La persistència és una característica clau de l'avió impulsat amb energia solar.

Aurora Flight Sciences està preparant un vol  per l'any que ve amb l'avió  amb energia solar no tripulat Odisseu. 

https://3c1703fe8d.site.internapcdn.net/newman/
csz/news/800/2018/persistencea.jpg

Amb una envergadura de 74 m i zero emissions, l'avió autònom d'energia solar es descriu com un  pseudo satèl·lit d'altes altituds (HAPS).

La idea per l'Odisseu va començar amb el Projecte Daedalus que, en definitiva, va volar en el 1988,  72 milles que és la distància que hi ha entre les illes gregues de Creta i Santorini. El projecte va ser organitzat i dirigit pel president i CEO d'Aurora John Langford i altres col·legues del MIT que més tard van fundar Aurora. Aquest registres del Daedalus, encara és vigent.

L'Odiseu,  està dissenyat per volar gairebé de forma indefinida només per la potència que obté des del sol. Odysseus està dissenyat per operar a l'estratosfera on hi ha una exposició contínua a la llum del sol durant el dia. Això els permet recollir suficient energia solar  per poder funcionar durant tot el dia. No obstant això, tot i que es pot mantenir indefinidament a l'aire, és possible que les missions durin mesos.

https://static.interestingengineering.com/images/NOVEMBER
/sizes/odysseus_main_resize_md.jpg

En quant als materials, hi ha cèl·lules solars a les superfícies superiors de les ales i l'afusellat. CompositesWorld, va informar que l'estructura de l'avió va ser construïda a partir d'armadures de fibra de carboni. Les cobertes es realitzen a partir de la pel·lícula de DuPont (Wilmington, DE, EUA) Tedlar polyvinyl fluoride (PVF), que proporciona resistència UV.

Com podria l'Odisseu ajudar a la comunitat científica? Una opció és la de transmetre les observacions del clima i del temps. Ara és una veritable solució per avançar en la important recerca  sobre el canvi climàtic i altres problemes de la química atmosfèrica. El comunicat de premsa de l'empresa va esmentar la seva capacitat de realitzar el control del clima i de les tempestes, durant les temporades més probables.

El professor James Anderson, de l'àrea de la química atmosfèrica de Harvard, va parlar en un vídeo sobre el potencial de la investigació sobre el clima. Odisseu en una posició estàtica, pot proporcionar informació en diversos fronts. Aquests inclourien la determinació del volum de gel i el flux de gel; la determinació de  mesures importants sobre la vida del Sol. Gràcies a la interessant enginyeria aplicada i als avenços tecnològics, l'Odiseu és "molt adaptable i també, reconfigurable". Es pot  re-posicionar o fins i tot, re-programar segons els requisits de la missió. 

Rich Haridy, New Atlas , va presentar alguns punts en general, sobre HAPS. Els HAPS estan dissenyats per ocupar aquest lloc que hi ha entre els UAV convencionals i els satèl·lits tradicionals. En teoria, aquests avions completament autònoms, podran volar durant un període de temps indefinit, moguts per energia solar i  viatgar en altituds d'uns 20 km, el que signifa que sempre esttaran  per sobre dels núvols, dels corrents d'aire dels vents en general, i dels avions comercials.

Font: MIT