Fa temps que sento el mateix missatge i aquest és el de que, la demanda elèctrica creix sense parar, els centres de dades consumeixen cada vegada més energia, la indústria s'electrifica i, per tant, cal construir més centrals i més línies d'alta tensió.
És una afirmació que sembla de sentit comú, però cada vegada estic més convençut que el problema és més complex.
Una entrevista a l'enginyer Ian Magruder, fundador de la Utilize Coalition, m'ha fet reflexionar sobre una dada sorprenent:
Als Estats Units només s'utilitza entre el 40% i el 55% de la capacitat real de la xarxa elèctrica. Dit d'una altra manera, gairebé la meitat de la infraestructura construïda roman infrautilitzada la major part del temps.
La raó és aparentment senzilla. La xarxa no es dimensiona per al consum habitual, sinó per cobrir els moments de màxima demanda d'aquell dia excepcionalment calorós de l'estiu o aquella matinada gèlida d'hivern. La resta de l'any, aquesta enorme infraestructura treballa molt per sota de les seves possibilitats.
Aquest fenomen no és exclusiu dels Estats Units. Europa viu una situació semblant, encara que amb algunes diferències importants.
El sistema elèctric nord-americà està molt fragmentat. Existeixen grans interconnexions com les de l'Eastern Interconnection, Western Interconnection i Texas (ERCOT), però els intercanvis entre elles són limitats. Aquesta fragmentació redueix la capacitat d'aprofitar els excedents d'una regió per compensar les necessitats d'una altra.
Europa, en canvi, disposa d'una xarxa molt més interconnectada. Els països comparteixen mercats elèctrics, poden importar i exportar electricitat pràcticament en temps real i existeix una coordinació molt més estreta entre els operadors dels sistemes de transport. Aquest model permet equilibrar millor la producció renovable i augmenta la seguretat del subministrament.
Ara bé, això no significa que Europa aprofiti tota la seva infraestructura. Moltes línies també estan dimensionades per als pics de demanda, i la penetració creixent de les energies renovables obliga a mantenir importants marges de seguretat. De fet, en alguns països europeus la utilització mitjana de la xarxa és fins i tot inferior a la dels Estats Units.
La diferència és que Europa porta alguns anys apostant per eines que permeten utilitzar millor els actius existents. El desplegament de comptadors intel·ligents, la flexibilitat de la demanda, els mercats d'ajust cada vegada més sofisticats, les bateries i una regulació comuna han convertit la gestió de la xarxa en un exercici molt més dinàmic.
Al Regne Unit o Austràlia, per exemple, ja s'utilitzen sistemes capaços de calcular en temps real la capacitat real de les línies elèctriques segons la temperatura, el vent o la humitat ambiental. Això permet transportar més energia de forma segura sense necessitat de construir noves infraestructures.
Aquest és probablement el camí que hauríem de seguir tots.
Durant dècades hem pensat la xarxa com una infraestructura rígida. Aixpo és que, primer construïm més capacitat i després hi connectem els consumidors. Però les noves tecnologies permeten invertir aquest plantejament. Les bateries, els vehicles elèctrics, els termòstats intel·ligents, la gestió flexible de la demanda o fins i tot els grans centres de dades poden adaptar parcialment el seu consum als moments en què la xarxa disposa de més capacitat.
És un canvi de paradigma. Ja no es tracta només de produir més electricitat, sinó de consumir-la millor.
Aquesta visió també té una conseqüència econòmica. Construir noves línies de transport i distribució així com noves centrals és molt car, requereix anys de permisos i sovint genera una forta oposició social. En canvi, incrementar alguns punts percentuals la utilització de la infraestructura existent pot oferir resultats molt més ràpids i molt més barats. Segons la Utilize Coalition, només un augment del 10% en la utilització de la xarxa podria estalviar als consumidors nord-americans més de 100.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada.
Europa també pot aprendre d'aquest debat. Tot i disposar d'una xarxa més integrada i d'un mercat elèctric més madur, encara existeixen colls d'ampolla, limitacions a les interconnexions entre alguns països i moltes oportunitats per desplegar més flexibilitat i més intel·ligència digital.
Personalment, crec que sovint caiem en el parany de pensar que qualsevol augment de la demanda implica necessàriament més infraestructures. La realitat és que, abans de construir més, hauríem de preguntar-nos si estem aprofitant bé allò que ja tenimi aquesta reflexió no aplic plenametn a Espanya
En energia, com en tants altres àmbits, la innovació no sempre consisteix a afegir més recursos. De vegades consisteix simplement a utilitzar amb més intel·ligència els que ja hem construït.
Ramon Gallart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada