L'enduriment dels permisos d'accés pot ajudar a reduir l'acaparament de capacitat, però la tranfomració energètica exigeix una regulació estable, intel·ligent i orientada a accelerar els projectes que aporten valor real.
La decisió del Govern d'endurir les condicions per mantenir els permisos d'accés i connexió a la xarxa elèctrica segons la publicació de El Econmista.es va més enllà que un canvi administratiu. Al meu entendre, és el símptoma d'un problema estructural que fa anys que arrosseguem i aquest és que, la xarxa elèctrica ha deixat de ser només una infraestructura i s'ha convertit en un actiu estratègic.
Quan això passa, la regulació ha de trobar un equilibri molt delicat entre evitar l'especulació i no frenar la inversió.
Des de fa més de trenta anys treballo en el sector energètic, i en els darrer anys, impulsant projectes d'innovació, digitalització de xarxes intel·ligents i nous models de gestió de la demanda. Aquesta experiència m'ha ensenyat que els colls d'ampolla no acostumen a resoldre's únicament amb més regulació. Es resolen millor amb més informació, més transparència i una millor gestió dels recursos disponibles.
És evident que existia un problema. Milers de megawatts romanien reservats durant anys sense que molts projectes avancessin. La conseqüència és què les indústries, centres de dades, instal·lacions d'emmagatzematge o projectes d'hidrogen amb capacitat financera i tècnica suficient, sobre el paper, no podien connectar-se perquè la capacitat està ocupada. El primer intent del Govern per incentivar l'alliberament d'aquests punts només ha aconseguit recuperar uns 2,2 GW, una xifra molt inferior a les necessitats actuals. Aquesta realitat explica l'enduriment normatiu.
Ara bé, també crec que convé preguntar-nos si estem atacant la causa o només els símptomes.
Transformar un control anual en un control trimestral incrementa la disciplina financera dels promotors i dificulta que es mantinguin permisos mitjançant petits impagaments acumulats. Des d'una perspectiva reguladora és una decisió coherent. Però el risc és evident donat què, un retard administratiu, un problema puntual de tresoreria o una incidència burocràtica poden acabar condemnant projectes plenament viables que aportaven valor al sistema.
La transformació energètica necessita velocitat, però també necessita estabilitat reguladora. Els inversors no només analitzen la rendibilitat dels seus projectes; també valoren la predictibilitat de les regles del joc. Quan aquestes regles es modifiquen repetidament, augmenta la percepció de risc i el cost del capital també ho fa.
En els darrers anys he defensat reiteradament que el gran repte ja no és generar més electricitat, sinó gestionar-la millor. La flexibilitat, la digitalització de les xarxes i una gestió intel·ligent de la demanda són els pilars del nou sistema elèctric. Els centres de dades, la indústria electrificada, el vehicle elèctric o els nous processos industrials poden ser grans consumidors, però també poden convertir-se en actius de flexibilitat si disposen dels incentius adequats.
Precisament per això considero que la capacitat d'accés no hauria de gestionar-se exclusivament mitjançant mecanismes sancionadors. Caldria evolucionar cap a models més dinàmics, en què la capacitat reservada pugui ser compartida temporalment, reutilitzada o redistribuïda en funció del grau real de maduresa dels projectes. Les tecnologies digitals ja permeten aquest tipus de gestió molt més eficient de la xarxa.
Europa avança cap a un sistema energètic descentralitzat, digitalitzat i cada vegada més flexible. En aquest context, les xarxes de distribució deixaran de ser simples canals de transport per convertir-se en plataformes de gestió energètica. Si no adaptem també la regulació a aquesta nova realitat, correm el risc de continuar resolent problemes del segle XXI amb eines pensades per al segle XX.
El nou Reial decret probablement aconseguirà alliberar més capacitat que l'anterior. No obstant això, l'èxit no s'hauria de mesurar només pels megawatts recuperats, sinó per la velocitat amb què aquests megawatts acaben transformant-se en fàbriques operatives, centres de dades funcionant, sistemes d'emmagatzematge connectats o nous serveis energètics per als ciutadans.
La transició energètica no necessita únicament més control. Necessita una regulació intel·ligent capaç d'identificar quins projectes aporten valor real, premiar-los i facilitar-ne l'execució. Perquè, al final, el veritable objectiu no és recuperar capacitat administrativa, sinó construir una xarxa preparada per sostenir la nova economia electrificada que Europa necessita.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada