Un superconductor és un material que no presenta resistència al pas del corrent elèctric quan la seva temperatura baixa per sota de certa temperatura crítica. També presenta altres propietats, com el ser un diamagnètic perfecte, és a dir que exclou totalment el camp magnètic.
Normalment, la temperatura de transició, és propera al zero absolut, de manera que es necessita refrigeració amb heli líquid, cosa que és molt car. Però en els anys vuitanta del passat segle es va descobrir el YBaCuO, el primer superconductor d'alta temperatura. En lloc de ser un metall es tractava d'un material ceràmic. A partir de llavors es van anar sintetitzant superconductors d ' "alta temperatura", però sempre a una temperatura per la qual es necessitava nitrogen líquid, a gairebé 200 graus sota zero, per poder refrigerar.
Cada vegada, la successió de rècords era més lenta, entre altres coses perquè no hi ha una teoria que expliqui aquesta superconducció que pugui guiar els experiments. Per als superconductors de baixa temperatura, els metàl·lics, sí que hi ha una teoria, la BCS, que explica la superconducció de forma satisfactòria. Un altre problema dels superconductors d'alta temperatura és que es tracta de materials ceràmics, que no són dúctils ni flexibles, al contrari que els de baixa temperatura.
Al final, i després de tots aquests anys, les aplicacions dels superconductors d'alta temperatura han estat molt escasses. Sembla que l'única esperança seria descobrir superconductors a temperatura ambient, una cosa que pertany al món de la ciència ficció.
Abans del descobriment del YBaCuO, compostos similars aconseguien la superconductivitat a alta temperatura quan se'ls sotmetia a alta pressió. Però els físics van idear un mètode perquè l'estructura cristal·lina recreés els efectes d'aquesta alta pressió sobre una capa atòmica específica: el YBaCuO havia nascut i no va ser per casualitat.
Ara hi ha uns resultats en aquest camp que exciten la imaginació. Pel que sembla, un nou material de lantani i hidrogen sotmès a alta pressió presenta superconducció a una temperatura propera a la ambient.
Sona molt bé, però la pressió necessària, és de 200 gigapascals, uns dos milions d'atmosferes de pressió.
De moment, les proves són provisionals i la investigació està en els seus primers estadis, però, si es confirma el resultat podria ser l'inici d'una revolució, o no. Caldrà esperar i veure.
Russell Hemley (George Washington University) va anunciar els seus primers resultats en un congrés el passat mes d'Agost, però és ara quan s'han publicat els resultats al Physical Review Letters.
El material és una barreja de lantani i hidrogen, per cada àtom de lantani hi ha 10 d'hidrogen. La seva temperatura de transició és de 7 graus centígrads, és a dir, per sobre de la temperatura de congelació de l'aigua. El resultat té una enorme importància psicològica, ja que l'anterior rècord, de 2014, era per a una temperatura crítica de 83 graus centígrads sota zero.
Aquest compost no és casual, Hemley i els sues col·laboradors buscaven aquesta estructura a propòsit perquè els seus estudis previs suggerien que permetria una temperatura crítica molt alta.
Font: NeoFronteras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada