la fallida de moltes empreses pioneres. Tot i això, l’experiència acumulada va permetre perfeccionar els dissenys i establir les bases de la indústria actual. Els enginyers formats a Massachusetts van continuar treballant en laboratoris nacionals i centres de recerca, on van contribuir a millorar la fiabilitat i el rendiment dels aerogeneradors.
Mig segle després, l’energia eòlica és una de les tecnologies renovables de més ràpid creixement al món. La producció global d’electricitat a partir del vent s’ha multiplicat diverses vegades durant la darrera
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada