Models d'agilitat en escala

Scrum  és probablement l'aplicació més coneguda dels principis d'agilitat en la construcció de programari i en altres àmbits de coneixement i de pràctica. De fet,  va néixer a finals dels 80 en el món del màrqueting i del desenvolupament de producte. En TI, alguns dels fundadors de Scrum  van ser part del grup que va publicar el Manifest Agile . La idea és coneguda: cada increment o millora de producte, es pot descompondre en cicles de desenvolupament menors ( sprints) Dels que s'ocupa un equip petit de participants de diferents procedències, inclòs el client, situats en el mateix espai físic i dedicats de manera intensa i entusiasta. El desplegament és incremental i iteratiu i el resultat sempre és imperfecte, però es pot posar en producció ràpidament. Alguns altres artefactes i rols de  Scrum , com el  product owner , el  backlog, les reunions curtes diàries, el  Scrum màster,  les retrospectives i els paperets enganxats en una pissarra formen part ja de l'instrumental de la producció de software arreu.

Scrum  funciona bé, en  entorns on l'abast és obert i els requeriments poden canviar freqüentment. Va millor amb equips i projectes no molt grans i que no requereixin d'un gran nombre d'interdependències o integració amb altres projectes o amb aplicacions heretades ( legacy ). Funciona millor amb perfils relativament homogenis de desenvolupadors acostumats a treballar així. És una organització molt plana, sense jerarquies ni grans especialitats. Requereix una cultura organitzativa propícia i té una corba d'aprenentatge. 

En les circumstàncies que s'han descrit,  Scrum   s'ocupa més  de l'execució del projecte (la producció de programari), però no és un mètode integral ni per a la gestió de projectes ni per al cicle complet de  delivery de productes de TI ; o sigui el que hi ha abans (la selecció i definició dels projectes i l'assignació de recursos) i el que hi ha després (el manteniment, evolució i protecció dels actius). I, per descomptat, no és un model de gestió dels departaments de TI o altres de l'empresa.

Animats per l'èxit i l'oportunitat, alguns dels fundadors de  Scrum  (com Jeff Sutherland i Craig Larman ) i altres epígons han desenvolupat models  o ampliacions que aspiren a vèncer les limitacions anteriors, com són  Scrumban o MoP (per al manteniment d'aplicacions),  Large Scale Scrum,  Scrum the scrums o Safe ( Scaled Agile Framework), per a la planificació i gestió de molts  projectes (portafolis)  de diferent grandària i complexitat en organitzacions grans i amb molts equips.

Safe, per exemple, és una combinació de principis de Lean i Agile  dins d'un marc metodològic bastant complet que es pot veure en el seu web,  el framework  d'alt nivell es va crear en el 2007 i ja va per la versió 4.6 de aquest mateix any 2018. El seus temes més interessants són:

• El  backlog  jeràrquic, que permet relacionar i prioritzar qualsevol tipus de demanda (els nous, l'evolutiu o el incidental) contra qualsevol tipus d'oferta (el que es fa àgil, és en cascada i permet la gestió de serveis sota diferents mètodes).
• Els mecanismes de priorització, amb un major pes de la visió econòmica take an economic view és un dels seus principis, sobre la visió tècnica.
• La limitació del treball en curs (WIP), de manera que no pot entrar en cada fase del cicle més feina de la que podem fer amb la capacitat disponible.
• El concepte de  producte, on es fusionen els projectes i serveis en fluxos de valor únics.
• La sincronització de lliurables  (release train ), que planifica i gestiona amb detall el flux continu de producció i la col·laboració just a temps dels diferents participants.
• Un conjunt (potser exagerat i poc "àgil" de punts de decisió  al llarg del cicle de  delivery.
• Nous  rols, responsabilitats i relacions de treball, procedents majoritàriament de  Lean  i  Agile. En Safe la responsabilitat ( acountability ) mai es difumina i la transparència és completa. Pots córrer, però no pots amagar-te.
• Processos iteratius i d'aprenentatge , força semblants als de  Scrum.

Safe, encara que té la seva terminologia abstrusa, les seves confraries i certificats, resulta bastant modular i versàtil, és a dir, es poden adoptar alguns dels seus artefactes sense necessitat d'importar-tots. Safe és agnòstic, però funciona millor en cultures àgils. Segons els que administren la marca, la meitat de les empreses del Dow Jones l'utilitzen ja, en tot o en part. Per a les tribus més radicals d' Agile, Safe resulta dirigista i burocràtic. És possible. Però per als que es dediquen a la gestió, resulta una plataforma potent per socialitzar Agile, fora del món de la producció de programari i escalar de forma més efectiva ,l'agilitat a l'organització de TI en el seu conjunt.

La implantació de Safe o qualsevol dels models d'agilitat en escala, el repte està en dissenyar acuradament el procés d'implantació, adaptar-lo a cada context empresarial, iterar i aprendre. 

Font: UOC Universitat